Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Sant'Egidio) Aquest diumenge la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor estava plena de persones sensesostre que, juntament amb els voluntaris han recordat el Rafael i l’Antonio, que van morir de fred fa 20 anys. El Rafael va morir el 30 de desembre del 1996 i l’Antonio, l’endemà, en una de les nits més gèlides de l’any a Barcelona. Tenien 45 i 60 anys.

El rector Armand Puig, que va presidir la celebració, va destacar la importància de l’amistat que cadascú pot construir amb els pobres. No només s’hi han recordat els noms del Rafael i de l’Antonio, sinó també el de tots aquells que en els darrers anys han mort pel carrer. Persones que els sensesostre coneixien i que s’havien convertit en familiars dels voluntaris. Per a cadascun d’ells s’ha encès una espelma davant de la icona de la Misericòrdia. Tot seguit voluntaris i persones que pateixen exclusió residencial han dinat plegats al voltant d’una mateixa taula.

La celebració, que s’ha convertit ja en una tradició a Barcelona i a moltes altres ciutats europees, enguany ha tingut una participació més nombrosa arran del moviment de solidaritat que va créixer durant la darrera onada de fred. Aquell moviment era la resposta a una crida contra la indiferència adreçada a tots els ciutadans. A la celebració, doncs, hi havia molta gent que en les darreres setmanes, després d’haver ajudat amb mantes i roba d’abric, han començat a visitar les persones que viuen al carrer, fent créixer així una xarxa d’acollida.

Durant aquestes setmanes i fins a la fi de l’hivern, a Roma i a moltes ciutats d’Europa tenen lloc cerimònies de record d’aquells que moren al carrer promogudes per la Comunitat de Sant’Egidio. Tot va començar a Roma el 31 de gener del 1983. Aquell dia Modesta Valenti va morir davant de l’Estació romana de Termini després d’agonitzar durant hores perquè anava bruta i l’ambulància es va negar a portar-la a un hospital. Després d’aquell incident, la Comunitat de Sant’Egidio va començar a recordar la Modesta, que va morir per la manca d’acollida. Des d’aleshores ha nascut un gran moviment de solidaritat. El record de la Modesta fa sorgir sempre una forta i renovada crida a tots els ciutadans contra la indiferència: ara i durant la resta de l’any, protegir del fred les persones que viuen al carrer pot salvar-ne moltes i pot millorar la vida de tothom.