Vés al contingut
Catalunya Religió
Bisbe Sergi Gordo
Foto: Bisbe Sergi Gordo. Arquebisbat de Barcelona

Jordi Llisterri –CR Un bon nomenament però una sorpresa majúscula. Aquest dijous a les 12 del migdia la Santa Seu ha anunciat oficialment el nomenament de Sergi Gordo, fins ara bisbe auxiliar de Barcelona, com a nou bisbe de Tortosa. El bisbe electe prendrà possessió del càrrec el dissabte, 9 de setembre de 2023. 

Sorprenent perquè s’esperava primer el nomenament de Girona, que fa dos anys que està a l’espera del nou bisbe i amb la seu vacant des de l’abril de l’any passat per la mort de Francesc Pardo. Tortosa, en canvi, només ha estat uns mesos sense bisbe després de la marxa d’Enrique Benavent com a arquebisbe de València el passat octubre.

Tortosa només ha estat uns mesos sense bisbe després de la marxa d’Enrique Benavent com a arquebisbe de València

I sorprenent perquè trenca el dibuix episcopal amb tres bisbes auxiliars a Barcelona que el cardenal Joan Josep Omella havia presentat aquest febrer. L’equip d’auxiliars formats per Sergi Gordo, Javier Vilanova i David Abadias amb prou feines ha durat mig any. Gordo era el més veterà de l’equip.

En tot aquest context, Sergi Gordo, obté un reconeixement pel seu treball incansable i estima de la major part del clergat i del laïcat a l’arquebisbat de Barcelona. De fet, la diòcesi perd un dels seus referents. Va ser tretze anys secretari general de l’Arquebisbat de Barcelona amb el cardenal Lluís Martínez Sistach i després va ser confirmat en aquesta responsabilitat pel cardenal Omella, fins que el 2017 que va ser nomenat bisbe auxiliar. 

Promoció episcopal i buit a Barcelona

Gordo és la persona que ha solucionat més problemes a la diòcesi els darrers vint anys. Ha estat a la sala de màquines de l’arquebisbat, amb un coneixement al detall d’una diòcesi tan complexa com Barcelona. Molts el trobaran a faltar, especialment el cardenal Omella que amb les múltiples responsabilitats a Roma i a Madrid li fa ha fet confiança plena els darrers anys. En tot cas, Omella com a membre del Dicasteri per als Bisbes on es proposen els nomenaments episcopals, hauria vist bé aquest moviment. 

Gordo és la persona que ha solucionat més problemes a la diòcesi els darrers vint anys

També podria ser una promoció veient a venir un final d’etapa i un possible relleu a Barcelona quan el març Omella acabi el mandat com a president de la Conferència Episcopal Espanyola. En tot cas, per un bisbe auxiliar passar a ser responsable d’una diòcesi sempre és guanyar autonomia i capacitat. 

El que no aclareix aquest nomenament és quin perfil episcopal deixarà el pontificat del papa Francesc a Catalunya. Gordo, amb 56 anys, té al davant un llarg recorregut que segurament el portarà a noves responsabilitats amb més de vint anys de trajectòria episcopal al davant. Però aquest moviment sembla que el descarta com a successor d’Omella a Barcelona, com ha passat fa pocs dies amb el bisbe auxiliar de Madrid, José Cobo, i en altres diòcesis importants. O també el descarta com a candidat a la sempre complicada plaça de bisbe d’Urgell vinculada al coprincipat d’Andorra. Són dos moviments a curt termini i és molt difícil que Sergi Gordo pogués canviar de nou de destinació a dos o tres anys vista. 

en un parell d’anys s’ha de plantejar la renovació de sis dels deu bisbats catalans, començant per Barcelona

Alhora, el nomenament no dona pistes sobre el perfil dels capellans en el que es fixarà la Santa Seu per ocupar pròximament la seu vacant de Girona; amb el bisbe de Lleida i de Sant Feliu, Agustí Cortés i Salvador Giménez, que ja han complert els 75 anys i esperen successor; amb Omella que també fa dos anys que va superar els 75 anys; i amb el bisbe d’Urgell i de Terrassa, Joan-Enric Vives i Salvador Cristau, que arriben a l’edat de jubilació el 2024 i 2025. És a dir, en un parell d’anys s’ha de plantejar la renovació de sis dels deu bisbats catalans, començant per Barcelona. En tot cas, el perfil dialogant de Sergi Gordo, amb plena sintonia el papa Francesc per convenciment i no per circumstàncies, i arrelat a Catalunya, marquen un bon precedent.

