Roger Vilaclara –CR “El meu amo no té pressa”, deia Antoni Gaudí. Ell es referia a Déu amb la construcció de la Sagrada Família. Una màxima que pren ara l’Associació Canònica Pro Canonització d’Antoni Gaudí, constituïda aquest desembre. “Segur que Gaudí tampoc tindria pressa per ser beatificat”, assegura el vicepresident de l’associació i rector de la Sagrada Família, Josep Maria Turull. Amb tot, el procés que s’inicia el 1992 comença la seva recta final i encara els últims passos d’una beatificació que s’espera que pugui tenir lloc el 2026. Com s’ha arribat fins aquí i per què és tan important reconèixer-lo com a beat?
“La beatificació és reconèixer una realitat: que la persona és amb Déu i gaudeix de la vida amb Ell”, explica Turull. En el cas de Gaudí, l’Associació Canònica Pro Canonització d’Antoni Gaudí creu que hi ha “elements molt significatius que valen la pena que aquesta realitat sigui reconeguda”. D’una banda, que es tracta d’una persona laica, un fet poc habitual en les beatificacions. D’altra banda, la singularitat del treball durant 43 anys en un temple: “El fer l’església també el fa a ell com a persona i com a cristià”. Una relació similar a la que es descriu al Concili Vaticà II quan parla de l’Església i l’eucaristia: “L’Església fa l’eucaristia i l’eucaristia fa l’Església”.
En el mateix sentit, Gaudí és “un exemple d’integració esplèndida del treball amb la fe”. Un treball que no només fa amb la basílica, sinó també amb la cripta de la Colònia Güell o en les seves obres civils deixant empremta de la seva fe.
Quan es parla de beatitud, se sol parlar també d'un dels requisits per ser beat més coneguts: "Confirmar un miracle que s'hagi realitzat per intercessió de la persona a beatificar". El rector de la basílica de la Sagrada Família explica que, en el cas de Gaudí, hi ha molts "favors rebuts" de molta gent que "ha rebut gràcies a través d'ell". Parla de la devoció a la cripta del temple, on està enterrat l'arquitecte. “També hi ha algun cas bastant extraordinari que podria ser considerat miracle", subratlla Turull.
Es tracta d'un fet que es troba en un procés inicial d'estudi perquè, recorda Turull, "un miracle ha de ser extraordinari, instantani i inexplicable per a la ciència mèdica". La fase d'estudi d'aquest possible miracle requereix "discreció" fins que la comissió encarregada de la Santa Seu confirmi o no si es pot considerar com a tal.
Ara bé, malgrat que es tracti de la qüestió que acostuma a generar més curiositat, Turull afirma que no és una condició indispensable: "El Papa pot decidir que no és necessari el miracle per beatificar una persona". Un fet poc habitual, però que es podria donar si Francesc ho considerés així.
Encara no sabem si el Vaticà considerarà o no que Gaudí ha fet un miracle, però per Turull hi ha dos grans miracles que "ja s'han donat, malgrat que no computin per la beatificació perquè no són dels tradicionals". Es refereix, en primer lloc, a què el temple estigui "en vies d'acabament" després de totes les dificultats que ha suposat la seva construcció des del 1882. I, en segon lloc, a "el bé que fa la Sagrada Família a tothom qui hi entra". "Tant amb qui la veu des de fora com amb qui hi entra, el temple aconsegueix obrir els cors amb la bellesa que s'admira en el moment", hi afegeix.
La beatificació de Gaudí ajudarà a subratllar precisament aquests dos miracles i també "l'element estrictament religiós del temple de la Sagrada Família", explica el vicepresident de l'associació canònica.
Els processos de beatificació comencen per la voluntat d'una persona o d'un grup, que s'han de dirigir al bisbat on ha mort aquesta persona. En cas que ho aprovi el bisbe, es posa en marxa un procés de documentació que justifiqui que realment aquella persona pot ser declarada beata. Es tracta d'un procés diocesà en què es nomena un tribunal, o equip de persones, que se'ls encarrega recopilar tota la documentació possible i que després es passa a la Santa Seu, concretament al Dicasteri de les Causes dels Sants.
