×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Eloi Aran / CR) Cal una pila baptismal fixa o basta que sigui portàtil? Com i on celebrem el sagrament de la iniciació al cristianisme? Quins espais necessita? Aquestes han estat algunes de les preguntes que ha abordat la setzena sessió del Seminari de Intern de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall i ha comptat amb la col·laboració de l’arquitecte italià Andrea Longhi, professor del Politècnic de Torí que ha investigat l’espai del baptisteri en l’arquitectura religiosa contemporània.

Avui dia, entenent el baptisme com l’acollida d’un nou membre a la comunitat cristiana, són útils encara els petits espais de baptisteri que trobem tan sovint a prop de l’accés de una església?

La posició de la font baptismal no és només un problema topogràfic (trobar el lloc "correcte"), més aviat és un problema relacional (com és la font relacionada amb els altres pols litúrgics?) I dinàmica (com s'estructuren els camins litúrgics a la font? i des de la font?). A més, no és suficient considerar la funcionalitat de la font per al ritu baptismal, sinó que entren en joc els valors simbòlics, de la memòria, de la identitat de la comunitat local.

La posició en un nínxol o en una capella al costat de l'entrada es generalitzava a l'edat post-tridentina per subratllar el valor iniciàtic del sagrament, però sens dubte penalitza la participació de la comunitat en el ritu. Per aquest motiu, avui la investigació sobre la posició de la font és molt oberta, a la recerca de mediacions específiques entre el valor simbòlic de la font, els camins litúrgics previstos pel ritu reformat i les relacions amb l'assemblea i els altres pols litúrgics

Quina relació ha de tenir la font del baptisteri amb l’altar i l’ambó d’una església? Cal que hi hagi proximitat visual i, en cas afirmatiu, cal incorporar la font baptismal al presbiteri?

Les indicacions rituals preveuen una relació entre la font i l'ambó, tant visual com perceptible i dinàmica. En realitat, tots els pols estan involucrats: el ritual baptismal comença a la porta de l'edifici, es trasllada a l'ambó per escoltar la Paraula, es trasllada a la font i finalitza a l'altar.

La posició de la font al presbiteri no sembla correcta, si més no al món catòlic, on la font està subordinada a la doble taula d'altar i ambó. Per permetre una bona visibilitat, diverses esglésies situen la font en la proximitat visual del presbiteri (potser amb un desenvolupament transversal), però als seus peus, a un nivell inferior.

Normalment la il·luminació d’una església va de la foscor de l’accés a la llum del presbiteri, on trobem l’altar, l’ambó i la seu. Si es vol remarcar el caràcter de recorregut litúrgic i volem posar el baptisteri a prop de l’accés, quina il·luminació li convindria?

L'altre nom del baptisteri és la "photisterion", el lloc de la llum! Per aquest motiu, la font i l'espai litúrgic baptismal solen tenir una llum dedicada: un vitrall, un canó de llum, una seqüència d'obertures. Fins i tot en la proximitat visual del presbiteri, el projecte de llum natural i artificial pot conduir a evitar la confusió entre el baptisteri i el presbiteri, per diferenciar-ne els valors.

La pràctica indica que sovint ens trobem amb espais pel baptisteri de caràcter fix i monumental que han quedat en desús per l’aparició de fonts de baptisme mòbils. Quines solucions es poden trobar pel patrimoni sacre edificat més enllà de perpetuar aquesta dualitat de fonts baptismals?

La qüestió és fonamental, especialment en els països de l'antiga cristianització i amb un gran patrimoni històric. La solució, potser, no és en l'arquitectura, sinó en l'assistència pastoral! Si un nou cristià és educat per seguir els ritus de manera itinerant (desplaçant-se entre els diferents pols), per tolerar la modesta visibilitat d'alguns passatges (substituint-los per una participació orant, no necessàriament visual), per capturar en cada espai el seu valor (a diferència d'un enfocament cinematogràfic), els baptisteris històrics poden trobar la seva total rellevància, i les comunitats es donaran compte de com són de miserables les fonts mòbils.

Al llarg de la història, especialment en l’Antiguitat però també en l’Edat Medieval,  hi ha hagut casos en el que el baptisteri estava situat com una construcció exempta però propera a l’accés d’una església. Tindria sentit avui reproduir aquest esquema si les condicions de l’emplaçament fossin favorables?

Alguns projectes recents de competència han treballat en aquest tema: sens dubte és un enfocament que valora molt l'especificitat del sagrament, però en detriment de la participació comunitària ordinària. La nostra visió funcionalista i economista no accepta la hipòtesi d'edificis usats uns pocs dies, o unes poques hores a l'any, i "inconvenients", però certament, el paisatge urbà i els valors simbòlics -amb comunitats particularment formades- resultarien extraordinàriament enriquits.