“Avui ens cal un ecumenisme que ens faci treballar plegats per cuidar la casa comuna”

Roger Vilaclara –CR La població indígena a Mèxic és al punt de mira dels grans projectes que volen destruir territoris per establir empreses i fer diners. La situació de vulnerabilitat s'agreuja amb la història d'estats com el de Guerrero que s'ha vist immers en els conflictes de guerrilles, el cultiu de drogues i la repressió. “Avui ens cal un ecumenisme que ens faci treballar plegats per cuidar la casa comuna”, assegura la Zarel León, membre del Centre d'Estudis Ecumènics, finançat per Mans Unides, que treballa al territori per millorar la situació d'aquests pobles.

La Zarel treballa al Centre d’Estudis Ecumènics des de fa més de 12 anys. Va començar a l’àrea de comunicació i al cap de poc ja participava en l’àrea de processos territorials sobre el desenvolupament comunitari.

Explica que, amb la seva tasca, promou a través dels drets indígenes, una millor participació i presa de decisions per a tots els problemes que afronten les comunitats indígenes. Una participació que treballen perquè sigui assembleària i a través del diàleg. També treballen molt la participació política de les dones, però en l'àmbit comunitari.

Tot aquest treball el fan, en part, gràcies a entitats com Mans Unides que hi col·labora aportant una part del finançament. I ho fan amb campanyes anuals com la que s'ha presentat aquesta setmana. 'L'efecte ésser humà' és el lema d'enguany que posa en relleu el paper de les persones i la societat en la crisi climàtica. Alhora, la campanya vol reivindicar i reflexionar sobre com la mateixa societat que ha causat aquesta situació és l'única capaç de revertir la situació. I sobre aquest paper fonamental per impulsar el canvi en parlem amb la Zarel, que ha vingut des de Mèxic per explicar el seu treball i és a la seu de Mans Unides Barcelona.

Com és la situació de les comunitats indígenes a Mèxic?

Mèxic és un país molt gran i té moltes diferències al territori. La república federal té molts estats on hi ha població indígena que pot ser o no la majoria. De fet, hi ha 63 pobles indígenes. També hi ha grans ciutats que concentren gran quantitat de població i l'accés als serveis educatius, sanitaris, de transport, entre d'altres. Als territoris on hi ha població indígena també és on hi ha la gent que ha sabut conservar, des de temps ancestrals, els recursos. Per aquest motiu, en aquestes zones de Mèxic hi trobem aigua, bosc i una gran biodiversitat. Els pobles ho han cuidat, però, en canvi, les ciutats han permès que s'extingeixi tota aquesta riquesa.

Aquests territoris estan en perill?

A moltes d’aquestes zones on viuen indígenes hi ha la intenció d’aprofitar els recursos amb megaprojectes. Però no només això, en aquests territoris és on es concentra l’empobriment i la gent es veu obligada a migrar per poder tenir més accés a drets. Aquest és un panorama general, nosaltres concretament, amb el Centre d’Estudis Ecumènics treballem a l’estat de Guerrero.

I es viu el mateix?

L'estat de Guerrero és un estat al sud del país, a la costa del pacífic, i és un dels estats que té més població indígena del país. N’hi ha cinc diferents amb cinc llengües diferents. A Guerrero també hi ha una important presència del poble afrodescendent. Guerrero és un estat amb una llarga història de repressió, de guerrilles i de sembra de drogues. Tot això, evidentment, sempre recau en més vulnerabilitat.

Quina feina fa el Centre d’Estudis Ecumènics?

Nosaltres treballem a l'estat de Guerrero des de fa 14 anys acompanyant processos dels pobles indígenes, pobles camperols i també dels pobles afromexicans. Els ajudem en allò que ens demanen i a partir d'aquí hem teixit una relació molt gran. Una de les nostres intencions principals és que s'enforteixi l'organització i la presa de decisions d'aquests pobles per poder afrontar les vulnerabilitats del territori. La població demana molts drets al govern i això està molt bé, però sabem que aquestes demandes triguen i poden canviar d'un govern a un altre. Per aquest motiu, al costat dels habitants d'aquests pobles, hem arribat a la conclusió que el millor és tenir autonomia per prendre decisions. Però això no s'aconsegueix si no hi ha molta organització i el teixit social també es deshabilita amb aquestes condicions de vulnerabilitat. Actualment, acompanyem en un procés per tenir un govern que representi la població indígena, que no s'hagi triat per partits polítics i que segueixi un model assembleari. Ha estat un procés que ha costat molta feina, amb un procés legal, però també amb un procés social d'exigir, manifestar-se i debatre.

