Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) La necessitat de sortir-ne tots junts ha estat la idea central que ha obert el congrés sobre les conseqüències de la Covid-19 que organitza aquesta setmana l’Ateneu Universitari Sant Pacià. El congrés ‘La crisi global del coronavirus: ferides i esperances’ ha convidat vuit experts en l’àmbit sanitari, econòmic, geopolític, social, antropològic, mediambiental, tecnològic i educatiu.  La segona part es farà a l’octubre centrant-se en la resposta teològica a aquests reptes multidisciplinars.

Aquest dimarts el doctor Jaume Pedrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, ha fet la primera intervenció del congrés i ha posat l’accent en la necessitat d’una resposta col·lectiva. Com a exemple més clar sobre l’esperança que han obert les vacunes ha afirmat que “si els països rics acaparen les vacunes i no arriben als països pobres no ens en sortirem”. Per això ha explicat que no és sostenible una situació com la d’Israel on la vacunació avança ràpidament, però que no està arribant a la població dels territoris palestins.

Padrós ha remarcat que, en la pandèmia, “hi hem entrat col·lectivament i n’hem de sortir col·lectivament”. És un exemple clar de que “el que passa a deu mil quilòmetres també ens afecta”. Tot això porta a la constatació de la necessitat d’un nou model en què “la salut ja no és individual, és global”. Haver constatat que “no hi ha economia productiva sense la salut homogènia de la població” ens porta a “la gran oportunitat de situar-nos en la fraternitat humana”.

 

L’esgotament pandèmic

En la seva intervenció ha explicat com la pandèmia “ha posat al descobert la fragilitat del nostre sistema sanitari” amb un dèficit d’inversió i recerca i la necessitat d’una estructura més àgil. Una situació, però, que ha posat a tota la societat “davant de la nostra fragilitat” i que “s’ha salvat pel compromís ètic dels sanitaris”.

Però per Padrós “la pitjor malaltia quan passi aquesta pandèmia serà la pobresa; aquest és el patiment que ens hauria de preocupar més”. Això sense oblidar les conseqüències de “l’esgotament pandèmic”. Ja es veuen en els efectes de l’aïllament, de la incertesa i del que ha suposat el canvi de rutines per a la gent gran: “ja estem detectant patologies psíquiques i orgàniques que estan passant factura”.

El president del Col·legi de Metges també ha demanat evitar “debats estèrils” i “l’anatema del privat” sobre una sanitat amb finançament públic però amb titularitats diverses: “A Europa no es discuteix la titularitat, sinó el servei sanitari i el que costa aquest servei a la ciutadania”.  El que cal és un replantejament general d’un sistema sanitari que “ha quedat obsolet”. I que les lliçons que ens deixa la pandèmia porti a fonamentar-lo en “valors com la justícia i l’equitat, posant la persona al centre”.

 

“Tots en una mateixa barca”

Les sessions del congrés de l’Ateneu Universitari Sant Pacia s'estan fent en format virtual i les ha obert el bisbe auxiliar de Barcelona Javier Vilanova en nom del cardenal Omella. Ha destacat el missatge del papa Francesc durant aquest mesos reiterant que “estem tots en una mateixa barca” i que “només ens en sortirem tots junts”. Vilanova també ha demanat que es doni un missatge útil pels joves, que els mostri “la bellesa de la vida i de dignitat de tota persona”.

Armand Puig, rector de l’Ateneu, ha posat el congrés en el context les mateixes paraules del papa Francesc i en una pandèmia que una vegada més ha posat de manifest que no és possible “una globalització sense ànima”. Un context en el que “la teologia hi ha de fer una aportació substancial”.