Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Eloi Aran / CR) “El patrimoni no només parla de història, sinó que també ens parla de nosaltres”, amb aquestes reveladores paraules de Maria Garganté, de la Facultat Antoni Gaudí, s’han presentat les activitats de Catalonia Sacra pel 2020 al claustre de la Mercè de la Basílica de la Sagrada Família.

Enguany es proposen més d'una trentena d'activitats entre març i novembre en 21 comarques de Catalunya per descobrir i conèixer el patrimoni cultural de l'Església des d’una vessant plural i calidoscòpica, en tant que visualitza un patrimoni divers en el temps, el territori, o la seva tipologia: des de les grans catedrals o les petites ermites romàniques, fins imponents campanars o de petites creus d'argent sobre l'altar... fets fa mil anys, o fets fa pocs dies. Algunes de les propostes dels propers dies s’han ajornat per recomanacions sanitàries de prevenció del coronavirus.

En la presentació d’aquest dimecres, a més del programa d’actes, s’ha remarcat que l’Església fa, des de molts segles, un esforç constant en el manteniment del seu patrimoni cultural. Un patrimoni de titularitat privada però amb una clara vocació de servei públic. En els darrers tres anys, els bisbats i parròquies de Catalunya han realitzat una inversió mínima de 29.738.192 euros (8,45 ME l’any 2017, 11,68 ME l’any 2018 i 9,60 ME el 2019) en la restauració d’equipaments amb valor cultural.

Cal tenir present l’elevat nombre d’edificis que la comunitat cristiana de Catalunya manté per a la celebració del culte, molts d’ells amb un valor  cultural notable. En el territori dels 10 bisbats amb seu a Catalunya hi ha prop de 4.050 esglésies de titularitat diocesana.

 

Les aportacions del cristians

El bisbe de Girona i president del Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia de l’Art Sacre (SICPAS), Francesc Pardo, ha remarcat la magnitud de l’esforç que fa la comunitat cristiana per mantenir el seu patrimoni. D’una manera o altra, aquesta inversió econòmica en la restauració del patrimoni cultural “surt de les aportacions i la voluntat dels cristians que l’utilitzen, el valoren i l’estimen.”

A aquestes xifres aportades directament per bisbats i parròquies en la restauració del patrimoni cultural de l’Església cal afegir-hi les aportacions econòmiques realitzades per administracions públiques, consorcis i altres organitzacions que també constaten l’alt valor cultural d’aquest patrimoni i volen contribuir a restaurar-lo.

Cal fer notar que les xifres facilitades en l’acte d’aquest dimecres recullen exclusivament les despeses en restauració del patrimoni i no inclouen temples de nova construcció, com ara la Basílica de la Sagrada Família, ni el manteniment ordinari dels temples. És molt possible que la xifra real sigui més alta, en realitzar-se moltes petites restauracions en la vida ordinària de les parròquies.

Alguns exemples dels projectes que s’han emprès durant aquest trienni són la restauració de la sala de la Mercè i capella de Santa Llúcia de la Catedral (Barcelona), la restauració integral de l’església renaixentista de Sant Jaume de Riudoms (Tarragona), la restauració de les pintures murals de l’absis de l’església de Vilanova de la Muga (Girona), la reconstrucció del campanar de Sant Pere de Rosselló (Lleida), la restauració dels vitralls de Sant Martí de Tours de Torrelles de Llobregat (Sant Feliu de Llobregat), la restauració de la portalada lateral de l’església de Santa Maria de la Pobla de Lillet (Solsona) la restauració de la Catedral del Sant Esperit (Terrassa), la restauració dels retaules de Santa Anna i de Santa Maria de la Catedral (Tortosa), la restauració de la façana de la col·legiata neoclàssica de Santa Maria de Guissona (Urgell), o la descoberta i restauració de la canònica romànica de la Catedral de Vic (Vic).

 

Propostes pel 2020

Les propostes de Catalonia Sacra programades per aquest 2020 porten a descobrir diferents detalls de les catedrals, a fixar-se en la pell dels edificis (retaules, pintures murals, mosaics...), a estudiar detalladament autèntiques obres mestres, a descobrir esglésies ben desconegudes i de gran valor patrimonial, i conviden a participar en festes i cerimònies que són el patrimoni viu.

La diversitat del patrimoni s'exemplifica, a tall d'exemple, proposant una visita a Sant Pere de Riudoms, que estarà "obert per obres" (es podrà visitar les obres de rehabilitació); a les pintures contemporànies de l'església de Saurí; fent una visita nocturna a la catedral de Vic per veure les pintures de Sert; visitant la Catedral de Girona per estudiar “la mesura del pas del temps”; o mirant de prop l'espectacular custòdia gòtica de la Catedral de Barcelona. La primera activitat ja es farà el dissabte 14 de març amb una visita guiada per conèixer el mosaic que Gaudí va crear per l’església de Sant Pacià de Barcelona.

Una de les novetats que incorpora l'agenda 2020 és el sistema de reserves de places per a les diferents activitats, que ara es farà través d'internet. Des de l'adreça www.cataloniasacra.cat/agenda es poden veure totes les propostes d'aquest 2020 i fer la reserva i pagament per assistir a qualsevol de les activitats proposades, sense comissió per a l'usuari. L'objectiu és optimitzar el màxim els recursos i adaptar-se a les noves realitats.

El coordinador de Catalonia Sacra, Dani Font, ha destacat el posicionament que “pas a pas” va aconseguint Catalonia Sacra en alguns dels àmbits que treballa: la difusió cultural amb l’agenda cultural, la formació de guies gràcies a cursos de formació, o el treball de diferents esglésies amb atenció al visitant que han començat a treballar iniciatives conjuntes en xarxa. També ha assegurat que una de les apostes dels propers anys ha de ser l’increment de l’oferta turística, per la potencialitat que el patrimoni cultural de l’Església a Catalunya.

El president delegat de la Junta Constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps, ha obert l’acte amb la benvinguda als assistents recordant que, com indicava recentment l'Observatori de Turisme de Barcelona, 1 de cada 3 turistes que visiten els monuments i llocs d’interès de Barcelona opten pel patrimoni eclesiàstic de la ciutat; una dada que indica com "el patrimoni eclesiàstic és una magnífica oportunitat per entendre la nostra identitat".