Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Ahir, tres de febrer, va tenir lloc la vint-i-unena sessió del Seminari Intern de Patrimoni Sacre (SIPS) de la Fundació Joan Maragall. Amb aquesta, ja fa cinc anys que el SIPS va començar a funcionar després d’aquella presentació oficial amb el Bisbe Pardo (delegat del SICPAS. Sigles del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció d’Art Sagrat) i la comunicació de Jordi Coll sobre el nou temple parroquial de Sant Antoni Maria Claret a Sant Boi del Llobregat, el primer temple de nova planta del Bisbat de Sant Feliu. Era el nou de febrer de 2015.[1]

Aquella primera sessió va donar el marc de referència per entendre què volia ser el SIPS: un lloc de trobada i reflexió sobre el Patrimoni Sacre, especialment des de l’àmbit de l’arquitectura contemporània a Catalunya, on aplegar la reflexió i la bona pràctica des d’una mirada polièdrica que englobés tant la perspectiva teològica, com la tècnica, la civil i la universitària. Aquest esquema de la sessió a mode de díptic - una primera ponència de caire teòric i una altra de caire pràctic amb un espai de debat conjunt final a mode de frontissa - s’ha anat mantenint, en la mesura que ha estat possible, al llarg d’aquests anys.

Antecedents i breu recorregut històric de la reflexió sobre l’arquitectura religiosa contemporània a Catalunya

Val la pena, aprofitant l’avinentesa d’aquesta trobada amb el Patronat de la FJM, fer un breu repàs del que ha estat l’àmbit de reflexió sobre l’arquitectura religiosa contemporània a Catalunya. Podríem situar el punt de partença d’aquest recorregut amb l’aparició del Cercle Artístic de Sant Lluc, el 1893, com escissió del Cercle Artístic de Barcelona per part d’un conjunt d’artistes liderats pel bisbe Josep Torras i Bages. Van formar-ne part els germans Llimona, Eugeni d’Ors o els arquitectes Josep Puig i Cadafalch o Antoni Gaudí entre d’altres. Cal esmentar també la creació, l’any 1922, d’una sectorial del Cercle Artístic de Sant Lluc aplegada amb el nom de “Amics de l’art litúrgic”, dirigida per Mn. Manuel Trens, director del Museu Diocesà de Barcelona, que cercava l’actualització litúrgica de les arts decoratives. Dins d’aquesta etapa cal fer especial menció del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat, l’any 1915, que va ser la porta d’entrada de la renovació del Moviment Litúrgic a Catalunya.

Aquesta etapa fou closa per la Guerra Civil Espanyola, que comportà la desaparició del Cercle Artístic de Sant Lluc el 1936. Malgrat aquest sotrac, el 1939 va aparèixer Ars Sacra sota el guiatge del mateix Mn. Manuel Trens. La seva finalitat era proporcionar criteris per la restauració de les esglésies segons les noves directrius litúrgiques, seguint l'estela de l'Associació dels Amics de l'Art Litúrgic. El 1948 va iniciar una modesta publicació homònima amb intencionalitat propagandística i informativa. L'entitat va perdurar fins als inicis dels anys seixanta, quan la família Riera Sala, que li havia donat un suport important, decidí cedir-la als membres de La Cantonada, una agrupació pluridisciplinar d’artistes de la qual formaven part el dissenyador Jordi Vilanova, el ceramista Jordi Aguadé, l’orfebre i joier Aureli Bisbe, l’arquitecte Jordi Bonet i el pintor Joan Vila-Grau. L’activitat del grup La Cantonada quedà reflectida en les obres de temàtica religiosa exposades a la galeria Ars Sacra així com la publicació de la revista Qüestions d’Art, dirigida per Joan Vila-Grau i publicada per l'Editorial Estela, on varen participar-hi també el professor d’estètica José María Valverde o el crític d’art Daniel Giralt-Miracle.

