La parròquia no és del rector. Diumenge XXIX de durant l’any

Diumenge XXIX de durant l’any. Cicle B.
Barcelona, 18 d’octubre de 2015.

Santiago i Joan s’apropen a Jesús amb una petició estranya: ocupar els llocs d’honor al seu costat.
“No sabeu pas què demaneu” –els hi diu Jesús.
Amb la seva petició demostren que no han entès res del seu projecte al servei del Regne de Déu i la seva justícia.
Per què?
Perquè no pensen en seguir el Mestre sinó en asseure’s en els primers llocs.

En veure aquesta actitud, els altres deu s’indignen. També ells alimenten somnis ambiciosos.
Tots cerquen assolir algun poder, honor o prestigi.
L’escena és francament escandalosa.

El pensament de Jesús és clar. No ha de ser així. Cal anar, justament, en la direcció contrària.
Cal arrancar del seu moviment de seguidors aquesta malaltia del poder que tots coneixeu en l’Imperi de l’emperador Tiberi i els governs d’Antipas i d’Herodes.
Un poder que no fa sinó tiranitzar i oprimir.

Entre els seguidors de Jesús no ha d’existir aquesta jerarquia de poder.
Què vol dir això?
Que ningú ha d’estar per damunt dels altres. Aquí no ha d’haver-hi amos de cap mena.

Concretament:
La parròquia no és del rector.
L’Església no és del bisbes, ni dels cardenals, ni del papa. El poble dels creients no és propietat dels teòlegs.

Resumint: Qui vulgui ser gran que es posi a servir a tots.
El model verdader és Jesús.
Jesús
–no governa
–no s’imposa
–no domina
–no controla.

Jesús
–no ambiciona cap poder
–no s’atribueix títols honorífics
–no busca el seu propi interès.
Què és lo seu?
Lo seu és servir i donar vida. Per això és el primer i més gran.

Necessitem a l’Església cristians disposats a gastar la seva vida pel projecte de Jesús, no per altres interessos.
Creients sense ambicions personals que treballin d’una manera callada, discreta i anònima per un món més humà i per una Església més evangèlica.
Seguidors de Jesús que s’imposin per la qualitat de la seva vida de servei eficaç i desinteressat i generós.

Pares que es desviuen pels seus fills.
Educadors entregats dia rere dia a la seva difícil tasca.
Homes i dones que han fet de la seva vida un servei als més necessitats i desvalguts.
Aquests són el millor que tenim a l’Església.
Són els més grans als ulls de Jesús.

És aquest el nostre estil i la nostra conducta?