Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Arxius

(Glòria Barrete –CR) Catalunya ha estat i és, des de sempre, una terra d'acollida, un lloc de pas. A finals del segle XIX un flux migratori intern va portar gent del món rural a les ciutats; el segon flux migratori va tenir lloc a la dècada dels 60-70 en què ciutadans del conjunt d'Espanya hi van venir a treballar; la tercera onada migratòria, a finals dels 80-90 i primera dècada del segle XX, prové de ciutadans extra comunitaris; aquesta onada va portar incorporada un sistema de creences i de valors molt diferent del que era habitual a Catalunya.

En les darreres setmanes molts ajuntaments i institucions s'han afanyat a proposar-se com a lloc d'acollida pels refugiats que fugen de països en conflicte. Aquest dilluns 7 de setembre el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya ha presentat el document Acollir el foraster. L'hospitalitat com a deure i actitud espiritual, el tercer document del Consell que respon a una necessitat de plena actualitat.

L'hospitalitat, un deure i una actitud

Un text clar, de 67 pàgines, que "presenta els textos religiosos on apareix la figura del foraster i el deure d'acollir-lo i tractar-lo", ha explicat el president del CADR, Francesc Torralba. "Un dels valors convergents en les tradicions religioses és l'hospitalitat", ha afirmat, "és normal que les autoritats de les institucions religioses exhortin a acollir, deriva de la seva tradició religiosa".

Un primer apartat descriu les tradicions religioses en el món globalitzat, on es constata "l'emergència de la pluralitat i el flux que s'estableix entre els diferents credos". Seguidament, hi ha una descripció de Catalunya com a país d'acollida i, posteriorment la definició del concepte d'hospitalitat. "L'hospitalitat no és la tolerància, és molt més que la tolerància, és veure l'altre com un do, com una oportunitat per créixer i aprendre de l'altre", ha recordat Torralba.

El sisè apartat, el més extens, identifica la figura del foraster i el deure d'acollir-lo en les tradicions religioses. Com és contemplat el foraster i com se l'acull en les diferents tradicions religioses, quina exigència tenim amb el que arriba? Primer s'analitzen les religions bíbliques, judaisme, cristianisme i islam; després les tradicions de l'Extrem Orient, hinduisme, budisme i les tradicions xineses, com el taoisme i el confucianisme; i per últim es tracten dues tradicions que "a casa nostra són minoritàries però tenen una claríssima concepció del lloc i l'estima que s'ha de tenir amb el foraster", el sikhisme i la Fe bahá'í.

Judaisme

En el judaisme rebre convidats és una manera d'apropar-se a Déu, atès que cada persona és creada a la seva imatge i semblança. En conseqüència, l'hospitalitat és tan important com el mateix estudi de la Torà.

Cristianisme

Des dels orígens del cristianisme, l'hospitalitat ha estat un element fonamental en la vida dels deixebles del Crist. De fet, la pràctica de l'hospitalitat es detecta ja en les primeres comunitats cristianes i en les primeres formes de monaquisme. Aquesta hospitalitat ha adoptat nous significats i diverses manifestacions en diversos moments històrics, però és essencial de l'ésser cristià en el món.

Islam

En l'islam, el foraster és el convidat. Per a qualsevol persona musulmana, el foraster o l'estranger representen el mateix privilegi, ambdós mereixen ser honorats. L'hospitalitat és una obligació per a cada musulmà i musulmana. Es diu que qui es protegeix de Déu i de l'últim dia ha de tractar bé el seu hoste. Un ensenyament conegut per tota la comunitat musulmana diu: "Sigues en el món com un estranger o algú en trànsit".

Hinduisme

En l'hinduisme l'aspiració més alta és l'acollida de tots els éssers. La salutació del namasté -m'inclino davant la presència divina que hi ha en tu- indica l'instint que l'altre és portador de divinitat i, per tant, que tot ésser humà és sagrat.

Budisme

La doctrina budista, en un nivell avançat, subratlla la importància de conrear quatre estats de la ment: l'amabilitat, la joia empàtica, l'equanimitat i la compassió; de totes aquestes, la darrera és la més important, ja que inclou les qualitats de tolerància, no-discriminació, inclusió i empatia pel sofriment dels altres. La compassió permet sentir la situació de l'altre com si fos pròpia. El qui rep es converteix en el qui és rebut.

Tradicions xineses

L'acolliment de les tradicions xineses és entès també com a part d'una acció civilitzadora que pot ensenyar a les persones i als col·lectius provinents d'altres cultures el veritable valor de l'harmonia, del respecte personal i formal i del desenvolupament del propi potencial com a formes de socialització i de millorament de les relacions humanes en bé d'una societat més harmònica i pacífica.

Sikhisme

La creença dels sikhs en la igualtat bàsica de totes les persones els porta a un ferm compromís de protecció dels més febles i de denúncia de tota forma d'injustícia. Els sikhs dediquen el 10% dels seus ingressos al lloc de culte perquè sigui destinat a causes humanitàries. El servei més conegut dels sikhs i, alhora, el que millor reflecteix la seva voluntat d'hospitalitat és l'àpat comunitari, on tothom hi és benvingut.

Fe bahá'í

Pels bahá'ís la constitutiva unitat humana comporta estendre la justícia social i econòmica al conjunt de la humanitat, sense privilegis ni exclusions, en un marc d'interdependència i reciprocitat.

"Els noms varien però els textos ofereixen una intuïció comuna: no quedar-se indiferent davant l'altre que arriba, especialment davant l'altre que arriba amb una situació de vulnerabilitat", ha conclòs Torralba. Per què acollir? Algunes tradicions veuen el foraster com a germà, altres com a expressió de divinitat, "hi ha un lloc profund de trobada en les tradicions religioses,  exhorten els seus seguidors a practicar una hospitalitat que anomenem incondicional", no motivada pel color de la pell, ni per l'edat de les persones, ni per l'impacte audiovisual que s'ha pogut tenir, sinó per "obrir la porta a aquell estranger, foraster, que necessita ser acollit, donant-li un acolliment que diem integral, no només un acolliment que té cura de les necessitats bàsiques, sinó una atenció integral".

Joan-Andreu Rocha, membre del Consell Assessor ha volgut recordar que, malgrat la situació de vulnerabilitat que viuen els refugiats, "no ens podem deixar portar per l'emotivitat en l'acollida", ja que per ell el que porta el canvi "és preguntar-se quines conviccions ens porten a acollir". La islamòloga i membre del Consell, Yaratullah Monturiol, ha remarcat que "tenim una necessitat urgent d'aprendre a conviure" i ha afegit que "és impossible comptar amb la pau i el benestar tenint el veí en condicions lamentables".

La clau per a Torralba rau en l'educació: "És imprescindible que les institucions educatives puguin llegir el document, el grup diana són els nous catalans que anem formant per educar-los contra la xenofobia". Com la paràbola del sembrador, a llarg termini, "cal una pedagogia de l'acollida, no he d'acollir perquè em caigui bé una persona o perquè la imatge del nen ofegat em colpeix, sinó perquè ha de ser rebut, tenim el deure d'acollir".