L’activitat d’aquest grup, així com bona part de les publicacions sobre art i arquitectura sacra contemporània, finalitzà entorn el 1975. Cal contrastar el gran silenci sobre la temàtica produïda a partir de la meitat dels anys setanta amb les iniciatives que hi havia hagut, especialment a les portes del Concili Vaticà II. Com a mostra d’aquest interès hi ha l’esdeveniment del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, l’any 1952, que deixà la icònica imatge de l’altar provisional a l’Avinguda Diagonal, dissenyat per Josep Soteras, que es podria considerar la primera intervenció d’arquitectura religiosa amb llenguatge modern a casa nostra. Què trobem d’arquitectura religiosa contemporània abans d’aquesta construcció efímera? Si rastregem la mateixa revista de Quaderns d’Arquitectura, publicada pel Col·legi d’Arquitectes i que es va reprendre el 1944, gairebé tot el que hi ha són obres de restauració, com és d’esperar després de la Guerra Civil Espanyola, o bé dissenys de retaules; o, fins i tot, alguna nova construcció d’estètica neoclàssica, com és el cas de la nova parròquia de Nostra Senyora del Pilar, projectada per Antoni Fisas Planas el 1932. L’any anterior al Congrés Eucarístic, el 1951, el P. Joan Ferrando Roig havia publicat el llibre "Arte religioso actual en Cataluña"[2] i, llevat de la suposada modernitat d’alguns objectes ornamentals, la part arquitectònica respon a esquemes eclèctics, com ara el renaixentista Santuari de Santa Maria de Montserrat, al barri de Pedralbes, que va ser iniciada el 1920 per Nicolau Maria Rubió però va finalitzar el 1951 sota la direcció de Raimon Duran i Reynals amb la col·laboració pictòrica de Josep Obiols.

Un fet excepcional i referent en tot estudi sobre la temàtica van ser les "Conversaciones sobre arquitectura religiosa"[3], realitzades del vuit a l’onze d’octubre de 1963 i promogudes pel "Patronato Municipal de la Vivienda", òrgan de l'Ajuntament de Barcelona, que va fer trobadissos els màxims exponents del camp teòric i pràctic sobre la temàtica tant des de l'àmbit clerical com laïcal amb l'excusa de la resolució del concurs de projectes per a l'església parroquial de Montbau, que van guanyar els arquitectes F. Vayreda i P. Montguió[4]

El temari proposat per a les conversacions va ser molt ampli i van anar de temes més externs a d'altres més específics o de caràcter intern. Per això es va començar tractant la planificació parroquial en el context de gran desenvolupament urbà del moment així com la relació dels seus elements i el seu propi finançament. La segona jornada es va centrar en la mateixa església, considerant-la des de la seva doble vessant arquitectònica i litúrgica. Finalment, la darrera jornada es va dedicar a l'anàlisi d'algunes de les directrius per orientar l'ambientació plàstica i la mateixa arquitectura. El mètode de treball va consistir en fer dues conferències al vespre i discutir l'endemà en dues sessions, una al matí i una altra a la tarda, uns temaris proposats pes conferenciants la vigília anterior. Aquestes sessions d'estudi van ser dirigides, respectivament, pel Sr. Vilaplana i Ribas, el Dr. Pere Tena i el Sr. Moragas i Gallissà.

L'assistència era pública, tant per les conferències com per les sessions de treball. Entre els assistents hi trobem noms rellevants com ara M. Ribas Piera, arquitecte; P. Antoni Borràs, prevere jesuïta; P. Fernández Aguilar, dominic; P. Ferrando, prevere; E. M. Boix Selva, sociòleg; F. Vayreda, arquitecte; F. Escudero, arquitecte; P. Nonell, prevere; P. Coello de Portugal, dominic i arquitecte; C. Martínez Diego, arquitecte; P. Tena, prevere; P. Camprubí, prevere; P. Farnés, prevere; A. de Moragas Gallissà, arquitecte; J. Bonet, arquitecte; P. Roguet, prevere i arquitecte; J.J. Tharrats, pintor; D. Fita, artista; R. Marquina, dissenyador; P. M. Cerezo Barredo, prevere claretià artista; J. M. Subirachs, escultor; J. Vila Grau, artista; L.M. Aragó, arquitecte; i J. Mª Martorell, arquitecte, entre d’altres.

