Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Josep Gordi –CR) A uns vint minuts en vaixell de la ciutat francesa de Cannes apareix l’illa de Sant Honorat que és propietat de la comunitat cistercenca que hi viu i que pren el nom del bisbe d’Arles que hi fundà el primer monestir en el segle V quan estava deshabitada. Es tracta d’una petita illa ja que tot just té tres quilòmetres de perímetre i per la qual no transiten cotxes, ni hi ha hotels, només s’escolta el so de les onades i el de les campanes del monestir. És una nova descoberta de la col·lecció d’articles que oferim des de Catalunya Religió sobre santuaris naturals.

Com que només es pot accedir en vaixell, el trajecte entre el port de Cannes i el petit moll de l’illa de Sant Honorat es converteix en un trànsit entre dos mons. Si et situes al darrera del vaixell, observes com, a poc a poc, la ciutat i tot el que significa es va allunyant. Cannes és el regne de la preocupació per l’exterior, és a dir, per com anem vestits, calçats o pentinats i els seus carrers o passeigs es converteixen en un aparador de l’ostentació. Us he confessar que mai havia vist tantes botigues de roba i complements en una ciutat. En canvi, quan arribes a l’illa, t’adones, ràpidament, que hem entrat en un altre món on la natura i els conreus són els principals elements que configuren el paisatge.

Un espai que afavoreix la mirada interior

Ens endinsem en un territori totalment auster, quasi despullat, on només hi ha dues grans edificacions: el monestir i un restaurant. Després ens apareixen diferents petites capelles disseminades per l’illa. Per tant, som en un espai que afavoreix la mirada interior, sense preses, sense publicitat o distraccions, només camins entre boscos i vinyes o resseguint la rocosa costa, algun banc on aturar-nos per contemplar el contrast entre la terra i el mar i res més. De ben segur que no cal res més per asserenar-nos i prendre consciència, des del silenci i envoltats de natura, del que realment som.

Per arribar a l’illa del silenci cal presentar-se a la ciutat de Cannes i dirigir-se cap al port. Si venim amb cotxe al mateix port hi ha un gran aparcament. Al final del pàrquing trobarem les oficines on adquirir els bitllets per visitar les illes de Lerins ja que al costat de la de Sant Honorat hi ha la de Santa Margarita. Agafem la companyia Planaria que és propietat de l’abadia i que només fa el trajecte entre Cannes i l’illa. Hi ha vaixells, d’anada i tornada, cada hora.

Quan desembarquem travessarem l’illa pel camí que neix del moll. Amb els bitllets haurem rebut un senzill díptic de l’illa, on apareix un plànol que ens permetrà situar-nos i bellugar-nos fàcilment per aquest tros de terra. Al llarg d’aquest primer tram de passejada ens adonarem que els arbres i arbustos mediterranis, com les alzines i els llentiscles formen petits boscos i que a cada costat ens apareixen vinyes.

L’illa té vuit hectàrees de vinya cultivades pels monjos que generen vins de gran qualitat i que són una de les fons d’ingressos de la comunitat. Davant del mar ens apareix la capella de Sant Pere i en un dels seus murs hi ha penjats un conjunt de preguntes escrites damunt de peces de fusta, en francès i anglès, sobre la comunitat cistercenca i sota seu hi ha les respostes. Un recurs senzill i funcional.

Abans de visitar l’església del monestir, el rodejarem, tot resseguint la costa. Aquest opció ens permetrà gaudir de l’antiga torre fortificada i del rocallós litoral fins arribar a la capella de la Trinitat situada en un dels extrems de l’illa. Al llarg d’aquesta passejada convé badar davant del que el camí ens van oferint i meravellar-nos amb el so de les onades o encantar-nos al sentir els tocs de les campanes i aturar-nos on desitgem i endinsar-nos en el sant badar que ens permet, des del silenci i la quietud, adonar-nos del que hi al darrera de tot el que els nostres ulls observen i les nostres orelles escolten. Tranquil·lament seguirem pel camí que ressegueix la costa fins trobar un sender que torna a travessar l’illa i que ens portarà cap al monestir.

La força de la pregària

Després de moltes vicissituds històriques des de la primera arribada d’un religiós a una illa deserta al llarg del segle V, el 1859 el bisbe de Frejus compra l’illa i deu anys més tard s’instal·la una comunitat cistercenca que encara hi roman. En un primer moment, va dedicar-se a reconstruir un monestir que havia estat abandonat i es trobava en un estat ruïnós. De l’època medieval només es conserva el claustre, algunes dependències i la torre de defensa. L’església actual és d’una gran austeritat, tal com correspon als cànons cistercencs i es pot visitar de les 10,30 a les 17 h, excepte quan se celebra la missa. També es pot participar en algunes de les pregàries de la comunitat o demanar acollida a l’hostatgeria.

La pregària és un element molt important de la vida monàstica. Quan prega la comunitat cerca la comunió amb Déu a partir la lloança, de l’agraïment per la vida i la creació o de la compassió cap els més desfavorits. Per tant, ja sigui asseguts en un dels bancs de l’església o en un dels situats davant del mar, es pot sentir el batec de la pregària per tota l’illa. En aquests temps de pandèmia, d’incerteses, de canvis... caminar per un espai que, des de fa segles, vibra amb la força de la pregària que, no oblidem, es dirigeix a tota la humanitat; de ben segur que ens pot ajudar a mirar endins, cap al nostre cor i la nostra ànima per prendre consciència del que hi ha més enllà de les onades, els boscos i les vinyes i que ens convida a treballar per aquesta casa comuna.