festivitat

OAR | Les persones jueves recorden l’èxode del seu poble cap a la terra promesa i donen les gràcies per les collites de tardor amb la celebració del Sucot, o festa dels Tabernacles, que se celebra fins el 16 d'octubre. A Barcelona, la comunitat jueva torna a celebrar la festa instal·lant una sukkà (cabana) a la plaça de Sant Just, al districte de Ciutat Vella, i una altra a la plaça del Carme, a les Corts. 

LUCÍA MONTOBBIO –CR | L’exaltació de la Santa creu és una festa cristiana que celebra tant la comunitat catòlica (el 14 de setembre), com la comunitat ortodoxa (el 14 de setembre, els que segueixen el calendari gregorià; el 27 de setembre, els que segueixen el calendari julià).

(Lucía Montobbio –CR) Aquest diumenge la comunitat jueva celebra el Xavuot, una festa en què es commemora l'entrega de la Torà per part de Déu a Moisès al Mont Sinaí. La festivitat pren un tarannà agrari perquè també recorda el començament de la collita del blat juntament amb l'inici de l'estiu. És tradició que les famílies i amics s'apleguin entorn la taula per compartir àpats farcits de productes làctics, aliments que recorden la promesa d'una terra rica en mel i llet. 

(Bahá’ís de Barcelona) Del 21 d'abril al 2 de maig, les comunitats bahá'ís de tot el món celebren la seva festivitat més sagrada: el Ridván. Aquests dotze dies especials se celebren amb reunions obertes a tothom.

(Lucía Montobbio –CR) La Péssah és el nom de la Pasqua Jueva. Se celebra el mes de Nissan, el primer des de l’any per la comunitat jueva, que es correspon amb el mes de març o abril. Enguany la festa comença el 16 d’abril i acaba el 23 d’abril. Durant aquests vuit dies es recorda, principalment, l’alliberament del poble hebreu d’Egipte, guiats per Moisès. És per això que també es coneix amb el nom de “festa de la llibertat”. D’igual manera, es commemora l’inici de la primavera i la protecció del poble jueu davant la desena plaga.

(Josep Gordi –CR) El 19 de març és la festivitat de Sant Josep. Des del 1399 i per iniciativa dels franciscans és també la festa del dia del pare. Actualment, la segona afirmació és la que pren més relleu i en molts aparadors veiem anunciada aquesta efemèride, convertint-se més en un reclam pel consum que en un temps de reflexió vers la figura del pare i de Sant Josep. Però, en realitat què sabem de sant Josep, a part que va fer de pare a Jesús i que era fuster? Quina és la seva simbologia, els seus símbols? Apropem-nos hi i donem-hi contingut.

(Josep Gordi –CR) Les vigílies de les dates assenyalades en el calendari astronòmic com el solstici d’estiu i el d’hivern, i també en el litúrgic, com la de Nadal o la del Diumenge de Resurrecció, afavoreixen les vetlles, la pregària i el recolliment i, en ocasions, les celebracions festives al voltant del foc. Curiosament, a les dues vigílies de l’any litúrgic esmentades és present el foc com a símbol de llum o de transformació. Recordem que la Vetlla Pasqual comença amb l’església a les fosques i un foc fora del temple per tal d’encendre el ciri pasqual.

(CR) “Mirem avui a Maria i pot ser que ella ens porti a servir a l’alliberament dels captius. El secret segueix sent el vincle entre la Mare de Déu i la llibertat. Aquesta és la clau que ens fa entendre la festa d’avui, tot mirant la realitat de la nostra ciutat i el nostre entorn social i eclesial”. Aquesta és la petició que ha adreçat el bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, en l’homilia de la missa de la Mercè.