Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) Mendicitat, prostitució, tràfic d’òrgans o matrimonis servils. Són situacions reals d’esclavatge que no tenen gaire visibilitat a casa nostra. Existeixen, però no se’n parla. El món civil ha generat mecanismes de detecció i d’acompanyament de les víctimes d’aquests entramats. Però dins l’Església, hi ha molta feina a fer.

Just aquesta setmana i per primera vegada, Barcelona s’ha sumat a la pregària internacional pel tràfic de persones. La vetlla, celebrada dijous a la parròquia de Santa Tecla, és una proposta de les adoratrius amb coordinació amb la delegació de pastoral social de la diòcesi.

“La pregària és molt important, però també crear consciència i sensibilitzar”, diu la germana adoratriu Encarna Jordán. És la directora del projecte Sicar Cat, una entitat que treballa des de fa 15 anys en la defensa dels drets humans de les dones que són víctimes d’aquestes noves formes d’explotació.

Jordán reconeix que dins de la seva parròquia “ha costat molt organitzar una trobada per explicar què era el tràfic de persones”. I és que considera que “en l’àmbit cristià no hi ha consciència del tràfic de persones amb fins lucratius”.

“El tràfic de persones és molt invisible”

Aquests casos tan flagrants, no haurien d’alertar de seguida l’humanisme cristià de tants grups, moviments i entitats parroquials organitzades? Li hem preguntat perquè considera que és un àmbit amb poc ressò. Segons Encara Jordán “el tràfic de persones és molt invisible, el veiem molt lluny de nosaltres”.

Des de les adoratrius reconeixen com “les màfies fan ús de la la intel·ligència” i això dificulta, específicament, que la societat conegui la seva activitat delictiva. Malgrat tot, existeix. Segons la darrera memòria de l’entitat, en un any van atendre fins a 189 víctimes del tràfic de persones. “Quan surt una notícia no penses que aquella persona potser viu al teu bloc de pisos”.

Encarna Jordán reconeix també alguns silencis estratègics: “Per qüestions de seguretat, no podem visibilitzar tot el que visibilitzaríem amb d’altres col·lectius”. Però fa un pas més enllà i qüestiona el compromís ciutadà de base: “Potser al teu edifici es veuen moviments, però... qui s’atreveix a denunciar?”.

Conspirar des del bé

“Hi ha persones que han estat tan vulnerades en la seva dignitat. La recuperació passa molt per com ens situem davant d’aquests casos: l’acollida, el respecte i la paciència, molta paciència!”, exclama. El seu és un treball de constància que només és possible si es fa “creient que la persona també té molta capacitat de sortir de d’aquestes situacions i reconstruir-se per si mateixa”.

Amb Encara Jordán hem parlat de què sosté la seva tasca i ens ha explicat com n’és d’important “no conspirar contra el mal, sinó conspirar des del bé”. En d’altres paraules, que “el mal no té l’última paraula i cal fer xarxa de solidaritat davant de totes aquestes xarxes d’explotació”.

Aquest és el cavall de batalla de la congregació de les adoratrius. “La nostra fundadoraSanta Maria Micaela– ja va començar a treballar al segle XIX amb el tràfic de persones que eren explotades per la prostitució”.

En col·laboració amb la justícia i l’acció social

Avui, han fet opció específica per les dones i els fills d’aquestes dones. Sicar Cat es coordina amb els Mossos d’Esquadra: “Els casos ens arriben a través dels cossos policials, que tenen com a objectiu combatre les màfies”. És una activitat tipificada com a delicte, recorda Jordán.

Subratlla també que “és un treball que s’ha de fer en col·laboració amb l’acció social”. El projecte Sicar Cat fa xarxa amb les institucions públiques i també amb entitats que treballen a peu de carrer. Com seria el cas de les germanes oblates, per exemple.

La resposta de Sicar Cat és acompanyar la dona a tots els serveis socials disponibles al nostre país, i recordar-li els seus drets. “Cobrim totes les necessitats bàsiques, des de l’allotjament –si la persona realment el vol–, passant pel tema salut, assessorament jurídic, acompanyament psicològic. Tot el que calgui”.

Al projecte Sicar Cat hi ha quatre germanes adoratrius que treballen amb 13 professionals i un grup de voluntaris. El defineixen com “un equip molt estable i compromès” que al llarg d’aquests 15 anys ha adquirit “molta experiència”. Un grau necessari quan s’acompanyen dones en situació d’exclusió. “És important la professionalitat i també els valors i les actituds amb què atenem les dones”, diu. I hi afegeix Jordán: “No només què fem sinó com ho fem”.

Per una major consciència d'Església

Les adoratrius treballen amb accions de sensibilització i denúncia, conscients que “cal visibilitzar aquesta esclavitud”. Per a Jordán, “ara parlem molt de refugiats i de persones desplaçades, però el tema del tràfic d’éssers humans crea confusió”. Per això matisa: “Els que arriben a les nostres fronteres són persones ‘traficades’ però dins d’aquest col·lectiu, a més a més, són explotades”. Totes aquestes situacions impliquen “una vulneració de drets humans”.

En aquest temps han detectat com “en l’àmbit de les institucions públiques i determinades organitzacions hi ha molta més consciència i sensibilitat”. Però reconeixen que és un tema pendent a l’agenda del món d’Església. Amb tot, el papa Francesc ha fet diverses crides explícites alertant de les esclavituds modernes i dins la Conferència Episcopal Espanyola hi ha un grup de treball específic sobre el tràfic d'éssers humans, on hi participen les adoratrius. Pas a pas es fa camí.