Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) “Cap dels pobles o regions que formen part de l’Estat espanyol podria entendre’s, tal i com és avui, si no hagués format part de la llarga història d’unitat cultural i política d'aquesta antiga nació que és Espanya. Propostes polítiques encaminades a la desintegració unilateral d’aquesta unitat ens causen una gran inquietud”. Aquest és el missatge dels bisbes espanyols davant les revindicacions sobiranistes que es formulen des de Catalunya. S’ha fet pública el dia de sant Francesc d’Assís amb una declaració de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.

Després de quatre anys de crisi i de nombroses peticions, finalment l’episcopat espanyol ha emès un text conjunt sobre la greu situació econòmica i les seves conseqüències: “Davant la crisi, solidaritat”. Però dins del text, s’hi ha afegit un paràgraf -el punt numero 12- referit a “les relacions entre els pobles d’Espanya” que recupera els arguments de la instrucció pastoral del 2006 “Orientacions moral davant la situació d’Espanya”. La nota d’aquest dijous reprodueix alguns paràgrafs del document del 2006 referent a la unitat d’Espanya i repeteix la mateixa argumentació.

La declaració de la Permanent reconeix “en principi, la legitimitat de les postures nacionalistes que veritablement cuiden el bé comú”, però tot el text es decanta per destacar “la responsabilitat respecte el bé comú de tota Espanya”. El portaveu de la Conferència Episcopal, Juan Antonio Martínez Camino, ha explicat en la roda de premsa que d’això es deriva que “hi ha un deure moral sobre el bé comú d’Espanya i les acciones unilaterals polítiques no són prudents ni moralment acceptables”.

Martínez Camino, davant d'un rocambolesca pregunta sobre com els catòlics catalans havíem d'argumentar contra la independència, també ha afegit que “això no vol dir que se sacralitzi la Constitució, ni que se sacralitzi la unitat d’Espanya. ‘Es que Espanya no està en l’Evangeli’, ens diuen. Ja ho sabem. Però hi ha una doctrina social de l’Església en la que s’apliquen els principis general de caritat, de solidaritat, i de responsabilitat a situacions concretes”.

El text ha estat aprovat per la Comissió Permanent, el màxim organisme de govern de la Conferència Episcopal Espanyola entre les plenàries bianuals. El text ha recollit 17 vots a favor i quatre abstencions. Curiosament, en la Permanent hi ha quatre bisbes catalans: Sistach, Pujol, Sáiz i Taltavull, que han assistit tots a la reunió. El text del 2006 també va ser aprovat per la plenària amb sis vots en contra i tres abstencions. En aquella ocasió, alguns dels bisbes catalans van optar per intentar suavitzar el text original i poder introduir, per exemple, la “legitimitat de les posicions nacionalistes que, sense recórrer a la violència, per mètodes democràtics, pretenguin modificar la unitat política d’Espanya”.

La publicació de la declaració de la Conferència Episcopal Espanyola ha coincidit amb la reunió que fan aquest dijous i divendres a Barcelona els bisbes catalans. Alguns dels pronunciaments de caire polític de la Conferència Episcopal Espanyola han estat contestats o matisats individualment per alguns bisbes de Catalunya. I, l’any 2008, la Conferència Episcopal Tarraconense ja va haver de modular una altra nota de Comissió Permament sobre les eleccions general molt polèmica pel seu decantament partidista: “Desitgem que l’esmentada Nota no sigui interpretada com una limitació de la llibertat d’opció política sinó com uns principis orientatius que ajudin al discerniment moral perquè els ciutadans puguin votar en consciència”, deia el text conjunt dels bisbes catalans del 2008.

La doctrina que han expressat sempre els bisbes catalans ha estat la de “reconèixer la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l’expressió, i defensem el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d’acord amb la doctrina social de l’Església”, com van recordar l’any passat en el document “Al servei del nostre poble”. De la mateixa manera, defensa “la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat alienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia”.

 

Per escalfar més l’ambient, l’edició d’aquesta setmana del setmanari de l’arquebisbat de Madrid “Alfa & Omega” publica un text en el que demana que s’emprenguin accions “penals” contra el president de la Generalitat i parla dels beneficis que van obtenir els catalans en “la solidaria Espanya de la postguerra i del franquisme”.