(Jaume Dantí –CR) Aquest divendres ha mort en Jaume Galobart i Duran, de Santa Eulàlia de Ronçana, persona discreta i humil, testimoni d’una vida arrelada profundament en l’Evangeli. Estudià medicina i exercí un temps de metge, compromès i competent en la professió, però ho deixà per dedicar-se a la impremta familiar. Ha estat alhora una vida abocada al servei a l’Església, a la parròquia de Santa Eulàlia i en l’àmbit diocesà, primer com a col·laborador de la Delegació de Joventut de l’arquebisbat de Barcelona i posteriorment a la diòcesi de Terrassa com a Delegat episcopal per al Catecumenat, Delegat episcopal d’Apostolat Seglar i Secretari del Consell Pastoral Diocesà. El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, presidirà les seves exèquies, que tindran lloc dilluns a les 10 h a la parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana.
Galobart ha tingut una especial traça en el tracte amb els joves per comunicar amb senzillesa els valors evangèlics, d’aquí les seves responsabilitats com a consiliari del Moviment de Joves Cristians de Comarques (JARC) i del Moviment Cristià de Joves. I com amant de la muntanya, disposat sempre per anar a fer un cim, trobava en aquest medi l’espai ideal per compartir la fe amb els joves, ja fos organitzant caminades a Montserrat o trescant pel Pirineu.
Dotat pel teatre, el seu món ha estat també el del Casal Parroquial de Santa Eulàlia, de jove com actor i després com a director. Amb ell han passat generacions que any rere any han representat els Pastorets de Josep M. Folch i Torres, una dedicació incansable fins i tot amb la salut ja delicada. Una activitat que per a ell traspassava l’interès artístic i cultural per esdevenir igualment un marc propici per descobrir i gaudir de valors més profunds, al mateix temps que era una manera més de compromís en el poble.
Amb una formació bíblica sòlida, ha fet de la col·laboració en les celebracions litúrgiques una constant del seu compromís eclesial. Molts el recordaran per la seva participació en les acurades retransmissions de la missa de Ràdio Estel des de la catedral de Barcelona. Ha viscut la seva opció laïcal immersa en l’activitat pastoral i al mateix temps valorant i practicant la riquesa de l’espiritualitat contemplativa, ja fos a Montserrat o en les seves aportacions al Santuari de Puiggraciós, en les vetlles de pregària i en les activitats culturals que s’hi fan.
Una vida plena d’una espiritualitat conreada i profunda que s’ha acabat reflectint en la manera com ha afrontat la llarga i dolorosa malaltia, era una circumstància que li tocava viure però de la que no se’n podia queixar. Entenia la vida com un do en el que només hi cabia l’agraïment a Déu. Postrat en el llit encara seguia la marxa de la feina de casa i es preocupava dels catecúmens que acompanyava, per a ell això era servir des de la malaltia. Ha deixat petjada a la família, al poble, a l’Església del Vallès i en tots aquells que hem tingut la sort de conèixer-lo.
Jaume Dantí és vicepresident de la Fundació Joan Maragall
i president del Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.