Per què és tan important protegir aquestes comunitats indígenes?

Crec que, més enllà de per protegir la biodiversitat, que és fonamental per al planeta i les espècies; el risc també és que nosaltres no puguem aprendre d'aquesta biodiversitat. En el cas del projecte a Guerrero l'exemple és clar. El nostre país no funciona amb els candidats dels partits polítics perquè el poder està corromput. El nostre projecte de govern ens ha ensenyat com es pot fer una administració després que ens diguessin que no ho podríem fer, que nosaltres no sabíem governar. Però ho intentarem i potser no ens surt perfecte a la primera, però ho farem perquè tenim la capacitat. Aquests aprenentatges no només els podrien perdre els indígenes, sinó que nosaltres podem perdre la possibilitat de veure la saviesa i d'aprendre d'altres maneres de viure. En aquest sentit de protecció, tenir un govern ha implicat poder defensar aquest territori, però també defensar la llengua. Tots sabem que els processos de colonització han portat arreu a una pèrdua de les llengües indígenes i originàries. Tenir en un espai on, els qui governen, parlen tres llengües diferents és protegir aquesta població.

D'on ha sorgit tot això?

El Centre d'Estudis Ecumènics és una ONG que no només treballa a Guerrero, treballem en sis estats diferents de Mèxic. Va sorgir l'any 1968 en un moment molt important pel país. Al 68 va haver-hi una matança d'estudiants molt important en un míting electoral per culpa de l'exèrcit. En aquest moment, el país va començar a viure una convulsió molt gran i es van polaritzar les perspectives. És en aquest punt que sorgeix el Centre d'Estudis Ecumènics com una iniciativa d'uns capellans catòlics i uns pastors luterans i anglicans amb la idea de generar espais on es pogués dialogar des de diferents punts de vista. I aquest és el nostre sentir, que en el seu moment incloïa una perspectiva religiosa i en aquest moment ha ampliat la visió ecumènica a pensar que, en una comunitat, totes les persones pensem diferent i totes som necessàries per transformar una problemàtica.

I es posa en pràctica aquest ecumenisme?

Doncs mira, en el nostre treball amb la població indígena mai hem preguntat per les creences a les persones. Però, un dia, per atzar del destí, vam fer un exercici per presentar-nos i a mi se'm va acudir dir: "Sóc la Zarel i sóc atea". Llavors, tothom es va començar a presentar d'aquesta manera i d'un grup de 60 persones van sorgir 12 creences religioses diferents. Un fet extraordinari, però que no havia estat rellevant perquè lluitàvem per un objectiu comú. No era rellevant la creença religiosa perquè en allò que creiem tots era aconseguir un nou govern. Jo crec que això és l'ecumenisme que cal avui: trobar la manera de treballar plegats per cuidar la nostra casa comuna.

Com podem ajudar des d’aquí a minimitzar aquestes vulnerabilitats que pateix la població indígena a Mèxic?

Mira, com diu la campanya de Mans Unides aquest any, l'ésser humà és qui ha portat al planeta a aquest punt extrem, però també és l'únic que el pot revertir. Qualsevol acció en un lloc té repercussió a un altre lloc perquè aquest planeta és únic, està connectat, d'una banda, amb l'altra. Per aquest motiu, és important pensar com viu cadascú, que consumeixes, que llences. En el cas concret de Guerrero, per exemple, la droga n'és un clar exemple. I no només és un tema de consum de drogues, també el fet de comprar-se uns pantalons específics, una samarreta determinada o consumir una xocolata concreta. Cal pensar que tot està lligat a una cadena de producció i successions que té un impacte en un altre territori. I, al mateix temps, el fet de deixar de fer aquestes coses també condueix a unes conseqüències concretes.

És difícil pensar així quan ja costa cuidar els territoris d’aquí a Catalunya. Ho hem vist aquests dies amb les protestes dels pagesos a la ciutat.

Crec que en el vostre cas, per tot un tema de territorialitat, el que cal és valorar el que es produeix aquí. En termes econòmics, la producció d'aliments d'un pagès mai donarà els guanys que dona a les grans empreses de llet, de tomàquets i d'altres. Aquestes megaempreses no necessàriament tenen cultius sans o tradicionals i sovint tenen cadenes d'explotacions d'altres persones més empobrides que hi treballen. Els pagesos de Catalunya mai podran competir contra aquest tipus de producció que, a més a més, té un impacte molt més nociu pel planeta. I que els queda llavors als petits pagesos? Aquí entra la decisió del consumidor. Nosaltres podem triar què comprem i malgrat que diguin que comprar aquest tipus de producte és molt més car, la solució rau en les xarxes de solidaritat entre la gent. Si volem donar suport a aquest territori cal escoltar els pagesos i empatitzar amb la seva situació.