L’aparició de les anomenades “esglésies d’urgència”, com Sant Jaume de Badalona o Sant Sebastià del Verdum, juntament amb les noves esglésies modernes que s’estaven realitzant a Europa (Rudolf Schwarz, Le Corbusier, Alvar Aalto, etc), i la irrupció del Concili Vaticà II, van propiciar un àmbit de diàleg que va propiciar diverses publicacions interessants. Val la pena apuntar que la revista Serra d’Or va publicar tres articles sobre temàtica de patrimoni sacre entre el 1962 i el 1963[5]; o bé els vint-i-nou articles d’arquitectura religiosa contemporània apareguts als Quaderns d’Arquitectura entre els anys 1953 i 1977 que són testimoni de les primeres construccions religioses modernes a Catalunya.[6] 

Què va passar entorn del 1975 perquè es deixés de parlar del patrimoni sacre i, especialment, de l’arquitectura religiosa moderna? Semblaria apuntar que el procés de democratització va comportar una secularització que va silenciar la reflexió que s’havia anat realitzant des dels inicis dels anys seixanta fins al moment. Aquesta apagada també va quedar reflectida a la resta de l’Estat, quan va desaparèixer la revista Ara (Arte Religioso Actual), que havia estat activa entre el 1964 i el 1981. El llegat i la torxa de la reflexió entorn la temàtica es va mantenir encesa però reclosa en les delegacions diocesanes i comença a repuntar a principis del s.XXI amb l’activitat del SICPAS, fruit del Concili Provincial Tarraconense; l’aparició dels CIARC (Congrés Internacional d’Arquitectura Religiosa Contemporània) liderats per Esteban Fernández Cobián; i la visita del papa Benet XVI a Barcelona per la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família  el novembre de 2010.[7]

A principis de juny de 2012 aparegué el llibre “Cap a una arquitectura de l’esperança. L’espai religiós contemporani a la recerca de sentit”, fruit de la beca d’estudis de la Fundació Joan Maragall atorgada a l’Eloi Aran Sala, i el mateix mes en Ricardo Gómez Val presentava la tesi doctoral “La construcción de templos parroquiales en Barcelona entre 1952 y 2000” a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Al maig de l’any següent, l’Alba Arboix-Alió presentava el seu treball final de Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic amb el títol “Església i espai urbà. Una col·lecció en clau urbanística de les esglésies de Barcelona”, que va ser l’inici de la seva posterior tesi doctoral. El novembre de 2013 va tenir lloc el III CIARC de Sevilla on, sota el lema “Más allà del edificio sacro: arquitectura y evangelización”,[8] (lema que ja es feia ressò de la Nova Evangelització) van participar l’Alba Arboix i l’Eloi Aran. Un any desprès, a principis de novembre de 2014, en Ricardo Gómez Val va dirigir el XXXVIIè Curset de l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per la Defensa i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, una sectorial del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya) amb el lema “Patrimoni Sacre. Permanent innovació”,[9] on es va comptar amb gran quantitat de ponències de nivell internacional, com ara la de Mario Botta o Rafael Moneo, així com moltes d’altres d’arquitectes locals. Fou just després d’aquestes Jornades Internacionals sobre Patrimoni Sacre de l’AADIPA, quan en Ricardo Gómez i l’Eloi Aran, coordinadors dels seminari, es van posar en contacte amb la Fundació Joan Maragall i on va néixer la idea de la creació del SIPS a inicis de 2015, gràcies al suport de l’aleshores president de la FJM, el Sr. Josep Maria Carbonell.

Relació de les sessions, ponents i temàtiques tractades al SIPS

Sessió 1. 2015/02/09. Sessió inaugural.

  • Mons. Francesc Pardo. Bisbe de Girona, President delegat de la CET a SICPAS. «Patrimoni Sacre a Catalunya, estat de la qüestió i com intervenir».
  • Srs. Jordi Coll i Joan Giribaut. CGB Arquitectes. Presentació del nou temple parroquial de Sant Antoni Maria Claret a Sant Boi de Llobregat.

Sessió 2. 2015/04/13

  • Mn. Josep Maria Riba. Director del Museu Episcopal de Vic. «El temple, un espai en diàleg»
  • Sr. Guillermo Maluenda. Arquitecte. Presentació del nou temple parroquial de Sant Francesc de Paola, Barcelona.

Sessió 3. 2015/09/05

  • Dr. Gaspar Martínez de Larrinoa. Bisbat de Bilbao. «Litúrgia còsmica: L'espai sagrat ahir i avui[10]
  • Sr. Ramon M. Reig. Arquitecte. ISCR-Lleida. «Art i fe: Intervenció en el Santuari de Santa Teresina i habitatges socials al seminari de Lleida.»

