obituari

(Jordi Llisterri –CR) Si hi ha alguna prova que es pot ser periodista i bona persona aquesta portava el nom de Miquel Àngel Martín. S’havia convertit en el puntal de la delegació de Mitjans de Comunicació del bisbat de Lleida i ha mort aquest divendres als 44 anys per un infart. Havia treballat als dos principals diaris de Lleida durant 16 anys, primer a La Manyana i després a El Segre. El 2016 es va incorporar a l’equip de comunicació del bisbat de Lleida.

(Montserrat Boixareu –CR) A la pregària de Laudes de diumenge 24 d’abril m’assabento que ha mort Josep Massot i Muntaner, a qui sempre vaig anomenar pare Massot des que vaig començar a treballar a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’any 2001. Ha mort l’endemà de la Festa del llibre, tal com anomenava ell aquesta data, especialment assenyalada per a autors, editors, llibreters i tots els catalans.

(CR) “Tinc feina per viure cent cinquanta anys!”, deia el pare Massot. Una expressió que descrivia la capacitat ingent de treball d’aquest monjo de Montserrat. El mallorquí Josep Massot i Muntaner ha mort aquesta matinada, amb 80 anys, l’endemà de la diada de Sant Jordi. Editor, historiador i filòleg, marxa així un savi, una figura genuïna i cabdal en la defensa de la cultura i de la llengua dels Països Catalans.

(Jordi Callejón –CR) El bisbe Francesc mai va ser un home que li agradés estar tancat al seu despatx o tancat dins d’una aula. No era ni un estratega ni un professor, era un autèntic pastor, un capellà de poble, un home amb moltes ganes de conèixer la realitat de les parròquies i d’aportar el seu granet de sorra.

(Jordi Llisterri –CR) “Encara soc capaç de marcar algun gol”, deia fa uns mesos el bisbe Francesc Pardo després de complir els 75 anys i en espera del seu relleu a Girona. Doncs no ha pogut ser. El bisbat de Girona ha comunicat la seva mort, que ha tingut lloc aquest dijous a la nit, després de la inesperada complicació d’una úlcera.

(CR) Era una persona molt estimada i solidària. Rosa Prat Monjonell ha estat una dona singular. Així ho expliquen les persones que la van conèixer. Sempre activa, es va dedicar a compartir la seva fe amb els altres com a religiosa de Maria Reparadora, família d’espiritualitat ignasiana. I ho va fer amb el treball en cases d’exercicis i impulsant la renovació de la catequesi en la fundació del SIC, el Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears.

(Jaume Dantí –CR) Aquest divendres ha mort en Jaume Galobart i Duran, de Santa Eulàlia de Ronçana, persona discreta i humil, testimoni d’una vida arrelada profundament en l’Evangeli. Estudià medicina i exercí un temps de metge, compromès i competent en la professió, però ho deixà per dedicar-se a la impremta familiar.

Record del P. Abat Manel Gasch al seu estimat amic, el bisbe Toni Vadell Ferrer

Arriba la notícia de la teva mort, Toni, aquest matí del 12 de febrer. No per esperada, és menys colpidora. Totes aquestes setmanes pensava a escriure alguna cosa sobre la nostra amistat, fins i tot havia tret del meu arxiu personal les quinze cartes que ens vam enviar entre el 1997 i el 2002, però em negava a escriure res mentre encara hi fossis. No sé si aquestes paraules serviran d’alguna cosa, però he sentit l’impuls de dir-les.