Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Josep Gordi –CR) Hi ha espais, com algunes boscúries, coves o balmes, que abans d’anar-hi generen unes notables expectatives. Normalment perquè algú te n’ha parlat amb anterioritat o potser perquè n’has llegit o vist algun reportatge. Aquest és el cas del forest i de la cova de la Santa Bauma, dels quals, per diverses fonts, coneixem de la seva espiritualitat, monumentalitat i bellesa. És una descoberta de la col·lecció d’articles que oferim des de Catalunya Religió sobre santuaris naturals.

Finalment, un juliol calorós, va arribar el moment d’endinsar-nos en aquell somniat paratge. Aquest santuari natural es localitza a la regió francesa de la Provença. Si viatgem amb cotxe cal agafar l’autopista del sol que va cap a Niça i passat Aix-en-Provence, trobareu la sortida cap a la localitat de Saint-Maximin-la-Sainte-Baume. Per cert, a la basílica d’aquest poble hi ha la cripta on està enterrada santa Magdalena. A la sortida d’aquest municipi ja trobareu indicacions cap el bosc de la Sainte-Baume situat prop del poble de Gémenos. 

Un paradís de frescor

Des de la llunyania, ens va sorprendre que la boscúria s’estenia al peu d’una espectacular cinglera que, en el seu punt més elevat, arribava als 1.148 metres. És on se situa la capella dels Àngels, cridada a fer d’antena o pont de comunicació entre el cel i la terra.

En aquesta obaga, orientada al nord, la frescor i la humitat han permès créixer arbres i plantes pròpies d’altres contrades d’Europa, com el faig, el pi roig o el boix grèvol. Per tant, sota l’espadat del massís de la Santa Bauma es desenvolupa un món amagat, ple de tresors, de gegants ben antics... que contrasta amb la vegetació de la plana o la solana on creixen les plantes adaptades a la sequedat estival, com les alzines, els pins blancs, els brucs i els garrics. Cal tenir present que som a només 40 quilòmetres de la costa mediterrània i de Marsella. 

En un dia de calor canicular aquest contrast s’accentua i es té la sensació d’endinsar-se en un paradís de frescor. Quan es comença a caminar pel camí empedrat que porta a la Santa Bauma, primer de tot, apareixen les alzines i els roures, alguns de dimensions colossals i, a mig camí, cal fregar-se els ulls: tenim davant un faig que s’enlaira per damunt dels 20 metres, i més amunt apareix un pi roig que s’enfila recte cap a la llum. El caminar lent per la pendent i per l’espectacle dels arbres s’acaba quan damunt nostre s’aixeca un vertical penya-segat calcari i sota seu apareix la Santa Bauma. És un moment meravellós: la verdor dels arbres i la grisor de la pedra calcària s’uneixen en un contrast de colors i textures. 

D’Artemis a Maria Magdalena

En aquesta cova la llegenda explica que ja hi va haver un primer espai de culte a Àrtemis, deessa grega de la natura primigènia i salvatge. I segles més tard, Maria Magdalena, després d’evangelitzar la Provença, s’hi va retirar durant més de trenta anys a pregar i fins el dia de la seva mort, l’any 75. Per tant, som davant d’un espai sagrat de llarga tradició i que, al cap de poc temps de morir Maria Magdalena, es va convertir en el lloc de peregrinació. Actualment està custodiat per una comunitat dominica que té una hostatgeria a la plana. 

Maria Magdalena apareix en diferents evangelis apòcrifs i al Nou Testament. És la primera persona que veu a  Jesús ressuscitat, tal com descriu l’evangeli de Sant Joan:

“Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell.   
    Jesús li diu:  
–Dona, per què plores? Qui busques?  
Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon:  
–Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré. 
    Li diu Jesús:  
–Maria!  
Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: 
– Rabuní! –que vol dir ‘mestre’. 
    Jesús li diu:  
–Deixa’m,  que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans  i digues-los: ‘Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.’
    Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: “He vist el Senyor.’”

El 2016 el papa Francesc la va anomenar apòstol dels apòstols i la seva festivitat es va continuar celebrant el 22 de juliol com a Santa de l’església catòlica.

Pel fet del caràcter sagrat de la cova i de ser un lloc de peregrinació en el decurs dels segles, aquesta obaga ha gaudit, tret del període revolucionari, d’un important grau de respecte per part de la població local i del poder polític i eclesiàstic. Per exemple, el pontífex Bonifaci VIII va decretar, el 1299, un edicte segons el qual qui en tallés un arbre seria excomunicat. Primer va ésser reserva reial de caça i actualment és un bosc comunal i, a la vegada, un parc natural. Aquesta situació fa que alguns estudiosos qualifiquin aquest espai forestal com a relictual o fins i tot fòssil. En conclusió, un santuari natural per visitar aquest estiu.