(Jordi Callejón –CR) El bisbe Francesc mai va ser un home que li agradés estar tancat al seu despatx o tancat dins d’una aula. No era ni un estratega ni un professor, era un autèntic pastor, un capellà de poble, un home amb moltes ganes de conèixer la realitat de les parròquies i d’aportar el seu granet de sorra.
El vaig conèixer fa tretze anys a la parròquia de Granollers perquè en aquell temps presentava el programa diocesà de televisió i li fèiem una entrevista. Era el dia de la festa major de la ciutat i la parròquia bullia per tots costats. Ell atent i simpàtic em va ensenyar les dependències i em va concedir l’entrevista. Quan va acabar em va dir si em feia gràcia acompanyar-lo el dia de la seva ordenació. Vaig quedar glaçat i vaig dir-li que hi estaria molt content. Va ser el dia que entre ell i jo va començar una bonica amistat.
He estat el seu secretari amb vint-i-nou anys acabats de complir, un capellà jove compartint vida amb un gat vell de l’Església, que se les sabia totes i que em va ensenyar a saber discernir el que és bonic i el que no ho és tant de la nostra comunitat.
Durant la setmana anàvem al bisbat i allà feia de bisbe, però era durant els caps de setmana quan aparcava el bisbe i li sortia el rector de poble que tant li agradava ser. Pujava dins el cotxe amb energia, preguntava si ho portàvem tot, i vinga a fer quilòmetres amunt i avall de la geografia del nostre bisbat.
Parlava amb tothom i no feia escarafalls a ningú, des de l’alcalde del poble fins a les persones que tenen cura de la petita església, tothom era important. L’he vist emocionar-se amb testimonis durs de persones senzilles, indignar-se amb injustícies, contestar preguntes incòmodes com si res i plorar amargament davant la mort d’un amic seu.
L’he vist feliç rodejat de nens i joves en multitud de trobades, sobretot quan venia a Taizé a acompanyar-nos o a la JMJ quan vam acollir 6500 joves o quan vam organitzar l’Aplec de l’Esperit a Banyoles o quan senzillament venia a l’esplai de la parròquia de Sant Jaume i ens va ensenyar la cançó que ell va fer musicar, “fes Jesús que jo et conegui”.
Recordo que als nens sempre els explicava que quan un va a l’extraescolar de futbol o bàsquet o volei les cames se li fan grans o quan un va a classes particulars o a una acadèmia a un se li fa el cap gran... Quan acabava d’explicar això sempre explicava als més petits que no servia de res tenir un cap molt gran i unes cames molt grans si un té un cor molt petit i que a la parròquia s’hi va a fer créixer el cor. Tenia claríssim que la nostra missió evangelitzadora no passa pel cap, sinó que va directe al cor i que l’Església en el tema del cor no la guanya ningú.
Podria explicar trobades i anècdotes i omplir pàgines i pàgines, el bisbe Francesc ha estat més que el meu bisbe. Ha estat realment com un pare que escolta, calma i fa companyia, sobretot he sentit aquesta companyia en aquells moments de la vida que un està en plena tempesta.
També ha estat un amic amb qui he pogut compartir vida, viatges, anècdotes, atacs de riure, confidències... Jo sempre li deia que era l’únic normal del bisbat i reia movent el cap com dient què dius home.
Ha estat un germà, un germà gran en la fe. Un home de cor gran que l’entrenava amb la seva relació diària amb Jesús a la petita habitació de casa seva improvisada com a capella, on hi passava les hores del matí i hi celebrava, quan no podia anar a les parròquies, l’eucaristia de cada dia. M’ha ensenyat a estimar més a Jesús i a les persones sobretot a les senzilles i a ser un treballador incansable.
Conèixer i compartir la vida amb el bisbe Francesc ha estat per mi un regal de Déu i poder-hi tenir una relació d’amistat un privilegi.
Aquests dies visc amb molta tristesa la seva mort perquè sé que ja no em podré presentar a casa seva sense avisar i poder-li explicar el que porto al cor o trucar-lo per explicar-li una xafarderia o alguna història de les meves. Tot això ja no ho podré fer d’aquesta manera, però de ben segur que m’hi encomanaré perquè el bisbe del cor gran que ha passat estimant a tothom ara està amb el Déu de Jesús que és font d’Amor.
Gràcies per tot el que hem viscut i m’has ensenyat Francesc, amic, germà i bisbe del cor gran.
Jordi Callejón,
delegat de joves del bisbat de Girona i rector de la parròquia de Sant Jaume de Salt
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.