Vés al contingut
Catalunya Religió
Sergi Gordo Tortosa
Galeria d'imatges

Jordi Llisterri- CR/Tortosa “Els de Barcelona el perdem, i els de Tortosa el guanyeu”. Aquest era un dels comentaris que corria aquest dissabte al matí a la catedral de Tortosa. Especialment entre els capellans de Tortosa i de Barcelona que han acompanyat al bisbe Sergi Gordo en la seva entrada com a nou bisbe de les terres de l’Ebre. Un miler de persones han omplert la catedral en un acte que ha durat dues hores.

Era la primera homilia de Sergi Gordo ja com a bisbe resident i no com auxiliar de Barcelona, on va ser ordenat bisbe el 2017, també un 9 de setembre. Amb la suavitat i extensió habitual de les seves intervencions, ha deixat un missatge clar sobre els reptes que tenen avui els cristians i sobre com ha d’actuar un bisbe, amb un relat totalment en sintonia amb el papa Francesc.

Entusiasta de la filosofia, ha utilitzat una cita de Kierkegaard i ha alertat del perill que els cristians “comuniquem donant la impressió que som com uns pallassos que anem maquillats, complint una funció, com uns funcionaris que exerceixen un rol només a unes quantes hores convingudes, com fent comèdia, com si no ens acabéssim de creure autènticament el que trametem, dient paraules velles i gastades que no tenen cap perill i que es poden deixar de banda”.

Ha demanat “que no ens passi això mai a nosaltres, ni a mi com a bisbe vostre”. “Sortim, doncs, creient profundament que el que anunciem és quelcom extraordinari. Proposem sense imposar, sense proselitismes. Lliures de coses secundàries que impedeixen la missió. Sortim amb autenticitat, sense fer comèdia, sense ser buròcrates, sense viure-ho com un rol per a hores convingudes”.

Servir amb alegria

El lema episcopal de Sergi Gordo és “Serviu el Senyor amb alegria”. I aquesta alegria no seria fer comèdia, sinó sobretot servir: “La ‘veritable alegria’ la vivim quan no la cerquem tancats en nosaltres mateixos, sinó quan brolla, neix i creix cercant l’alegria dels altres.

Aquest servei és el que també vol que continuï guiant la seva manera de fer de bisbe. “Fent camí amb vosaltres” i com deia Sant Agustí “cristià amb vosaltres i bisbe per a vosaltres”. “Mai com a franctiradors, mai com a líders autoreferencials, mai com a messies o ‘llaneros solitarios’, sinó fraternalment, en comunió, ‘caminant junts’, sinodalment, com ens recorda sempre el nostre bon Papa Francesc”.

Alhora, amb una al·lusió al Concili Vaticà II, ha dit als tortosins que “desitjo aprendre molt de vosaltres, conèixer-vos, escoltar-vos, fer meus els vostres goigs i esperances, tristeses i angoixes”. Entre les angoixes, ha tingut un record pels afectats pels aiguats de fa pocs dies i pels malalts i ancians o pels qui estan a les presons.

https://twitter.com/catreligio/status/1700453412951720195

Presència institucional i eclesiàstica

A Tortosa l’arribada d’un nou bisbe continua sent un esdeveniment. Des de que es va conèixer el nomenament han estat preparant la rebuda on hi ha assistit un gran nombre d’autoritats locals. La representació del govern de la Generalitat ha estat encapçalada pel conseller d’Interior, Joan-Ignasi Elena, que a més, havia estat alumne del nou bisbe com ell mateix ha recordat en els agraïments.

Saludant a les autoritats, Sergi Gordo també s’ha posat al seu costat: “Desitjo que trobeu en mi un col·laborador en la promoció del bé comú de les persones que viuen en aquesta bonica terra, particularment dels més desfavorits i desvalguts”.

El nou bisbe de Tortosa, amb la seu a Catalunya però amb una part de la diòcesis en el territori de Castelló, també ha estat acompanyat de 26 bisbes, la majoria de les diòcesis de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, a més del nunci Bernardito Auza i el nou arquebisbe de Madrid, José Cobo, i els abats de Montserrat i Poblet, Manel Gasch i Octavi Vilà. Sergi Gordo ha presidit la celebració al costat del qui fins ara el seu arquebisbe a Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, i de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas.

En una capella lateral, també s’hi han aplegat una representació de la nombrosa presència de congregacions religioses femenines que sempre ha tingut Tortosa, a més d’una tradició de sants i fundadors com Maria Rosa Molas (Germanes de la Consolació) o Sant Enric d’Ossó (Teresianes). També s’ha fet visible la presència de Sor Lucia Caram, que promou una de les obres socials que hi ha al territori de la diòcesi.

Després de la benvinguda del mossèn Lluís Arin, que ha estat l’administrador de la diòcesis des de la marxa del bisbe Enrique Benavent a València encara no fa nou mesos, ha intervingut Planellas com arquebisbe metropolità. Ha recordat que “les diòcesis de la Conferència Episcopal Tarraconense tenim moltes coincidències pastorals i projectes comuns” i ha fet referència a les resolucions del Concili Provincial Tarraconense que ho reforcen.

El cant amb el poble

Sergi Gordo serà a partir d’ara l’únic bisbe que podrà portar el solideu de color vermell, color que està reservat als cardenals. Un privilegi que al segle XVI va atogar a la mitra de Tortosa el papa Adrià VI, que abans havia estat també bisbe a Tortosa. L’únic lloc de món on no pot exercir aquest curiós privilegi és dins de la ciutat del Vaticà.

Com no podria d’altra manera, la Verge de la Cinta ha estat molt present a la celebració. A Tortosa és més que una advocació de la mare de Déu. En arribar a la catedral, el nou bisbe s’ha dirigit al seu cambril per encomanar-s’hi. Però a més, ha acabat l’homilia demanant la participació dels assistents per entonar conjuntament la tornada de l’himne a la patrona de la ciutat. Fent-se un tortosí més amb el cant, ja s’ha posat els fidels a la butxaca, encara que sigui amb accent de Barcelona. “Cridem sempre a veu plena: Nostra Cinta sobre tot”.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.