Amb l'aprovació del Dicasteri per tirar endavant, arriba el moment d'elaborar la positio. Es tracta de la postura definitiva que es presenta a la Santa Seu ja recollint tota la documentació recopilada anteriorment i justificant que la persona pot ser beatificada. Això vol dir que cal avaluar que la persona té les condicions requerides pel procés: tenir una vida prou santa, morint també en fama de santedat; viure de manera eminent les virtuts evangèliques; i que la gent segueixi mantenint la devoció vers aquella persona”.
La positio es presenta al Dicasteri de les Causes dels Sants i, en aquest moment, comença la seva tasca de verificació. Té lloc un primer estudi per part d'una comissió d'historiadors que han de donar la seva aprovació. Després passa a una comissió de teòlegs que també han de donar la seva aprovació. I, finalment, és la plenària del Dicasteri, formada per cardenals i bisbes, que han de donar la seva aprovació. Quan passa això, la persona és declarada venerable i, per tant, pot tenir veneració pública. L'últim pas és a les mans del Papa. Només ell pot determinar que aquesta persona venerable sigui declarada beata. Si el pontífex ho declara, es pot realitzar la cerimònia de beatificació.
En el cas de Gaudí, la positio es va presentar aquest 2023. Un pas que també va suposar el traspàs de l'associació civil pro canonització, que fins al moment havia portat la causa, a la nova Associació Canònica Pro Canonització d'Antoni Gaudí de l'arquebisbat de Barcelona. "La nova associació pren el relleu per facilitar el procés", explica Josep Maria Turull. La Santa Seu reconeix el "paper ingent" de la feina feta per l'associació civil, però jurídicament es considera que el procés ara l'ha de prendre una entitat canònica.
El camí cap a la santedat és llarg i amb Antoni Gaudí va començar el 1992, quan mossèn Ignasi Segarra i un grup reduït de devots de Gaudí van iniciar l'associació amb l'aprovació de l'arquebisbat. Els temps depenen de moltes circumstàncies i en el cas de l'arquitecte es tracta d’un procés que s’ha allargat i, per Josep Maria Turull, “no és estrany perquè és un personatge extraordinari i impressionant, però també controvertit”. “Es requereix unes investigacions a fons respecte a la seva persona per estudiar també les controvèrsies en diferents àmbits i saber què hi ha de veritat i què d’enemistat”, diu.
Ara bé, la part del camí cap a la beatificació amb més feina i més dificultats “ja s’ha realitzat”. El procés ja ha passat la comissió d'historiadors amb el seu vistiplau i ara s'espera a la reunió d'especialistes teòlegs perquè puguin analitzar que no hi ha "cap inconvenient teològic per a la beatificació". Per aquest motiu, l’Associació Canònica Pro Canonització d’Antoni Gaudí creu que “si tot continua en el ritme habitual d’aquests casos”, l’arquitecte podria ser beatificat l’any 2026, coincidint amb el centenari de la seva mort.
Es tracta d’una data assenyalada perquè també es preveu que sigui el moment en què la Sagrada Família acabi la seva torre més alta, la torre de Jesús, convertint el temple en l’edifici més alt de Barcelona. “El desig és que el papa Francesc pugui venir a la ciutat a beatificar Gaudí i inaugurar la torre de Jesús”, assegura Turull. Un desig que l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ja ha fet arribar al Papa i ha manifestat en diverses ocasions. “Ara qui ho ha de decidir és Francesc”, diu Turull que recorda que el Papa “ja és gran i té certes limitacions físiques, però encara té gran empenta”.
Fins llavors, l'Associació Canònica Pro Canonització d'Antoni Gaudí seguirà amb la seva acció: difondre el coneixement de la dimensió religiosa i espiritual de Gaudí que justifica la seva beatificació. També amb una altra missió important: "Tenir a punt tot el necessari, publicacions i nous elements de pregària, per a quan Gaudí sigui declarat venerable".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.