Tu hi creus de veritat en els canvis?

No es pot canviar tot, ni tot el mateix temps. Però es fan petits canvis que van abraçant als altres canvis i, sense adonar-te i de sobte, tens una transformació més gran. I això és el més important. És com el que deia del govern. La primera intenció d’aquest nou govern era simplement accedir a aquest espai de poder. I ara, des d'aquest espai, es pot pensar que se sembrarà al territori, com farem per eliminar la violència contra les dones en aquest territori, com farem perquè aquí no entri el cultiu de drogues.

També has treballat molt entorn els drets de les dones. Com és la seva situació a Guerrero?

Partim de la base que al món es configura com un patriarcat. I aquest patriarcat afecta encara més, és clar, a les poblacions més vulnerables i al gènere més vulnerable. Si parlem de vulnerabilitat, les companyes indígenes més grans en l’àmbit rural, en un país com Mèxic estan a baix de la piràmide de drets. A l’estat de Guerrero hi ha totes les violències possibles contra les dones, més totes les violències contra el seu poble i totes les de la seva llengua i la seva terra. Per això és fonamental que formem part de les decisions i, per aquest motiu, al nou govern assembleari hi ha representació masculina i femenina per igual.

S’hi fan passos respecte a aquest tema, però?

Sí. Hi ha un canvi mundial. En el cas de Guerrero, el que estem impulsant és l'Observatori de Violència Comunitària Contra les Dones. Fem una feina molt bona perquè intentem visibilitzar, no només les violències directes, sinó la violència cultural i la violència estructural que hi ha sobre els cossos de les dones indígenes al territori. El més important de tot és que aquestes violències sempre hi ha algú que la permet directament o amb el seu silenci indirectament. Poden ser decisions banals com que una nena pugui triar si portar una faldilla o un pantaló. Però també pot haver-hi coses tan greus com que obliguin una nena a casar-se amb algú. En tot això hi ha una comunitat, uns germans, uns avis, uns oncles o una autoritat comunitària que ho veu i decideix normalitzar-ho sense intervenir.

L’Església té un paper actiu en la lluita d’aquestes desigualtats i en l’ajuda als més vulnerables?

Jo crec que la nostra Església és molt diferent de la vostra. Això ha estat una cosa que m'ha sorprès.

En quin sentit?

Crec que nosaltres, els mexicans, no tenim gaire compromís amb l'Església diocesana ni amb l'estructura vertical dins la institució. A l'Amèrica Llatina ens va marcar la teologia de l'alliberament que va ser un reducte de l'Església dels pobres i de caminar al costat del poble. L'Església de l'alliberament va ser un reducte petit, però va tenir un gran impacte. Va haver-hi un moment en què un seminari va formar molts capellans alliberadors que marxaven a les muntanyes i als pobles amb les comunitats empobrides i feien allà la seva tasca i el seu servei. Ara bé, hi ha molta Església que no té ni idea d'aquesta feina. Hi ha territoris amb rectors a tres o quatre hores en camioneta de les comunitats i que mai van a veure. Hi van les germanes religioses a donar la paraula i a portar les hòsties que han consagrat prèviament els rectors que no es volen moure.

I amb el vostre treball en concret a Guerrero, com és la relació amb l’Església?

En el procés que estem actualment, hi ha una relació cordial. Els capellans són importants, la gent els ha demanat que beneeixin el nou govern, que els facin una missa o que els donin la seva benedicció abans que comenci alguna de les assemblees. Però els capellans no estan immersos a la vida d'aquests projectes. També es viuen situacions a la muntanya que no s'haurien de viure com que alguns sacerdots realitzen matrimonis infantils. Pots dir que hi ha famílies molt inculturades al territori o sense coneixements suficients, però el capellà que permet un casament d'una nena de 12 anys amb un home de 40 ha tingut una formació i hauria de tenir un criteri per no fer-ho. En aquest sentit, crec que cal una crida a tots els capellans del món perquè estiguin al costat dels pobres i les petites criatures. Crec que, en aquesta línia, també va el missatge del papa Francesc.