×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri –CR) “L’Església no vol salvar individualment l’home, sinó que vol constituir un poble”. Segons l’historiador italià Andrea Riccardi aquesta ha de ser la resposta de l’Església davant la globalització. Una resposta que es troba en el Concili Vaticà II quan defineix “l’Església com a poble i comunitat”. Un missatge que ha rellançat el papa Francesc: “la paraula poble ha tornat al nostre llenguatge”.

És la proposta conciliar que ha donat aquest dimecres el fundador de la comunitat de Sant’Egidio en el III Simposi Internacional sobre el Concili Vaticà II que s’està fent a la seu de la Facultat de Teologia de Catalunya. Amb una enèrgica intervenció ha reivindicat la dimensió comunitària que proposa el Concili, també com a clau de volta de la lectura del programa del papa Francesc. Sobre el papa, acaba de publicar el llibre La sorpresa del papa Francesc.

“Francesc té un somni, que és el del Concili”, i l’expressa en l’Evangelii Gaudium quan, parlant de la renovació eclesial, diu que “somio amb una opció missionera capaç de transformar-ho tot” (n. 27). La proposta de “Francesc ha encarnat la represa del somni conciliar”. “Francesc no vol una església en minoria, vol una comunitats de persones”. Una proposta que alhora pren “distàncies dels conservadors i dels progressistes”, com va fer al discurs final del Sínode.

Aquesta resposta arriba en un moment en el que ha triomfat la globalització, “la primacia del mercat i de l’economia financera”, “una lògica mercantil i individualista que dissol progressivament la comunitat”. Per Riccardi això és el que ha portat a la crisi de la família i de la religiositat: “el problema avui no és l’ateisme; hi ha una religiositat en expansió”; “el problema és la crisi de l’idea de comunitat”. Per Riccardi “som en un temps de la mort del pròxim” però on l’església té respostes.

“L’Església no és una comunitat virtual”. “Per trobar el Senyor ressuscitat hem d’estar junts físicament”. I això fa que moltes vegades “l’Església sigui la única realitat comunitària en el territori”. Aquesta presència física i espiritual de la vivència comunitària és l’oferta “profètica de l’Església en el món solitari de la globalització”. Per tant, no es tracta ser “una multinacional de valors” o “reduir-ho a un servei d’assistència religiosa a la població”.

Una proposta de comunitat i de poble que es deriva del Vaticà II, ja que “la destrucció de la proximitat és inacceptable pel Concili”. La conclusió final és que “sense el Concili l’Església catòlica tenia el risc de naufragar fora de la història com una petita comunitat amb un gran passat”. En canvi, “gràcies Concili, gràcies al rellançament del Concili del papa Francesc, podem afrontar la globalització”. Els aplaudiments finals han estat bastant més notables que els de cortesia.

Quatre simposis internacionals

La conferència de Riccardi ha obert el tercer dels simposis internacionals que està celebrant la Facultat de Teologia de Catalunya coincidint amb els 50 anys del Concili Vaticà II. El degà de la Facultat, Armand Puig, ha explica l’esquema de les sessions que es fan anualment des del 2012 i que es tancaran l’any vinent amb una sessió sobre el servei de l’Església i el diàleg que proposa la Gaudium et Spes.

La sessió d’aquest dimecres l’ha presidit el cardenal Lluís Martínez Sistach. “Parlar del Concili em rejoveneix”, ha dir recordant la seva presència a Roma durant els anys de l’assemblea convocada per Joan XXIII. Ha remarcat especialment “la revolució copernicana que va significar per l’Església particular” la Lumen Gentium, que posar donar la plenitud de la realització de l’Església en cada diòcesi, quan abans “tot estava molt centralitzat a Roma”.

Martínez Sistach ha presentat Andrea Riccardi com un gran expert en la història de l’Església del segle XIX i XX i ha recordat la seva constant relació amb Barcelona. El 2001 va rebre el Premi Internacional Catalunya, i Barcelona és de les poques ciutats que ha acollit dues vegades la Trobada Internacional per la Pau que organitza Sant’Egidio, el 2004 i el 2011. Riccardi ha correspost afirmant que l’Església de Barcelona ha sabut interaccionar “la realitat particular i realitat universal”.

Entre el públic de la sala del Seminari Conciliar de Barcelona també s’hi ha fet present el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, i el bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, que també ha intervingut en el Simposi.

Després de la conferència Andrea Riccardi ha fet una trobada amb periodistes.

Aquí podeu veure tota la ponència al Simposi: