santuaris naturals

(Josep Gordi –CR) En moltes ocasions la bellesa apareix i ens colpeja dins de l’ànima. Posem per cas que tot passejant ens embadalim amb el moviment d’una fulla senzilla de faig, pollancre, roure... que es desplaça lànguidament per un rec, si arribem davant d’un plàcid i recòndit estanyol i ens fixem amb un grup d’ànecs coll verd que es desplacen airosament i en un ordre perfecte per damunt d’una aigua coberta de llenties d’aigua que li atorga una verdor densa o, si en aixecar la mirada sentim el cant d’un gaig remorós dalt d’un arbre...

(Josep Gordi –CR) Per arribar a aquest santuari natural podem utilitzar el transport públic, és a dir, el tren fins a Ribes de Freser i després el cremallera que ens portarà a Queralbs. Tot just baixem del tren a Ribes de Freser de ben segur que notarem la frescor de la muntanya. Només cal canviar d’andana i ja podem enfilar-nos al cremallera que ens ha dur a Queralbs.

(Josep Gordi –CR) De la mà del bon amic Joan Vallhonrat que és un gran coneixedor del medi rural del Vallès i un bon gestor forestal, hem visitat el Santuari de Gallifa. Una nova descoberta dins la col·lecció d'articles sobre santuaris naturals que publiquem a Catalunya Religió.

(Josep Gordi –CR) Un dels santuaris naturals més impactants d’Itàlia, tant pel que fa a la seva bellesa com per la seva càrrega espiritual és l’espai anomenat: Eremo delle Carceri. En italià carceri significa retir. Per tant, ho podem traduir com el lloc de retir dels eremites. La història d’aquest indret comença l’any 1225 quan sant Francesc d’Assís aconsegueix el permís per a ell i els altres germans franciscans per poder retirar-se a meditar isoladament en aquest espai.

(Josep Gordi –CR) A uns vint minuts en vaixell de la ciutat francesa de Cannes apareix l’illa de Sant Honorat que és propietat de la comunitat cistercenca que hi viu i que pren el nom del bisbe d’Arles que hi fundà el primer monestir en el segle V quan estava deshabitada. Es tracta d’una petita illa ja que tot just té tres quilòmetres de perímetre i per la qual no transiten cotxes, ni hi ha hotels, només s’escolta el so de les onades i el de les campanes del monestir.

(Josep Gordi –CR) Al cor de la província italiana del Trentino, al bell mig d’un estret congost i rodejat de densos i alts boscos d’avets, pins i faigs s’aixeca un santuari. Hi pelegrinen milers d’italians i alemanys per donar gràcies o, simplement, per curiositat vers un santuari on la natura i l’espiritualitat s’uneixen espectacularment. Una nova descoberta de la col·lecció d’articles sobre santuaris naturals.

(Josep Gordi –CR) Hi ha espais, com algunes boscúries, coves o balmes, que abans d’anar-hi generen unes notables expectatives. Normalment perquè algú te n’ha parlat amb anterioritat o potser perquè n’has llegit o vist algun reportatge. Aquest és el cas del forest i de la cova de la Santa Bauma, dels quals, per diverses fonts, coneixem de la seva espiritualitat, monumentalitat i bellesa.

(Josep Gordi –CR) Poblet no és només un monestir, també és el nom d’un bosc, d’un espai natural protegit, d’un paisatge. Hem quedat amb en Xavi Buqueras, tècnic del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet a l’entrada del monestir per passejar i parlar de com és aquest territori, dels seus boscos i de quina és la relació que els monjos tenen amb la terra que els envolta. Aquesta descoberta forma part de la col·lecció d’articles sobre santuaris naturals.