Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) L’Església catòlica reconeix per primera vegada un ministeri litúrgic on caben les dones. Això és un servei oficial, reconegut i estable, un enviament concret i específic, un encàrrec formal, ritualitzat i vàlid per a tota mena de celebracions. Però no és un ministeri ordenat com el diaconat o el sacerdoci. Aquest dilluns 11 de gener ha entrat en vigor una modificació del Codi de Dret Canònic que admet les dones en l’exercici del lectorat i l’acolitat. La nova normativa recorda a l’Església que la litúrgia no és només cosa de capellans.

Arriba així un reconeixement oficial a una pràctica fins ara molt corrent a casa nostra: veure dones llegint les lectures prèvies a l’evangeli, apropant el pa i el vi per consagrar a l’altar o repartint-lo a l’assemblea després de la consagració per part del capellà. La participació concreta de la dona en el ritual de la missa no restarà a mercè del tarannà o la disponibilitat del rector o del celebrant. A partir d’ara, es busca dignificar aquest encàrrec i dotar-lo d’una missió oficial i estable.

Davant de la presència real i activa de les dones en les celebracions de moltes comunitats, aquesta inclusió legislativa no s’ha acabat d’entendre gaire. Ha suscitat sorpresa per la tardança, escepticisme per la repercussió efectiva del canvi en el cànon, crítiques que qualifiquen l’operació de “cosmètica” i també dubtes sobre l’aplicació i l’acollida que tindrà a cada bisbat. Però també es veu com un pas imprescindible en el reconeixement de la dignitat i la igualtat dels laics, homes i dones, a l’Església.

A continuació responem deu preguntes clau per mirar d’aclarir l’abast de la nova legislació:

1. En què ha canviat el Codi de Dret Canònic?

El papa ha decretat aquest nou redactat per al primer paràgraf del cànon 230: “Els laics d'una edat i uns dons determinats per decret de la Conferència Episcopal podran ser assumits permanentment, mitjançant el ritu litúrgic establert, en els ministeris de lectors i acòlits; tanmateix, l’esmentada atribució no els dona dret al sosteniment ni a la remuneració per part de l’Església”. Suprimeix així l'especificació de “homes laics” present a l’anterior cànon.

2. Què són els ministeris del lectorat i l’acolitat?

Abans se’n deien ordes menors. I servien per diferenciar-se dels ordes majors: el diaconat, el presbiterat i l’episcopat. Avui el ministeri del lectoral respon al servei de lectura de les Sagrades Escriptures durant la litúrgia. En concret, els lectors poden llegir la primera lectura i el salm, de l’Antic Testament, i la segona lectura, de les cartes apostòliques. No poden llegir l’evangeli, una tasca que correspon específicament de manera ordinària a diaques, capellans i bisbes.

Pel que fa als acòlits, correspondria a una figura adulta que fa les mateixes funcions que un escolà. Assisteix i ajuda a tots els serveis de l’altar. Pot ser un home o dona laic i ofereix suport i ajuda durant els oficis als sacerdots –siguin diaques o capellans. A diferència del ministeri del lectorat, no és gaire habitual veure dones acòlits a les misses. Sí que reparteixen sovint el pa i el vi consagrats, però no és tan freqüent que segueixin tota la celebració des de l’altar o que ajudin a parar i desparar la taula, més enllà de repartir la comunió quan no hi ha sacerdots disponibles. És una oportunitat per normalitzar la presència de la dona a l’altar.

3. Si les dones ja repartien la comunió i llegien els textos a missa, quina és la novetat?

Moltes diòcesis ja comptaven amb la figura d’homes i dones laics amb l’encàrrec especial d’assistir el culte. Anomenats “laics en missió pastoral”, ha estat fins ara una realitat més aviat interna i oficiosa. També hi ha els ministres extraordinaris de la comunió per atendre determinades funcions en absència de prevere. Són dues figures ja existents en algunes diòcesis catalanes, amb un mandat formal del bisbe, especialment per atendre parròquies locals sense rector.

El nou cànon dota aquest encàrrec d’oficialitat, i obre aquest ministeri litúrgic a les dones –fins ara vetades– i per a celebracions oficials de l’Església. I ho fa de forma estable en el temps. La institució per a aquests ministeris litúrgics és per sempre.

Molta gent no es podia imaginar que això estigués prohibit. Però el Dret Canònic deia específicament que havien de ser homes, de facto en procés per ser clergues, els qui accedien al lectorat o a l’acolitat, com demana el cànon 1035. Ara s’estableix un ministeri permanent i formal també per a homes i dones que no vulguin ser mossens.

