Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) “Crear espais on la vida cristiana es faci possible”. És el programa comú i transversal que ha proposat el jesuïta Josep M. Rambla a tots els religiosos i religioses de Catalunya. Ho ha fet en el marc de l'assemblea general de la Unió de Religiosos de Catalunya, la URC, que ha tingut lloc aquest dijous al Seminari Conciliar de Barcelona.

En un context de “canvi axial”, Rambla ha defensat la necessitat de “centrar-se en la vida cristiana comuna i no en l'específic de la vida consagrada”. Menys autocentrar-se i més visió fraternal. I amb un argument de pes: “Tots nosaltres som laics, som persones batejades, i tan debò que arribem a ser cristians”.

La seva exposició ha partit d'una anàlisi DAFO, elaborada per la junta directiva de la URC i presentada a Tiana el 17 de febrer als bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense. Un primer esbós de caràcter intern que mostra debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de la vida religiosa a casa nostra.

Rambla ha fet una invitació molt clara: “Pensar més en cristianitzar més que no pas en cercar vocacions religioses” perquè “en el fons el que busquem és cristianitzar el nostre món”. Així, ha defensat que “és l'hora del carisma dels cristians”.

Un paradigma en què ordes i congregacions tenen un paper clar: “Nosaltres no som més cristians que els bons cristians, però amb les nostres vides hem de presentar una contracultura que humanitza”.

D'acord amb “la lògica de Déu ho demana tot” i guiats per “un esperit que “és creador i no manipulable”, assumeixen un encàrrec: “Vivim i anunciem un Jesús que és bogeria i debilitat; però resulta que reconeixem que aquesta bogeria és saviesa i la debilitat, fortalesa”, ha dit Rambla.

Enmig del món

En la seva ponència ha descrit una societat que promou el plaer personal, la cobdícia, el consum o l'egoisme. Un món del que formen part els religiosos i les religioses: “Ens trobem tots ficats enmig de la polis”.

Respecte aquesta realitat social, política i econòmica el jesuïta demana posicionar-se: “Ens hem de moure a favor o en contra, però no s'hi val a ser neutrals”. I ha subratllat la necessitat de “crear una contracultura” i no pas “un món a part”.

“Ens hem de preguntar si els religiosos som prou actius políticament”, ha interrogat a l'auditori. I igualment, ha demanat qüestionar-se “si fem el que podem per no caure amb la civilització del diner, de l'individualisme, de l'hedonisme”.

Místics i profetes

Rambla ha presentat Jesús com a místic i profètic. I s'ha preguntat: “Desenvolupem prou aquesta doble dimensió?”. També ha recordat com la vida dels religiosos sovint transcorre en llocs de frontera i

Rambla ha recomanat que religiosos i religioses siguin “guia de pregària per als altres”. També ha recordat el sentit dels vots d'obediència, pobresa i castedat.

El valor de l'ancianitat

“No hi ha un moment en què una religiosa o un religiós es pugui considerar jubilat”, ha dit Rambla. Per això, ha encoratjat a recuperar “el valor de l'ancianitat”, en aspectes com el consell, el suport afectiu o les petites col·laboracions comunitàries.

I en aquesta mateixa línia, ha demanat “treballar les vocacions des de l'agraïment i no com una campanya perla supervivència”.

Febleses i fortaleses

En la benvinguda a l'Assemblea, el president de la Unió de Religiosos, el claretià Màxim Muñoz, va explicar la sessió de treball que s'havia fet amb el bisbes catalans a partir del DAFO sobre la vida religiosa. Una constatació és que "les febleses i fortaleses de la Vida Religiosa són les febleses i fortaleses de les mateixes diòcesis".

En aquest context, cal "un bon exercici de discerniment per prioritzar i reorientar les presències i sobretot de sumar esforços entre les Congregacions i els bisbats i entre les congregacions mateixes". Alhora, els religiosos han d'oferir el seu carisma sent "sobretot testimonis de l’Absolut i testimonis de fraternitat i comunió, especialment a través de la nostra vida comunitària, que estiguem a prop de la gent, especialment dels pobres i siguem motors d’evangelització. La presència a les perifèries és quelcom que podem seguir aportant en aquesta Església en sortida que demana el Papa Francesc".

Augment del laïcsme

En la presentació Muñoz també va fer un apunt d'actualitat sobre "l'augment del laïcisme, que ens preocupa i ens fa pensar". Segons Muñoz, "en general, l’acció social de l’Església és força acceptada i fins reconeguda, però tot sovint se silencia públicament la identitat cristiana de les institucions que la porten a terme o la decisiva motivació religiosa que la sustenta".

Sense oblidar "l'autocrítica" necessària, Muñoz va demanar "treballar per superar postures sectàries respecte del fet religiós, especialment el catòlic, promoure una societat oberta i respectuosa en la seva pluralitat de sensibilitats i creences, regida per administracions públiques aconfessionals, però defensores del dret fonamental de la llibertat religiosa en les seves diverses dimensions, pública i privada, que valorin positivament el fet religiós i col·laborin amb les institucions religioses en el que redunda en el bé comú de la societat". En aquesta línia va explicar la importància  de la iniciativa al voltant del document "El fet religiós en la Catalunya del futur" que es va presentar al Parlament i que va tenir el suport de la junta directiva de la URC.