Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Jordi Llisterri-CR) La solució passa per un "diàleg honest i generós" i que "salvaguardi els béns comuns de segles i els drets propis dels diferents pobles que conformen l'Estat". Aquesta és la proposta de la Conferència Episcopal Espanyola davant la "greu situació" a Catalunya. Alhora, donen ple suport als bisbes catalans "com a autèntics representants de les seves diòcesis", dels qui assumeixen totalment el contingut de la nota de dimecres passat. I, en concret, la seva crida "per avançar en el camí del diàleg i de l’entesa, del respecte als drets i les institucions i de la no confrontació, ajudant que la nostra societat sigui un espai de germanor, de llibertat i de pau".

Aquest són els eixos de la nota que ha aprovat per unanimitat aquest dimecres la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). El president, el cardenal Ricardo Blázquez, l'ha llegit aquest dimecres a la tarda en una compareixença sense preguntes. La Comissió està formada per una vintena de bisbes, entre ells Joan Josep Omella, Joan-Enric Vives i Enric Benavent des de Catalunya, i els cardenals Carlos Osoro de Madrid i Antonio Cañizares de Valencia. La nota rebaixa les declaracions prèvies a la reunió d'alguns bisbes espanyols centrades en la defensa de la "legalitat". És una autèntica filigrana que matisa la posició tradicional de la Conferència Episcopal Espanyola i deixa al marge els discursos centrats en la unitat d'Espanya com a "bé moral". 

Diàleg des de la veritat

El text de la Conferència Episcopal Espanyola és una crida al "diàleg des de la veritat i la recerca del bé comú de tots, com senyala la doctrina social de l’Església". I citant al papa Francesc aposta per "una cultura que privilegiï el diàleg com a forma de trobada, la recerca de consensos i acords" i "sense separar-la de les preocupacions per una societat justa amb memòria i sense exclusions".

La nota remarca dues vegades que el moment és "greu". Per això fa una crida també a autoritats, agents socials i ciutadans a que "evitin decisions i situacions irreversibles i de greus conseqüències que els situïn al marge de la pràctica democràtica emparada per les legítimes lleis que garanteixen la nostra convivència pacífica, i origini fractures familiars, socials i eclesials". En aquest moment, els bisbes creuen que cal recuperar "la confiança en les institucions" i "el respecte amb els principis que el poble ha sancionat a la Constitució". 

És una crida que s'interpreta com una crítica a la unilateralitat del referèndum de l'1 d'octubre però que també posa límits a la resposta de l'Estat espanyol per impedir-lo. Com era previsible, no és un text que defensi les tesis independentistes, però tampoc és el pronunciament que esperaria el Govern espanyol o la caverna mediàtica. La nota se situa plenament en una postura de mediació que van expressar els bisbes catalans. I com els bisbes catalans es posen a disposició per promoure el diàleg: "oferim la nostra col·laboració". En el mateix sentit Omella diumenge demanava "seny" a la missa de la Mercè davant de Carles Puigdemont i d'Enric Millo. Una foto conjunta que aquests dies només s'ha produït en un àmbit eclesial.

També és molt significatiu, i així ho han destacat amb insistència des de la Conferència Episcopal, que la nota hagi estat aprovada per unanimitat. Fins ara, bona part dels posicionaments de la Conferència Episcopal Espanyola sobre Catalunya havien estat aprovats amb els vots en contra de la majoria de bisbes catalans. Probablement amb un paper destacat d'Omella, la nota orienta cap a la mateixa direcció el pronunciament conjunt dels bisbes catalans amb els del conjunt de l'Estat. Ja en altres moments, els dos noms forts de l'Església a Espanya, els cardenals Osoro i Blázquez, havien reiterat que la posició sobre Catalunya havia d'estar marcada pel parer dels bisbes catalans. 

