oar Les persones jueves recorden l’èxode del seu poble cap a la terra promesa i donen les gràcies per les collites de tardor amb la celebració del Sucot, o festa dels Tabernacles, que se celebra fins el 16 d'octubre. A Barcelona, la comunitat jueva torna a celebrar la festa instal·lant una sukkà (cabana) a la plaça de Sant Just, al districte de Ciutat Vella, i una altra a la plaça del Carme, a les Corts.
L'inauguració oficial, on hi haurà la benedicció del pa i el vi a la sukkà i els parlaments de les autoritats i del Rabí Libersohn, es farà el dijous 13 d'octubre a les 18:30 h a la plaça de Sant Just. Durant els següents dies hi haurà jornades de portes obertes a la sukkà amb una persona a càrrec, que explicarà la festivitat i el seu significat dins del judaisme.
La festa de Sucot (Sukkot), de les Cabanyelles o dels Tabernacles és una festa jueva de tardor que s’estén al llarg d’una setmana durant el mes del calendari lunisolar hebreu de tixrí, entre setembre i octubre del calendari gregorià. La celebració es porta a terme reconstruint les cabanes que va emprar el poble jueu durant l’èxode d’Egipte a través del desert i de camí cap a la terra promesa de Canaan. Els fills i les filles d’Israel van viure al desert quaranta anys i van deixar enrere l’esclavitud a la qual eren sotmesos.
Com a festa agrícola, el Sucot se celebrava com un dia d’acció de gràcies per les collites de tardor i, de forma més general, pels dons de la natura durant tot l’any. Juntament amb el Péssah i la festa de Xavuot, la festa de Sucot és una de les festivitats més importants del judaisme, que comportaven tres antigues peregrinacions al temple de Jerusalem.
La Cabana o Sukkà
La Torà ordena als jueus i jueves que es traslladin de casa seva a la sukkà (cabanyella o tabernacle, singular de sukkot) durant la setmana que dura la festivitat.
Així, doncs, les persones jueves construeixen una cabana al balcó o pati de casa seva que sigui apta per menjar-hi i dormir-hi. Per emfatitzar el caràcter temporal de la sukkà, ha d’estar construïda de tal manera que recordi la precarietat de les cabanes al desert i només amb elements naturals. El format de les cabanyelles ha de seguir algunes normes: tenir, com a mínim, tres parets i un sostre fet amb branques i fulles que permeti veure el cel. Per a la seva construcció només s’utilitzen elements naturals, els mateixos que trobaríem al desert.
Així doncs, totes les sukkà s’han d’ubicar a cel obert i, a l’interior, s’hi pengen ornamentacions de colors per celebrar la collita. I és que el Sucot no només commemora el difícil pas pel desert, també té un caràcter agrícola i d’agraïment dels dons de la natura.
És tradició convidar amics, amigues i familiars a gaudir de la festa, ja que les cabanes també simbolitzen la força i la unió que proporciona l’hospitalitat. Als tabernacles tenen lloc una sèrie de ritus en els quals no pot faltar la benedicció dels “quatre vegetals”: la palmera (lulav), el cítric (etrog), la murtra (hadas) i el salze (aravà).
A causa de la dificultat d’erigir cabanes (sukkot) a les urbs modernes, s’han estès en el món jueu les cabanes públiques. El 2018, a Barcelona, es va crear la primera cabana pública de l’Estat espanyol.
La comunitat jueva a Barcelona
El judaisme ha estat present a la ciutat des de l’edat mitjana, però la seva continuïtat es va veure afectada per diferents polítiques i persecucions. La comunitat jueva va tornar a estar activa a Barcelona a partir del segle XX. Les comunitats jueves a Barcelona representen tots els principals corrents del judaisme (ortodox, reformista i progressista) i són una mostra de convivència en la pluralitat i diversitat religiosa a la ciutat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.