Gestió i pastoral

Sergi Gordo Rodríguez, nascut a Cornellà de Llobregat el 23 de març de 1967 ha fet tota la seva vida pastoral a Barcelona. Iniciat en la fe per la seva família d’immigrants obrers a la parroquial a Sant Miquel Arcàngel, als catorze anys va entrar al seminari menor. Va ser ordenat sacerdot el 1992. Va començar una carrera acadèmica que va compaginar amb la vida parroquial i l’acompanyament de grups i va ser formador del Seminari Menor del 1992 al 2001. La seva trajectòria pastoral està molt vinculada als moviments d'Acció Catòlica com el Moviment Cristià de Pobles en l'etapa a Vilafranca del Penedès o el Moviment de Professionals Catòlics del qual en va ser consiliari general i encara era consiliari d’algun grup a Barcelona.

Va ser professor de Fenomenologia de la Religió i de Filosofia de la Religió a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i a altres centres acadèmics fins que va ser nomenat bisbe auxiliar el 2017. És expert en el pensament d'Eusebi Colomer i va ampliar estudis a Alemanya del 2001 al 2004.

El 2004, quan feia dotze anys que era capellà, l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach el va cridar a la cúria com a secretari general de l'Arquebisbat de Barcelona. Va ser la seva mà dreta en la gestió de la diòcesi i va haver de gestionar la concreció de la divisió de l’arquebisbat i un esdeveniment com la visita de Benet XVI a Barcelona. El 2009 va ser nomenat canonge i és membre del patronat de la Basílica de la Sagrada Família.

L’abril del 2021 va ser escollit secretari i portaveu de la Conferència Episcopal Tarraconense, en substitució de Joan-Enric Vives, una tasca de coordinació dels bisbats catalans que ara continuarà des de Tortosa.

Bitllet de tornada?

No és cap novetat que un bisbe auxiliar de Barcelona sigui escollit bisbe d’una altra seu catalana. Per exemple, el 2001 tres auxiliars van ser nomenats en pocs mesos; a Urgell (Joan-Enric Vives), a Solsona (Jaume Traserra) i a Girona (Carles Soler Perdigó). La pregunta és si aquest nomenament a Tortosa ara obre un cicle immediat que tanca les principals incògnites del mapa episcopal català dels pròxims anys. 

Tampoc seria cap novetat que d’aquí a uns anys un bisbe de Tortosa acabi com a cardenal arquebisbe a Barcelona, com va passar amb Ricard Maria Carles el 1991 i amb Lluís Martínez Sistach el 2004. Però ves a saber quina serà la línia de promoció episcopal dels propers pontífexs que garanteixi un bitllet de tornada. 

Ves a saber quina serà la línia de promoció episcopal dels propers pontífexs que garanteixi un bitllet de tornada

El nomenament del Sergi Gordo també trenca la dinàmica de gairebé cinquanta anys amb bisbes valencians a Tortosa, responent a la realitat d’una diòcesi que té mig territori a Catalunya i mig al País Valencià.  De fet, s’esperava més que anés a Tortosa el bisbe auxiliar Javier Vilanova, fill de la mateixa diòcesi.

I a Girona continuen amb la impressió que a ningú li preocupa gaire que triguin dos anys a enviar-los un nou bisbe.  El “mai no us mancarà pastor” que va prometre a la Tarraconense l’any 259 el bisbe Fructuós anant cap al martiri, sembla que no s’aplica a Girona. 

 

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.