Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

Aquest dilluns 9 de febrer va tenir  lloc la primera sessió del seminari intern sobre Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall, que ja vam anunciar aquí. En aquesta primera sessió van participar al voltant d’una quarantena de persones, la majoria provinents de l’àmbit de l’arquitectura, entre les quals cal destacar la presència del Delegat d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Enric Vendrell; del President de la Fundació Joan Maragall, el Sr. Josep Maria Carbonell; o el director de la RevistaTaüll, el Sr. Narcís Negre, entre d’altres. També cal fer notar la participació de persones vinculades a la docència universitària, com les  Doctores Magda Mària (UPC) i Conxa Peig (UIC); arquitectes amb obres d’arquitectura religiosa reconegudes, com Enric Comas sj; o joves arquitectes provinents de la resta del territori, com el gironí Miquel Pol Barceló. En definitiva, repassar tot el llistat de participants seria molt interessant i enriquidor però, per no seguir fent injustícia, seguim endavant.

Sent la primera sessió del seminari, els coordinadors vam creure convenient la gosadia de convidar-hi Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona, en tant que responsable de del SICPAS (Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l’Art Sagrat de Catalunya), que hi va accedir des del principi. La ponència de Mons. Pardo va tenir una primera part de caràcter més general, en la qual va presentar el Patrimoni Sacre com una eina pastoral, educativa i evangelitzadora. Davant la disjuntiva “culte o cultura”, Mons. Pardo oferia una visió sintètica on el patrimoni sacre ajudés a passar de la contemplació dels béns visibles a la dels béns invisibles que procedeixen del Crist. En la segona part de la ponència, Mons. Pardo va atrevir-se, amb encert tot s’ha de dir, a usar el llenguatge pròpiament arquitectònic fent un repàs dels orígens dels temples cristians i de quins aspectes són importants de cara al disseny de noves esglésies a la llum del Concili Vaticà II.

Després d’un breu descans i piscolabis, els arquitectes Jordi Coll i Joan Giribert (CGB Arquitectes) van presentar el darrer temple consagrat a Catalunya i, alhora, primer nou centre parroquial del Bisbat de Sant Feliu: la Parròquia de Sant Antoni Maria Claret, a Sant Boi del Llobregat. La intervenció mereixeria dedicar-hi un post però, sent molt breus, es tracta d’una edificació isolada que consta d’un volum de planta baixa i pis dedicat a activitats parroquials i un altre volum més alt i de caràcter simbòlic que acull el temple en planta baixa i més estances parroquials en planta soterrani. La idea del cos principal sorgeix de la forma de dues mans que preguen o de la forma del peix, símbol dels primers cristians que també es troba en la gelosia del primer cos, resolta a partir de dues làmines conoides que deixen una escletxa de llum superior al llarg de tota la nau de l’església. Es nota la influència gaudiniana en les seves superfícies reglades (cal recordar que en Jordi Coll treballa com a director arquitecte adjunt a la Basílica de la Sagrada Família) i un cert ressò amb l’edifici de la Catedral de Santa Maria de Tòquio (Kenzo Tange, 1961).

La sessió va finalitzar amb un espai de debat que es va quedar curt on es van apuntar temes com la normativa dels espais de culte, la tensió entre espais lineals o assemblearis, o la dificultat dels elements icònics com els campanars. La propera sessió tindrà lloc el dilluns 13 d’Abril a l’Auditori de la Fundació Joan Maragall de 19:00 a 21:00h i comptarà amb les ponències de Mn. Josep Maria Riba, Director del Museu Episcopal de Vic, i de l'arquitecte Guillermo Maluenda, que presentarà la la darrera parròquia construïda a Barcelona: Sant Francesc de Pàola. Per contactar amb el seminari de patrimoni sacre: patrimonisacre@fundaciojoanmaragall.org