Lucía Montobbio –CR Sukot és una de les festes més importants en el calendari religiós jueu. Dura una setmana a Israel i per la comunitat jueva que viu fora d’aquest territori dura vuit dies. La paraula “sukot” és el plural de la paraula “sucà” que en hebreu significa cabana o tenda. Per això, aquesta celebració també es pot dir “festa de les cabanyelles” o “dels tabernacles”. Es recorden les cabanes que van protegir el poble jueu durant els 40 anys que van viure al desert. Concretament, durant la travessia del desert cap a la llibertat, de l’Èxode d’Egipte cap a la terra promesa. Enguany, la celebració comença el 29 de setembre i s’acaba el 8 d’octubre.
Sukot són uns dies alegres on la comunitat construeix cabanes, sovint amb fulles de palma i a l’aire lliure. Al bosc, al jardí, al pati, al balcó... a algun espai que tingui cel obert.
Els petits habitatges han de ser elaborats amb elements naturals, han de tenir, com a mínim, tres parets i un sostre fet de branques i fulles des d’on es pugui contemplar el firmament. L'interior es decorarà amb el motiu de representar el temps de la collita.
La comunitat es troba durant una setmana en aquestes cabanes. Neil M. Frau-Cortes, membre de la comunitat Centre Bet David, relata: “Les famílies habiten dins la sukà en la mesura de les seves possibilitats i limitacions, generalment mengem i convidem hostes, n'hi ha que dormen suposant que el clima ho permeti.”
A més dels hostes que són convidats a seure a la sukà, “també hi ha hostes simbòlics que són com a convidats espirituals que rebem, es diuen Uixpizín, són personatges bíblics que convidem simbòlicament com a inspiració i cada vespre de la festa en convidem un de diferent”, explica Frau-Cortes.
Cabanes públiques a Barcelona
A causa de la dificultat per fer cabanes a les ciutats modernes, com ara Barcelona, s’ha trobat la solució de muntar cabanes públiques. Com bé recull l’Oficina d’Afers Religiosos, l’any 2018, a Barcelona, es van crear les primeres cabanes públiques de l’Estat Espanyol.
Aquest any, informa l’OAR, s’inauguraran les cabanes públiques a diferents punts de Barcelona: “Al districte de Ciutat Vella, del 29 de setembre al 6 d’octubre, la Comunitat Jabad Lubavitch Barcelona, construirà cabanes a la plaça Garriga i Bachs”. El dimecres 4 d’octubre a les 18.30 hores, hi haurà la inauguració, amb la benedicció del Pa i el Vi a la sukkà, i parlaments de les autoritats i del Rabí Libersohn.
A més a més, per qui vulgui conèixer millor aquesta festa, durant els dies que dura Sukot, d'11:00 a 17:00 hores, hi haurà jornada de portes obertes amb una persona a càrrec que explicarà la festivitat i el seu significat dins del judaisme.
L’OAR continua: “Al districte de Les Corts, també la comunitat Jabad Lubavitch Barcelona, ubicarà cabanes al carrer d’Entença, 288: el dimarts 3 d’octubre a les 18.00 hores, hi haurà la inauguració i, durant tota la setmana, de 10.00 a 14.00 hores i de 18.30 a 20.00 hores, hi haurà jornada de portes obertes per tots aquells que s’hi vulguin acostar”.
La comunitat Jueva ATID de Catalunya farà cabanes públiques al districte de Sarrià-Sant Gervasi, amb el parlament de la Rabina Irene Muzás . Igualment, el Centre Bet David posarà una sukà a la plaça de Sant Just, amb el discurs del Rabí Bar-Hen.
Cerimònia de les quatre espècies
Un altre tret característic de Sukot és la cerimònia de les quatre espècies o dels quatre vegetals. Aquests són: una palma (lulav), branques de murta (hadàs), branques de saule (aravà) i un cítric (etrog).
La palma s’agafarà amb la mà dreta i se sosté conjuntament amb la murta i el saule. L’etorg, un cítric que s’assembla a una llimona, s’agafa amb la mà esquerra. Aquestes espècies es balancegen, s’agiten en totes les direccions, i mentre es fa aquest moviment, es reciten pregàries especials, entre elles, salms de lloança. Tot això, per simbolitzar la recerca de Déu en totes les direccions.
El simbolisme de les 4 espècies pot variar. Però, en general s’interpreta que la palma vol significar la columna vertebral: la fe en Déu; el cítric vol simbolitzar el cor: l’estudi i la saviesa; la murta vol simbolitzar els ulls: les bones accions, i el saule vol significar els llavis: la pregària. Totes 4 espècies juntes representen la diversitat del poble jueu i la importància de posar-se al servei de Déu. Aquest ritual es portarà a terme en els dies centrals de Sukot.
Simhat bet ha-xo'evà i Simhat Torà
També, hi haurà música en viu, cants i danses en la Simhat bet ha-xo'evà. La paraula “Simhat" significa "alegria" o "felicitat" en hebreu. Aquesta celebració té lloc principalment a les nits de Sukot, després del servei religiós a la sinagoga. Es pot celebrar durant els dies intermedis de Sukot.
El final de la festa, també té una celebració: Simhat Torà. Frau-Cortes descriu: “És el dia de l'Alegria de la Torà, on completem el cicle de lectura anual, és una ocasió especialment joiosa on es treuen tots els rotlles de la Torà a la sinagoga i la gent balla carregant un rotlle cadascun i agafant torns”. En algunes ciutats, jueus de sinagogues diferents surten tots als parcs de la ciutat a dansar amb els rotlles.
Una de les tres festes estacionals
Sukot és una de les tres festes estacionals de la comunitat jueva. Se’n diuen estacionals perquè van d’acord amb els cicles agrícoles i de peregrinació. S’ha d’entendre que les festes del calendari jueu tenen un sentit conjunt que es pot llegir sota diferents perspectives. Per exemple, segons temps agrícola en el qual cau la festa; o segons els fets històrics que es commemoren.
Sukot, juntament amb Péssah i Xavuot són festes en què, per tradició, se celebren en cicles agrícoles concrets. El cicle agrícola que coincideix amb Sukot (setembre, octubre) recorda el moment de la collita, del gaudir dels fruits després d’esforç i treball. Es comparteixen fruits de temporada com el blat, l’ordi, el raïm, les figues, les magranes, les olives o els dàtils. En algunes comunitats, per agrair la recol·lecció de la collita i la pluja que ha fet créixer els fruits, es fa una ofrena d’aigua a l’altar.
Altrament, totes tres festes també comparteixen la peregrinació en record d’un fet històric concret. En el cas de Sukot, es reviu el temps en què els israelites vagaven pel desert en sortir d’Egipte.
En definitiva, com comenta Neil M.Frau-Cortes: “És una festa molt familiar, on tothom participa, inclosos els infants que ajuden a muntar i decorar la sukà, o a preparar menjar, en les ciutats amb més densitat de jueus i on molts tenen sukà pròpia, hom fa la passejada, s'atura a fer un mos a la cabana d'un veí, després va a una altra a prendre cafè...”
Un temps on la cabana, una casa temporal i vulnerable, recorda la finitud i la fragilitat de la vida humana. Un temps on la cabana, símbol de força i unió, és exemple d’hospitalitat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.