 

Sessió 4. 30/11/2015

  • Dra. Concepció Peig Ginebreda. UIC. «El concepte de temple en Josep Maria Jujol»
  • Srs. Eloi Aran, Giuseppe Giacalone, Maria del Mar Viladot. T113-Taller d'Arquitectura. Presentació d'obres exposades en el llibre Ámbitos de revelación. Arquitectura y Nueva Evangelización.

Sessió 5. 2016/02/01. Aplicació i retorn del CVII

  • Dr. Jaume González Padrós. Institut Superior de Litúrgia de Barcelona. «L'espai litúrgic: epifania d'una Presència»
  • P. Enric Comas de Mendoza sj. Jesuïta i arquitecte. «L'Església del Noviciat de la Companyia de Jesús a Raimat, Església parroquial Mare de Déu de Bellvitge, Església parroquial Sant Ignasi de Loiola a Lleida»

Sessió 6. 2016/06/07. Presentació del monogràfic Arquitectura i espiritualitat de la revista Qüestions de Vida Cristiana (Abadia de Montserrat i Fundació Joan Maragall), núm. 254, al temple parroquial de Santa Madrona del Poble-Sec. On es va comptar amb la col·laboració del Dr. Francesc Torralba i els coordinadors del SIPS.[11]

Sessió 7. 2016/09/26. Restauració del patrimoni

  • Sra. Elsa Ibars Torras. Arquitecta i Subdirectora General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya.
  • Sr. Antoni Martí i Falip. Arquitecte especialista en restauració.

Sessió 8. 2016/11/28. Patrimoni i acció social

  • Sra. Teresa Bermúdez. Cap de Programa Sense Llar i Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona
  • Equip NUA Arquitectures. SDA de Campclar de Tarragona.

Sessió 9. 2017/02/06. Arquitectura i litúrgia

  • Dr. Fernando López Arias. Univ. Santa Croce, Roma. «Deu esglésies del s. XX»
  • Dra. Lorena Duque. Beca FJM. «Llum i espai litúrgic. Església de Sant Pere Màrtir. Tradició, renovació i avantguarda»

Sessió 10. 2017/05/08. Església i ciutat

Sessió 11. 2017/09/26. Patrimoni Sacre i intervencions efímeres

  • Dra. Inês Castel-Branco. Arquitecta i editora. «Arquitectura efímera, o les paradoxes del sagrat»
  • Dr. Salvador García. Universitat Ramon Llull. «Arquitectura i dinàmica del que provisional en la comunitat de Taizé»

Sessió 12. 2017/11/28. Patrimoni Sacre en llocs de conflicte

  • Sra. Marcela Szymansky. Ajuda a l'Església Necessitada. «Llibertat religiosa i reconstrucció a la plana de Nínive, l'Iraq»
  • Sra. Marta García Campos. Arquitecta. «El projecte: reconstruir pedres i cors.»

Sessió 13. 2018/02/12. Capelles escolars. Sessió realitzada a l’església del Col·legi Lestonnac de Barcelona.

Eloi Aran, Giuseppe Giacalone i Maria del Mar Viladot, T113-Taller d'Arquitectura, autors de la reforma de l'església del Col·legi Lestonnac de Barcelona.

  • Santi Vea i Carles Resino, autors de la capella de l'Escola Mare de Déu de la Salut de Sabadell.
  • Joan Coma, autor de l'oratori del Col·legi Pineda a l'Hospitalet.
  • Sergio Espiau, autor de l'oratori del Col·legi Canigó a Barcelona.
  • Carlos Francesch i Araceli Manzano, autors de la reforma de la capella del Col·legi Jesuïtes-Casp de Barcelona.

