Bisbe Sergi Gordo sobre els joves: “Amb la JMJ diem no al fatalisme”

CR / LISBOA Els joves són, sense dubte, els grans protagonistes de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) que se celebra aquesta setmana a Lisboa. Però no hi són sols. Els acompanyen voluntaris, delegats de joventut, consagrats, religiosos i religioses, i també bisbes. I, en el cas dels catalans, els que han decidit acompanyar els joves en són una pila. Un exemple és el bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo que recentment ha estat nomenat bisbe de Tortosa. Ser a la JMJ li ha permès conèixer els joves de la seva nova diòcesi.

Hem pogut parlar amb ell després de l'eucaristia d'acció de gràcies de les diòcesis de Barcelona i Terrassa abans no puges a l'autocar per seguir la seva peregrinació amb els nois i noies. Ens parla de com viu aquesta experiència i remarca que, si parlem de joves, la JMJ és una manera de dir "no al fatalisme" i al "no hi ha res a fer".

Com viu un bisbe un esdeveniment com la Jornada Mundial de la Joventut?

Doncs ho estic vivint amb molta alegria i també deixant-me sorprendre molt. Els joves sempre són magnífics i porten molt dins del cor. A més, aquests dies a Lisboa no només porten la motxilla sinó que amb ella porten tota l'experiència prèvia a la JMJ. Una vivència d'arreu on venen, cadascú amb la seva riquesa i amb les seves ferides.

I que busquen els joves que han vingut aquests dies a la JMJ?

Els joves venen amb moltes ganes d'aprendre a pregar encara més, de viure l'alegria de ser cristians i de celebrar l'eucaristia diària. També tenen ganes de la reconciliació i de rebre el perdó del Senyor. El camí que tenen al davant sempre és molt maco.

Molts joves ens han dit que la JMJ és un moment per veure que no estan sols, que són molts. També ho viu així l'Església?

La JMJ sempre és una ocasió magnífica, única i privilegiada per conèixer joves de tot el món de diverses edats i diverses procedències. Cadascú d'ells té la seva història i entre ells poden veure el que els uneix, que és el Senyor. Nosaltres, com a Església, hem vingut fins a Lisboa i com Maria ens hem alçat i ens hem posat en camí dient "no al fatalisme" i al "no hi ha res a fer". Els joves no és que siguin el futur de l'Església o del món, els joves són ja, ara, el present.

T'has pogut trobar amb els joves de Tortosa després de saber que serà el seu nou bisbe?

Sí! He tingut l'oportunitat de veure'ls i per mi va ser un encontre inoblidable. Podem dir que van tenir ells l'ocasió de conèixer el bisbe Sergi abans que el bisbe Sergi conegui iniciï el seu ministeri episcopal el 9 de setembre.

I què vau fer amb ells?

Vam tenir una pregària inicial molt bonica i també un diàleg espontani molt interessant. Em van fer preguntes i vaig poder conèixer tota la diòcesi. També vam acabar berenant una mica perquè els vaig portar uns dolços als joves. Els vaig dur els pastissets de Betlem, típics de Lisboa. Però no són tan bons com els pastissets de Tortosa! Fins i tot vam acabar cantant l'himne de la Mare de Déu de la Cinta.

Amb quin moment de la JMJ es quedaria el bisbe Sergi fins ara?

Em quedaria amb el moment del viacrucis. Va ser tan bell i tan profund que ens va corprendre amb tots els joves del món. Vam poder veure com el Senyor ens estima des de la creu i abraça totes les nostres ferides. Ell ens dona la seva força i ens diu que la creu no té la darrera paraula, ja que és l'anunci de la vida.