La Moreneta blanca al Vaticà

Manuel Manonelles –CR Seguim aquesta sèrie d’articles sobre la presència montserratina arreu del món amb la que, segurament, és una de les imatges més desconegudes de la Mare de Déu de Montserrat malgrat trobar-se, paradoxalment, al Vaticà i estar al servei i ús directe del pontífex.

I com és que un fet com aquest, és a dir que una imatge de la patrona de Catalunya sigui utilitzada habitualment en cerimònies pontifícies a la basílica de Sant Pere, és tan desconegut a casa nostra? Doncs bàsicament pel fet que si bé es tracta d’una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, concretament del segle XVIII, l’origen d’aquesta no és a Catalunya, sinó al Brasil. Pot xocar, però és així.

Aquesta talla va ser un regal del president del Brasil João Goulart a Pau VI amb motiu de la seva entronització l’estiu del 1963. Fins i tot hem localitzat una fotografia del moment de l’entrega d’aquesta. La va fer el mateix president Goulart a alts càrrecs de la cúria vaticana en un àpat de gala a l’ambaixada brasilera prop la Santa Seu, el juliol d’aquell any.

Segurament, sorprèn l’advocació de Montserrat venint del país que hem comentat, però, com veurem en futures entregues, Brasil compta des del segle XVI amb un nombre significatiu d’esglésies i capelles dedicades a la moreneta. Fins i tot és la patrona de diverses ciutats d’aquell país. Això sí, amb una altra particularitat i és que en la majoria dels casos la Mare de Déu de Montserrat al Brasil és... blanca.

I de nou, com pot ser que la nostra patrona bruna no ho sigui a l’altra banda de l’Atlàntic? Doncs bé, el motiu principal seria el fet que quan aquesta devoció va arribar en aquell país, sobretot de la mà de Francisco de Sousa (gran devot de la Mare de Déu de Montserrat i governador general del Brasil de 1591 a 1602), la nostra patrona encara era vista i representada arreu com a blanca.

Una percepció errònia?

Els coneixedors de la temàtica ja fa temps que van concloure que inicialment la imatge original de la verge de Montserrat tenia el rostre clar (com ho valida la iconografia que tenim de la mateixa fins a mitjans del segle XVII). Amb el temps, i segurament a causa del fum de tants ciris cremant davant d’ella durant segles, la cara i les mans de la verge i el nen s’haurien anat enfosquint. Això sí, tan lentament que aquest procés s’hauria anat donant de manera progressiva i imperceptible de generació en generació. Ben entrat el segle XVIII, quan es va restaurar la imatge original al monestir de Montserrat, els responsables d’aquesta tasca ho van fer assumint la percepció que ja hi havia en aquells moments –des de feia un segle- i que era que la imatge era negra; quelcom que tampoc era forassenyat si tenim en compte l’existència en diversos indrets d’Europa d’altres representacions molt conegudes de marededeus negres, començant per Częstochowa a Polònia i a tants d’altres llocs.

En qualsevol cas, des del 1963 el Vaticà compta amb una Madona de Montserrat. Havent estat un regal directe al papa, aquesta imatge es va assignar a l’oficina de les cerimònies litúrgiques pontifícies, que disposa de diverses imatges per utilitzar a les misses i altres actes litúrgics que celebra el papa. Així, és habitual veure el papa Francesc, com també ho era amb Benet XVI i els seus predecessors, celebrar missa a la basílica o a la plaça de Sant Pere sota la presència de la Mare de Déu de Montserrat. De fet, la missa inaugural del papa Francesc es va fer amb la presència d’aquesta imatge. Això sí, una Mare de Déu de Montserrat blanca i originària del Brasil.