Sessió 14. 2018/05/07. El Patrimoni Sacre com a agent comunicador

Sessió 15. 2018/11/22. El llegat d’Antoni Gaudí[12]

  • Sr. Carles Freixes. Arquitecte Bisbat de Solsona. «El llegat de Gaudí en l’obra religiosa d’Isidre Puig Boada»
  • Sr. Javier Muriel. Arquitecte tècnic. «Capella de l’Assumpció i el Monument al Dr. Torras i Bages de la Basílica de la Sagrada Família»

Sessió 16. 2019/01/14. Elements característics del patrimoni sacre

Sessió 17. 2019/03/25. Capelles provisionals

  • Dr. Eduardo Delgado Orusco. Arquitecte, professor de l’Escola d’Arquitectura de Saragossa. «Lo efímero y lo permanente. Capilla para la Fiesta de las Famílias, 2013»
  • Sr. Ricardo Flores. Arquitecte, professor de projectes de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. «The morning chapel. Capella efímera per l’estrena del Vaticà a la 16° Bienal de Arquitectura de Venecia, 2018»

Sessió 18. 2019/06/03. Reformes d’espais fundacionals: com donar visibilitat als carismes

  • Srs. Eloi Aran, Giuseppe Giacalone i Maria del Mar Viladot, T113-Taller d'Arquitectura. Reforma de l’església de la Companyia de Maria a Bordeus, França.
  • Sr. Joan Puig-Pey. Arquitecte. «Champagnat sense Champagnat: rehabilitació integral de la casa fundacional del institut dels germans maristes: Notre Dame de l’Hermitage»

Sessió 19. 2019/10/14. Criteris d’actuació en la restauració del patrimoni sacre

  • Dr. Àngel Menargues. Arquitecte especialista en catedrals. «La recerca com a base de coneixement i restauració: El cas de Notre Dame de París abans i després de l'incendi»

Sessió 20. 2019/12/02. «¿Es posible hablar de edificios sagrados en la sociedad contemporánea?»

  • Dr. Esteban Fernández-Cobián. Professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de La Coruña. Coordinador dels CIARC (Congrés Internacional d’Arquitectura Religiosa Contemporània).

Sessió 21. 2020/02/03.

  • Mn. Joan Cabot i Sr. Ignasi Pineda, arquitecte. «Restauració i reforma del temple parroquial de la Mare de Déu de Lurdes, al Poble-Sec»
  • Comunicacions d’arquitectes catalans al VIè CIARC: Alba Arboix-Alió «Multiuso sacro. Intervenciones en el patrimonio religioso de la ciudad de Barcelona»; Ricardo Gómez Val i Bartomeu Jané «Montserrat, ahora y siempre, un punto de encuentro»; i l’equip de T113-Taller d’Arquitectura «Quebraderos litúrgicos en el diseño de arquitectura religiosa actual».

 

[1] Podem trobar el ressò de la primera sessió a Eloi Aran. El bisbe Pardo i CGB Arquitectes inauguren el Seminari sobre Patrimoni Sacre.

[2] Ferrando Roig, J. Arte religioso actual en Cataluña. Atlántida. Barcelona, 1952

[3] Totes les conferencies i les sessions d'estudi  van quedar recollides en la publicació del mateix nom "Conversaciones de arquitectura religiosa", publicat pel Patronato Municipal de la Vivienda, dirigida pels Cuadernos de Arquitectura del COACB, el 1965

[4] "Concurso de anteproyectos para un conjunto parroquial en la unidad residencial de Monbau" a la revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, núm. 54. 1963. Pg. 40-41

[5] Eloi Aran, 35 anys després dels "Trenta-cinc anys d’arquitectura religiosa”.

[6] Eloi Aran, Arquitectura religiosa a Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme.

[7] Val la pena apuntar publicacions específiques sobre art i espiritualitat arran de la visita de Benet XVI a Barcelona com el monogràfic “Art, arquitectura i cristianisme” de la revista pastoral de l’Opus Dei a Catalunya Temes d’avui (Setembre 2010. núm. 37)

[8] Es pot consultar programa aquí: https://sites.google.com/site/arquitecturareligiosa2013/

[9] Es pot consultar programa aquí: https://www.arquitectes.cat/ca/37_curset_aadipa

[10] Ponència condensada i publicada al monogràfic “Arquitectura i espiritualitat” de QVC, n.254

[11] Es va publicar una notícia de la presentació del monogràfic de QVC amb el títol “L’espai no és espiritualment neutre”. https://www.catalunyareligio.cat/es/node/206459

[12] Aquí vàrem comptar també amb la presència del Sr. Jordi Bonet i Armengol, arquitecte de la Basílica de la Sagrada Família.