(Josep Gordi –CR) Al cor de la província italiana del Trentino, al bell mig d’un estret congost i rodejat de densos i alts boscos d’avets, pins i faigs s’aixeca un santuari. Hi pelegrinen milers d’italians i alemanys per donar gràcies o, simplement, per curiositat vers un santuari on la natura i l’espiritualitat s’uneixen espectacularment. Una nova descoberta de la col·lecció d’articles sobre santuaris naturals.
Per arribar-hi cal agafar l’autopista A-22 que va de Verona vers el Brennero, és a dir, l’Àustria, sortir a Mezzolombardo, continuar vers la Val di Non i deixar el cotxe a la bonica localitat de Sanzeno. D’aquest indret surt un camí que creua per la part alta el congost on se situa el santuari. No us deixeu perdre aquesta experiència que és estimulant, no és gaire llarga –apta per a tota mena de caminants– i amb mitja hora a peu arribareu a les portes del santuari.
Segons algunes fonts, sant Romedi va viure en el segle IV i, segons unes altres, entre l’any 1050 i 1100. Va ésser un noble bavarès que vivia al castell de Tharr, dins la vall de l’Inn, prop d’Innsbruck. En un pelegrinatge a Roma es va fer amic del bisbe de Trento i de retorn a casa va decidir donar totes les seves propietats a l’església i fer-se eremita. Romedio va escollir per retirar-se, aconsellat pel bisbe de Trento, una cova situada dalt d’un promontori que s’erigia al bell mig d’un extret congost d’un dels cursos fluvials de la vall del Non.
Va viure fins als 74 anys i va ser enterrat en el mateix eremitori, lloc en el qual, al cap de ben poc, va construir-s’hi una petita capella i l’indret es convertí en un lloc de pelegrinatge, sobretot, per la gent de les valls alpines properes. L’imponent edifici actual va aixecar-se al llarg del segle XVIII i aprofita la mateixa verticalitat de la roca per esdevenir un espai d’una gran bellesa i simplicitat. Actualment el santuari està custodiat pels frares menors que segueixen la regla de sant Francesc d’Assís.
De la vida de sant Romedi només se’n conserven llegendes i la més coneguda és la que fa referència a l’os, la qual ha donat lloc a que, majoritàriament, en totes les imatges, el sant apareix acompanyat d’un os, talment com si fos un animal domèstic. La llegenda explica la següent història:
Quan ja era gran, el sant va decidir que volia anar a visitar el bisbe de Trento amb qui conservava una gran amistat. Va demanar a David, que era el seu acompanyant a l’eremitori, que fes el favor de preparar-li el cavall pel viatge. Al cap de poc, retornà David tot cridant, que un os havia mort el cavall i que se l’estava menjant. Davant d’aquest fet, el sant li digué a David que tornés a baixar i posés la brida del cavall a l’os. Tot esporuguit, David s’acostà a l’os amb la brida a la mà i aquest veié, tot astorat, com l’os s’acostà i es deixà posar la brida i, en apropar-s’hi el sant, s’ajupí i deixà que s’hi enfilés al damunt. Romedio va fer el camí fins a Trento damunt de l’os i per tot arreu on passava la gent en quedava meravellada.
El fet que els homes sants parlin amb els animals no és estrany. Els pares del desert, és a dir, els monjos que entre el segle IV i V es retiraren al desert d’Egipte per viure la vida cristiana amb radicalitat, parlaven amb els animals i, fins i tot, es diu que els lleons els obeïen.
Davant de l’entrada al santuari hi ha una petita esplanada que és un punt de repòs que permet admirar la construcció en vertical del santuari ja que passat el claustre hi ha unes escales que porten fins dalt de tot de la roca on hi ha la capella que acull les relíquies del sant.
Al llarg del passadís que uneix les diferents estances del santuari hi trobareu un gran nombre d’exvots de persones que volen testimoniar el seu agraïment al sant. Tot el conjunt és un espai que afavoreix el contacte amb la natura, la contemplació i la pregària.
Visitar el santuari de san Romedio és una experiència estimulant. Es tracta d’un paratge molt especial on s’uneix el vertigen que produeix l’altíssima alçada del santuari amb una natura esponerosa, formada per arbres de gran alçada i els afloraments rocosos del congost. Si podeu, no us el deixeu perdre.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.