Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

En una plaça de Sant Pere buida i amb llum blava de tenebra, el papa Francesc ha presidit aquest divendres al vespre una benedicció Urbi et orbi extraordinària. [Text íntegre aquí.]

(Vatican News) “De la mateixa manera que als deixebles de l’Evangeli, ens ha sorprès una tempesta inesperada i furiosa. Ens hem adonat que estem en la mateixa barca, tots fràgils i desorientats; però, al mateix temps, importants i necessaris, tots cridats a remar junts”. Amb aquestes paraules, el papa Francesc ha iniciat la seva reflexió centrant-se en l’Evangeli segons Sant Marc (5,35). Aquest moment extraordinari de pregària convocat per ell mateix diumenge passat davant l’emergència sanitària per coronavirus, s’ha iniciat amb l’escolta de la Paraula des de l’atri de la Basílica de Sant Pere. El Papa a més ha expressat que “ens trobem espantats i perduts”, però en aquesta barca “hi som tots”, de fet, “de la mateixa manera que aquests deixebles, que parlen amb una sola veu i amb angoixa diuen: ‘ens enfonsem’, també nosaltres hem descobert que no podem seguir cadascun pel nostre compte, sinó només junts”.

 

Jesús calma la tempesta

Reflexionant sobre l’Evangeli de Sant Marc, el Papa parla de la “tempesta” que “desemmascara la nostra vulnerabilitat i deixa al descobert aquestes falses i supèrflues seguretats amb què havíem construït les nostres agendes, projectes, rutines i prioritats”. Per Francesc, la tempesta també ens mostra “com havíem deixat adormit i abandonat el que alimenta, sosté i dona força a la nostra vida i a la nostra comunitat” i posa al descobert “totes aquestes temptatives d’anestesiar-se amb aparents rutines ‘salvadores’, incapaços d’apel·lar a les nostres arrels i evocar la memòria dels nostres avis, privant-nos així de la immunitat necessària per fer front a l’adversitat”. Però aquesta tempesta també ens treu el “maquillatge” dels estereotips amb els quals disfressàvem els nostres egos sempre pretensiosos de voler aparentar i deixa al descobert “aquesta (beneïda) pertinença comuna de la qual no podem ni volem evadir-nos; aquesta pertinença de germans”.

 

No hem escoltat el crit del nostre planeta malalt

El Pontífex també ha elevat una súplica en aquests moments de prova: “mentre estem en mars agitats, et supliquem: ‘Desperta, Senyor’”. El Papa assegura que hem avançat ràpidament, sentint-nos forts i capaços de tot. Cobdiciosos de guanys “ens hem deixat absorbir per allò material i trastornar per la pressa”. És en aquest moment en el qual el Papa, dirigint-se al Senyor, assegura que “no ens hem aturat davant les seves trucades”, tampoc “ens hem despertat davant guerres i injustícies del món”, ni “hem escoltat el crit dels pobres i del nostre planeta greument malalt”. De fet “hem continuat impertorbables, pensant en mantenir-nos sempre sans en un món malalt”.

 

En aquesta quaresma ressona la crida urgent: “Convertiu-vos"

“Senyor, ens dirigeixes una crida, una crida a la fe. Que no és tant creure que Tu existeixes, sinó anar cap a tu i confiar en tu”, diu Francesc. En aquesta quaresma ressona la crida urgent: “Convertiu-vos" en què se’ns crida a prendre aquest temps de prova com un moment de triar. “No és el moment de la teu judici, sinó del nostre judici, el temps per triar entre el que compta veritablement i el que és passatger, per separar el que és necessari del que no ho és”. També és el temps “de restablir el rumb de la vida cap a tu, Senyor, i cap als altres”, puntualitza.

 

Seguim l’exemple de les persones exemplars, correntment oblidades

El Papa també ens demana que dirigim la nostra mirada a tants companys de viatge que són exemplars, doncs, “davant la por han reaccionat donant la pròpia vida”. El Papa es refereix al generós lliurament de persones comunes “correntment oblidades” que no apareixen “en portades de diaris i de revistes, ni en les grans passarel·les de l’últim show” però, sense cap dubte, “estan escrivint avui els esdeveniments decisius de la nostra història: metges, infermers i infermeres, encarregats de reposar els productes en els supermercats, netejadores, cuidadores, transportistes, forces de seguretat, voluntaris, sacerdots, religioses i tants, però tants altres, que han comprès que ningú se salva sol”.

 

L’oració i el servei silenciós són les nostres armes vencedores

La fe comença sabent que necessitem la salvació. “Convidem Jesús a la barca de la nostra vida” ens demana el Papa i “entreguem-li els nostres temors, perquè els venci”. Francesc assegura que si fem això, experimentarem, de la mateixa manera que els deixebles, que amb Ell a bord, no es naufraga”. En aquest sentit, el Papa posa un exemple gràfic: “Tenim una àncora: en la seva Creu hem estat salvats. Tenim un timó: en la seva Creu hem estat rescatats. Tenim una esperança: en la seva Creu hem estat guarits i abraçats perquè ningú ni res ens separi del seu amor redemptor”.

Al final de la seva reflexió, el Papa ha demanat al Senyor que beneeixi “el món”, de salut “als cossos” i consoli “els cors”. “Ens demanes que no tinguem por, però la nostra fe és feble i tenim por” ha conclòs.