Nit de les Religions: “Els gitanos sempre hem sigut molt creients”

David Casals –CR L’espiritualitat del poble gitano ha estat aquest cap de setmana un dels protagonistes de ‘La nit de les religions’, una jornada de portes obertes a una quarantena de llocs de culte, organitzada pel grup jove de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (AUDIR).

Inspirant-se amb un projecte que es feia a Berlín, el 2016 es va celebrar a Barcelona la primera ‘Nit de les religions. Enguany s’ha volgut posar el focus en una minoria durament estigmatitzada, el poble gitano. La primera referència escrita de la seva presència al Principat és de l’any 1415. Poc després, els Reis Catòlics, a més de decretar l’expulsió de jueus, musulmans i conversos, també van decretar lleis i decrets que pretenien l’assimilació dels gitanos. El punt culminant fou durant el regnat de Ferran (1713-1759), quan “la gran batuda” va portar a galeres més de nou mil persones. Les persecucions van continuar, especialment durant el nazisme, que va promoure l’extermini sistemàtic de mig milió de gitanos.

Avui dia, l’estigma contra els gitanos segueix, com posa de manifest les darreres expulsions que van decretar les autoritats franceses durant 2004 i 2010, i també els intents de la dreta i l’extrema dreta italiana de crear censos amb les seves dades o empremtes dactilars. La nova llei d’igualtat que aquest estiu van aprovar les Corts incorpora l’antigitanisme al Codi Penal.

Pel que fa a la religió, històricament eren musulmans, catòlics o ortodoxos, un fet que el determinava el seu lloc de residència. Després de la Segona Guerra Mundial, molts d’ells es van convertir al cristianisme evangèlic. El que és evident és que l’espiritualitat “és una de les característiques definitòries” d’aquest poble. Així ho va explicar durant l’acte inaugural de ‘La nit de les religions’ en Sam Garcia, membre del grup musical barceloní Rumba Nois.

“Els gitanos sempre hem sigut molt creients en Déu”, exposa Garcia. Forma part d’un grup de rumba catalana format als anys 90 i bona part dels seus components són membres de les Esglésies de Filadèlfia. “El meu pare era pastor”, va revelar en Sam als assistents.

Una conversió sense precedents

Durant segles, el poble gitano català es va caracteritzar per un catolicisme molt fervorós, segons va ressaltar el músic, però la situació va durar un gir a mitjans del segle XX.

Tot va començar a mitjans dels anys 30 a la Bretanya (França), quan Clément Le Cossec (1921-2001) va entrar en contacte amb les Assemblees de Déu, una tradició evangèlica de caràcter pentecostal, i va acabar fent-se pastor als 25 anys. Procedia d’una família bretona molt humil i com que coneixia en primera persona què significava viure en l’exclusió, va decidir després de la Segona Guerra Mundial treballar amb el poble gitano. Inicialment, es tractava d’una missió gitana dins de les Assemblees de Déu franceses, però l’any 1968 es va independitzar.

Però, per què es van produir aquestes conversions? Segons en Sam, l’Església de Filadèlfia “congeniava millor amb la manera de ser” del poble gitano. En qualsevol cas, en Sam va deixar clar que hi ha gitanos “ateus” o que tenen “altres creences”. De fet, l’Arquebisbat de Barcelona compta també amb un secretariat de pastoral gitana, que dirigeix Juan Alberto Pérez.

De França a Catalunya

A Catalunya, el primer lloc de culte es va obrir l’any 1965 a Balaguer. L’any 1967 el règim franquista va obligar a les comunitats no catòliques a inscriure’s en un registre, però l’Estat no va acceptar que ho fessin amb el nom de Missió Evangèlica Gitana o Moviment Evangèlic Gitano. Sí que ho van poder fer amb el nom d’Església de Filadèlfia, una de les comunitats cristianes esmentades en el llibre de l’Apocalipsi, i que estava situada a l’actual Turquia.

