Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri –CR) "Per què hem de ser pessimistes?" Això preguntava aquest dijous l'arquebisbe Joan Josep Omella als responsables de les comunitats de vida consagrada reunits en la 75 Assemblea de la Unió de Religiosos de Catalunya. L'arquebisbe de Barcelona va participar en l'assemblea per tenir un diàleg obert amb els religiosos. I donar-los un missatge d'optimisme. 

Segons Omella massa vegades "a l'Església hi ha pessimisme i derrotisme" i s'oblida que "dotze apòstols -amb menys estudis que vosaltres- van transformar el món". Per tant, el que ha de preocupar és "la fidelitat al carisma" i no en quanta gent hi ha en el convent, perquè Déu ja s'encarregarà de la continuïtat de l'Església: "No podem perdre la confiança amb el Senyor. S'ha d'acabar el pessimisme".

L'arquebisbe també va alertar de la temptació de l'activisme i de buscar l'èxit i els resultats immediats. I sobretot va criticar els profetes de calamitats, "la gent més fonamentalista que ens diuen que no fem res". Per exemple, "es critica als col·legis religiosos perquè hi entren molts nois i noies i no en surten cristians. Doncs que els qui ho critiquen, que vinguin i ho facin, perquè també de pares molt cristians en també surten fills no cristians". Més que "criticar", Omella va demanar "treballar". "Per què hem d'estar sempre criticant?".

En la intervenció també va reflexionar demanar confiança: "Fem molt i molt, i pensem que això ho canviarà tot". Cal tenir confiança en què "la resta ja ho farà Déu". D'altra banda, l'arquebisbe va recordar que les comunitats religioses se sostenen en tres potes: la Paraula de Déu, el servei i el perdó. I que de cara enfora, "no s'ha de tenir d'intenticar-se com a religiós.

Universals i arrelats

L'assemblea d'aquest dijous era la número de 75. El president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), el claretià Màxim Muñoz, va remarcar que aquesta xifra rodona és un indicador del treball fet des de 1980 en la primera assemblea. I de com "junts des dels carismes diferents podem oferir a l’Església i a la societat un testimoni i un servei més reeixit, més evangèlic".

Màxim Muñoz va emmarcar la reflexió que va fer l'assemblea sobre el moment que viu la Vida Religiosa a Catalunya i els reptes que poden afrontar conjuntament. Un moment en el qual moltes congregacions estan en “reestructuració” de províncies i organismes, "per adaptar les estructures de govern a la realitat de les persones i comunitats". Són processos que "ens obren a un horitzó cada vegada més universal i intercultural, perquè va acompanyat, amb major o menor intensitat, de l’ajuda que les comunitats religioses d’Europa van rebent de membres d’altres continents".

En aquest context, "la universalitat és un gran valor que les Congregacions religioses podem aportar a les esglésies diocesanes i a l’Església en general", que ajudar a tenir una mentalitat oberta i mundial. Alhora, aquesta obertura universal "va de bracet amb un altre valor essencial de la fe cristiana i de la vida religiosa: l’encarnació o dit d’una altra manera la inculturació. És a dir: la capacitat d’adaptar-nos, arrelar-nos en la situació cultural, lingüística, eclesial concreta on s’ha de desenvolupar la nostra vida i missió". En aquest línia, un dels objectius del pla triennal de la Unió de Religiosos és ajudar les persones que siguin destinades a Catalunya a conèixer, apreciar la cultura, la llengua, les tradicions i l’Església d’aquest país.

En l'assemblea també es va elegir Mercè Arimany, superiora general de les Hospitalàries de la Santa Creu com a membre de la junta directiva de l’URC. Substitueix Pilar Rovira, superiora general de la Institució Claretiana que va acabar el seu període de quatre anys.

També es va informar dels canvis en la Fundació Benallar, una entitat de formació i ajuda a joves immigrants i refugiats promoguda per diverses congregacions religioses i que ara assumirà l'Escola Pia de Catalunya. El seu provincial, Eduard Pini, va remarcar que tot i assumir la titularitat de la fundació, la iniciativa havia de continuar sent un exemple de col·laboració entre les diverses congregacions religioses de Catalunya.

L'assemblea de la URC es reuneix dues vegades a l'any i hi participen els provincials, abats, superiors o delegats de les congregacions religioses masculines i femenines que hi ha Catalunya.