4. Per què ara?

L’Església té una tradició i una inèrcia històrica molt clerical. El Concili Vaticà II ja va promoure els ministeris laïcals, però el mateix papa Pau VI i així ho va recollir el Codi de Dret Canònic va establir que fossin només donats a homes i aquells que es preparaven per al diaconat o el sacerdoci. És a dir. Hi ha intuïcions d’un reconeixement ministerial dels laics que fins ara no s’havien legislat.

El recent Sínode de l’Amazònia va plantejar com millorar l’atenció pastoral i litúrgica en les comunitats més aïllades o que no disposaven de sacerdots ordenats. En paral·lel, el Papa ha engegat una comissió d’estudi sobre el diaconat femení, que encara no ha presentat conclusions. En la carta que acompanya ara el motu proprio tampoc no hi fa referència.

5. Per a qui està pensat?

El nou cànon està pensat sobretot per a homes i dones, catequistes i responsables de comunitats, que fins ara es veien absolutament deslligats de qualsevol ritualitat i oficialitat en les celebracions litúrgiques. Posem per cas que una parròquia sigui pastoralment confiada a un laic o una laica, com recull el cànon 517. El nou cànon reconeix aquesta persona la possibilitat de ser enviada també a celebrar de forma oficial en nom de l’Església. Més enllà de si el diumenge hi ha o no un capellà a dir missa.

6. Veurem dones al presbiteri?

Sí. L’Església catòlica haurà de normalitzar la figura d’homes i de dones laics amb aquest encàrrec específic –lectors o acòlits– en celebracions litúrgiques oficials, i no només en ocasions extraordinàries en absència de prevere. Veure una dona amb alba blanca tombant pel presbiteri d’una catedral no està normalitzat. Fins ara, ha estat una imatge contracultural. Amb el canvi del dret canònic, anirà d’acord a la normativa. En certa manera serà útil per a desacomplexar la línia més rigorista i un toc d’alerta als bisbats que no permetin aquesta pràctica.

7. Aquesta figura existeix en altres esglésies cristianes?

La mateixa dignitat que l’Església atorga al laic cristià, home i dona, és compartida per totes les confessions cristianes. La diferència es produeix en la pràctica litúrgica. El cas més paradigmàtic és el de l’església anglicana, que compta amb dones sacerdot, que assumeixen el ministeri de celebrar l’Eucaristia. I, tot i que no és un sagrament, en el protestantisme històric –esglésies reformades, luteranes i, fins i tot, baptistes– l’ordenació ministerial té un pes important, amb una doctrina formalment reconeguda.

8. Caldrà fer un ritual de pas específic per a aquests casos?

Dependrà de cada Conferència Episcopal i de la intenció que tingui de com oficialitzar-ho. Però sí que hi ha un ritual d’institució de lectors i acòlits. Consisteix en la benedicció per part del bisbe i també contempla el lliurament d’un document que ho oficialitza. El detall es troba en el llibre del ritual dels ordes sagrats i dels ministeris. Però no s’equipara a una ordenació de diaca, capellà o bisbe.

La pràctica d’instituir laics no s’ha promogut fins ara, perquè només es podia donar als homes i es considerava absurd de fer-ho. El nou cànon pot ser una via de promoció i de reconeixement explícit, també amb aquest signe visible, de cara als laics, homes i dones, que fan aquest servei a l’altar.

La carta del papa explica la necessitat d’una formació específica a aquest encàrrec.

9. Desdibuixa la diferència entre laics i capellans?

El ministeri principal del laic és l’apostolat en el món. La proposta no busca clericalitzar els laics. Els rols seguiran diferenciats, però no seran tan impermeables. Amb el nou cànon, el papa Francesc desdibuixa divisions entre el presbiterat i el laïcat en aquests ministeris concrets.

10. És una porta oberta al sacerdoci femení?

No. Mentre desapareix la diferència entre homes i dones en l’àmbit del servei laïcals, el text segueix marcant una diferència de grau en els ministeris ordenats. Per ara, el Papa és clar en aquest punt: “Si pel que fa als ministeris ordenats l’Església ‘no té en absolut la facultat de conferir l’ordenació sacerdotal a les dones’ (cf. S. Joan Pau II, Carta Apostòlica Ordinatio sacerdotalis, 22 de maig de 1994), per als ministeris no ordenats és possible, i avui sembla oportú superar aquesta reserva”.

Es pot considerar un pas cap al diaconat femení? Molt difícilment. El lectorat i l’acolitat eren fins ara els primers ministeris que rebien els seminaristes o els candidats a diaques. Però per ara el text no ho esmenta com un pas previ, i distingeix amb claredat l’ordenació sacerdotal respecte aquest ministeri on hi caben els laics.