Víctor Rodríguez –CR El pelegrinatge que l’Abadia de Montserrat organitza a Roma amb motiu dels 800 anys de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat agafa volada a mesura que s’apropa la data. A hores d’ara, el sacerdot i compositor Valentí Miserachs està ultimant les notes d’una sardana dedicada a la Pau i concretament al Sant Pare. Sota el títol ‘Sardana de la Pau’ es preveu que la cobla Ciutat de Granollers l’estreni a Roma el dissabte 7 d’octubre convidada per una entitat degana del món de la cultura popular i tradicional catalana com és l’Obra del Ballet Popular.
Des de l’Abadia de Montserrat es va demanar a l’Obra del Ballet Popular la coordinació dels actes sardanistes a Roma en el marc del pelegrinatge i que treballés per sumar la presència del sardanisme entre els romeus montserratins. En paraules del rector del Santuari, el pare Joan Maria Mayol, una de les singularitats del pelegrinatge és "reconèixer a través de la sardana el paper en favor de la pau que el papa Francesc està duent a terme en el seu pontificat". "Des de l’Abadia valorem molt el valor simbòlic de la sardana com a dansa de pau i de germanor i no volíem que hi faltés", assegura.
Des de llavors, l’Obra del Ballet Popular ha treballat coordinadament amb el santuari montserratí i gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Granollers i de la Generalitat de Catalunya, la cobla Ciutat de Granollers oferirà el divendres 6 i dissabte 7 d’octubre dues ballades de sardanes que tindran lloc respectivament a la plaça de Santa Maria in Trastevere i a la basílica de Sant Pau Extramurs.
Pel que fa a la sardana d’estrena, serà oferta al Sant Pare durant l’audiència que tindrà lloc al Vaticà el dissabte 7 d’octubre al migdia, quan està previst que el papa Francesc rebi els centenars de romeus catalans que viatjaran a la ciutat eterna.
La idea no era només ballar una sardana per la pau sinó que en el marc del pelegrinatge s’estrenés una sardana que refermés aquesta idea. Per aquest motiu, des de l’Obra del Ballet Popular es va pensar en la figura de Valentí Miserachs, exdirector de l’Institut Pontifici de Música Sacra. "Vam tenir molt clar que qui havia de compondre aquesta sardana era monsenyor Valentí Miserachs, com a religiós i com a català universal i per ser un dels millors compositors de sardanes en l'actualitat", exposa Joan Gómez. "Ell va acceptar de bon grat el nostre oferiment, cosa que ens honora com a president de l’Obra del Ballet Popular i m’omple de goig com a director de la cobla Ciutat de Granollers", hi afegeix.
Una sardana romana i montserratina
"Serà una sardana amb temes com l’antífona gregoriana 'Tu es Petrus', que per ser dedicada al romà pontífex, passarà pel filtre de la catalanitat", explica Miserachs. "El Virolai ve a ser un himne religiós nacional dels catalans i per això dins de la sardana també hi ressonaran les seves notes pensant en el paper important de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat" continua.
Aquest sacerdot guardonat amb la Creu de Sant Jordi i que durant anys ha estat la màxima autoritat musical del Vaticà com a director de l’Institut Pontifici de Música Sacra segueix detallant les singularitats de la sardana que està ultimant. "L’àmplia i nostàlgica cantabilitat del tema central dels llargs, en mode menor, vol ser allò que se’m demana, un missatge de pau", subratlla. Parla d'una pau que, per a un català cristià, "no pot ser altra que la pau de Crist". "Ell és la Pau, i endebades la cercaríem sense Ell i fora d’Ell", afegeix. Sobre aquesta relació entre el Crist i la pau, Miserachs destaca que dona sentit a "la germanor tan admirablement representada per la nostra dansa". "I encara més si la música intenta assolir, cosa gens fàcil, els cimals on han arribat els nostres grans mestres", conclou.
Un català establert a Roma
Valentí Miserachs ha passat 60 anys de la seva vida a Roma, centrats en la basílica papal de Santa Maria la Major, des de 1973, i al Pontifici Institut de Música Sacra, entre 1996 i el 2015, com a director i professor de composició, a més d’altres càrrecs gens negligibles.
No obstant això, la seva relació amb el nostre país sempre ha estat intensa i regular. "No he perdut mai el contacte amb Catalunya, començant pel meu bisbat de Vic", explica Miserachs. "Els principals oratoris i una quantitat innombrable de música litúrgica, religiosa i popular en català han estat destinats a diversos centres del nostre país", diu.
A part, és autor de nombroses sardanes i composicions per a cobla reconegudes per la seva gran qualitat i tècnica. Amb Frederic Pujol i Joaquim Mesalles és un dels tres sacerdots catalans que en l'actualitat són compositors de sardanes. I és que històricament han estat desenes els sacerdots i religiosos que han escrit per a cobla, com es va manifestar al concert que el febrer de 2021 va tenir lloc al Santuari del Carme de Barcelona.
Miserachs també és autor de la música dels Pastorets de Calaf, escrita amb motiu dels 90 anys de la primera representació, música que amb la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona va viatjar a Roma el 2016 per ser interpretada sota la seva direcció.
Oferir balls a la Moreneta
L’Obra del Ballet Popular, fundada a mitjans del segle passat per promoure la sardana i les danses tradicionals catalanes és la institució que històricament organitza al Santuari de Montserrat l’Aplec d’esbarts cada mes de maig i la Trobada sardanista a la tardor. Ambdues activitats reuneixen cada any davant la basílica centenars d’amants de la sardana i de la dansa tradicional catalana que pugen per oferir els seus balls a la Moreneta.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.