Unitat episcopal

La nota consolida un canvi d'orientació dels missatges episcopals. Res a veure amb els creuaments de notes entre la Conferència Episcopal Espanyola i els bisbes catalans que es va produir l'octubre del 2012, després de la primera gran mobilització independentista. Ara ja no hi ha ni el cardenal Antonio María Rouco ni com a portaveu Juan Antonio Martínez, que en aquell moment van promoure una declaració en la qual defensaven "aquesta antiga nació que és Espanya" i la situaven en un terreny moral: "hi ha un deure moral sobre el bé comú d’Espanya i les acciones unilaterals polítiques no són prudents ni moralment acceptables”. Són termes que han caigut del discurs.

L'endemà d'aquesta nota del 2012 els bisbes catalans van fer un altre comunicat en el qual recordaven el missatge que han repetit els darrers anys basat en el reconeixement de la "realitat nacional de Catalunya" i les seves "aspiracions". Els bisbes catalans s'han referit reiteradament "a la legitimitat moral de totes les opcions polítiques" que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia". Ara, en la nota de divendres passat, els bisbes catalans també han obviat aquesta argumentació, se suposa que per trobar un punt de consens amb la resta de l'episcopat espanyol que fins ara no existia. Alhora, la nota de la Conferència Episcopal Espanyola obvia termes com legalitat o unitat que poden tenir una lectura més política. 

La nota tampoc desautoritza els pronunciaments com el dels 400 capellans o d'altres entitats cristianes de Catalunya i es mou en un registre diferent.   

Aquest és el text íntegre de la nota

Declaració de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola davant la situació a Catalunya:

Davant la greu situació que es viu a Catalunya, amb gran preocupació a la resta d’Espanya, els bisbes volem, en primer lloc, fer nostres els desitjos i sentiments manifestats recentment de forma conjunta amb els bisbes amb seu al territori de Catalunya, autèntics representants de les seves diòcesis.

En especial convidem a l’oració pels qui, en aquest moment difícil, "tenen la responsabilitat en el govern de les diverses administracions públiques de la gestió del bé comú i de la convivència social", a fi que tots "siguem guiats per la sensatesa i el desig de ser justos i fraterns" i, amb responsabilitat, "avançar en el camí del diàleg i de l’entesa, del respecte als drets i a les institucions, i de la no confrontació, ajudant que la nostra societat sigui un espai de fraternitat, de llibertat i de pau". (Comunicat Bisbes Catalunya, 20.09.2017) 

En aquests moments greus, la verdadera solució del conflicte passa pel recurs al diàleg des de la veritat i la recerca del bé comú de tots, com senyala la doctrina social de l’Església. El Papa Francesc ens indica que "és hora de saber com dissenyar una cultura que privilegiï el diàleg com a forma de trobada, la recerca de consensos i acords, però sense separar-la de les preocupacions per una societat justa amb memòria i sense exclusions". (Exhortació Apostòlica Evangelii Gaudium, n. 239).

Per fer possible aquest diàleg, honest i generós, que salvaguardi els béns comuns de segles i els drets propis dels diferents pobles que conformen l’Estat, és necessari que tant les autoritats de les administracions públiques com els partits polítics i altres organitzacions, així com els ciutadans, evitin decisions i situacions irreversibles i de greus conseqüències que els situïn al marge de la pràctica democràtica emparada per les legítimes lleis que garanteixen la nostra convivència pacífica, i origini fractures familiars, socials i eclesials.

Com hem senyalat els bisbes, en una altra ocasió també difícil per la nostra convivència democràtica i pacífica, "és necessari recuperar la consciència ciutadana i la confiança en les institucions, tot això amb el respecte amb dels principis que el poble ha sancionat a la Constitució". (XXXIV Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola. 28.02.1981).

Per últim, reiterant la nostra crida a l’esperança i la pregària a Déu, a la serenitat i a l’entesa, oferim la nostra col·laboració al diàleg a favor d’una pacífica i lliure convivència entre tots.

Madrid, 27 de setembre de 2017