A finals dels anys 70, van obrir a Barcelona el seu primer lloc de culte, en una part de la ciutat molt vinculada a la comunitat gitana, al carrer de la Cera, al Raval. Al principi, es van començar a reunir en cases particulars. “Dos germans, que es deien Juanita i Modestet, anaven casa per casa a predicar l’Evangeli; allò es va començar a fer molt gran i en Toni, que era el ‘palmero’ de Peret i que tenia un bar, els va deixar un reservat del local”, va relatar en Sam.

Peret (1935-2014) era un artista molt conegut i que l’any 1974 va arribar a ser el representant de RTVE al festival d’Eurovisió, amb la cançó ‘Canta y sé feliz’. Quan es va convertir a les Esglésies de Filadèlfia, a principis dels anys 80, el seu creixement es va accelerar. “Allò va arrossegar a molts gitanos perquè era una figura molt important”, va afegir en Sam. Peret va arribar a ser pastor durant set anys, tot i que se’n va acabar desvinculant. En diferents entrevistes, el cantant va expressar la seva decepció amb les religions i els seus dirigents, però sempre deixava clar que mai havia deixat de creure en Déu.

Una de les cançons més cèlebres de Peret, ‘Barcelona tiene poder’, i que es va convertir en un dels himnes dels Jocs Olímpics de 1992, té un origen religiós. “La lletra original deia ‘Cristo tiene poder’ i ‘La iglesia tiene poder” i va ser una de les melodies més populars entre les comunitats pentecostals i carismàtiques durant els anys 80.

Un sentit homenatge

‘La nit de les religions’ compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fundació La Caixa i l’edició d’aquest any també ha servit per homenatjar al teòleg Francesc Torradeflot, una figura clau en la consolidació del diàleg interreligiós a Catalunya a través d’AUDIR. Aquest any, l’han substituït en la direcció de l’entitat en Sergio Arévalo i l’Arnau Oliveres.

La presidenta d’AUDIR, Montse Castellà, va expressar també que el seu propòsit és anar més enllà de les institucions religioses. Per això, aquest any, al subtítol de l’acte, s’hi ha afegit també dos conceptes nous: “cosmovisions” i “creences en diàleg”.

Enguany, han participat a ‘La nit’ comunitats cristianes de diferents branques, musulmanes, jueves, budistes, bahá’ís, hindús i sikhs, entre altres. Hi ha hagut tota mena de propostes: música cristiana amb tocs celtes a l’Assemblea de Germans del carrer Terol; una exposició sobre els 150 anys de la primera comunitat metodista a Barcelona, situada al carrer Tallers; o un repàs per les melodies de la Reforma per part de l’església evangèlica de parla alemanya, situada al carrer Brusi.

Els grups de diàleg interreligiós del barri del Raval i dels districtes de Nou Barris i Gràcia van visitar diferents llocs de culte. Les monges benedictines del Monestir de Sant Pere de les Puel·les, al carrer Anglí, van organitzar una pregària de vespres, i l’església de Sant Andreu del Palomar, va donar a conèixer el seu patrimoni històric i artístic, com la Capella dels Segadors i les pintures murals de Josep Verdaguer.

Els joves musulmans es reivindiquen

Una de les activitats més concorregudes, i que va tenir un caire obertament reinvindicatiu, va ser la presentació de l’Associació d’Estudiants Musulmans, on diferents joves van explicar les seves experiències de discriminació i estigmatizació en les universitats públiques.

L’agressió russa sobre Ucraïna va estar molt present en l’acte que va organitzar la comunitat jueva progressista Bet Shalom sobre els refugiats. Els Testimonis de Jehovà van donar a conèixer les històries de persecució que van patir a mans dels nazis durant la Segona Guerra Mundial, i la Casa del Tibet va oferir un tastet de te dolç i khapses (galetes tibetanes).

“Mur de contenció a la xenofòbia”

Des de les administracions públiques, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van tornar a deixar clar la importància d’aquesta mena d’actes, amb l’objectiu de posar fre a la intolerància, en un context de creixent polarització i de consolidació de l’extrema dreta i els discursos d’odi arreu d’Europa.

El Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament, Khalid Ghali, va destacar la importància de valors com “el diàleg, la relació i el reconeixement mutu”. La directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley, va definir ‘La nit de les religions’ com un “mur de contenció de la xenofòbia” i un “referent de diàleg”.