(Jordi Llisterri –CR) “Sense ser endevinaire, hom preveu que l’Església anirà quedant cada dia més desmantellada i pobra de mitjans humans. Els qui hem de viure i anar al davant en aquest procés hem de passar una prova no gens fàcil. Tanmateix, és necessari. L’Església ha de tornar a Natzaret”. Són paraules que escrivia al Full parroquial de Girona el 1973 el bisbe Jaume Camprodon, a l'inici del seu pontificat.
(CR) Durant els anys del Concili el llibreter Pere Fàbregues va viure una aventura extraordinària que explica en aquest testimoni que tanca la sèrie de Memòria del Vaticà II: "Vam fer l'únic diari del món sobre el Concili i el primer en català durant el franquisme". És el Diari de Concili que van publicar des de l'editorial de la seva família, la Llar del Llibre, llavors anomenada el Hogar del Libro.
(CR) Quan la vedruna Maria Dolors Bosch dóna el seu testimoni sobre el Concili, es nota la vocació educativa de les germanes d'aquesta congregació fundada per Sant Joaquima Vedruna. Bosch explica en l'espai de Memòria del Vaticà II el que va suposar la recepció del Vaticà per la seva generació.
Fent Memòria del Vaticà II presentem el testimoni d’una laica que va viure els anys del Concili des de la universitat. Sara Blasi va estar implicada, entre altres, en el moviment d’estudiants d’Acció Catòlica, el Fòrum Vergés, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, el Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, i altres entitats que es van crear o dinamitzar durant aquells anys i en el postconcili.
En l'espai de Memòria del Vaticà II hem anat a buscar una persona que ens parlés des de fora de l'Església. L'activista Miquel Sellarés recorda la complicitat que es va donar entre l'Església i el moviment antifranquista a Catalunya durant aquells anys: "Vam començar a veure dues esglésies: una església oficial 'bajo palio', amb el Franco; i una Església que treballava als barris o a les associacions de veïns".
(CR) El caputxí Joan Botam va ser escollit provincial durant la celebració del Vaticà II, el 1963. Creu que a Catalunya ja hi havia una bona predisposició per rebre el Concili. Ell mateix ja feia anys que estava implicat en la reconciliació entre els cristians de diverses esglésies, especialment amb els protestats. I el Concili "va ser una alenada definitiva" que recolza aquest treball.
Coincidint amb els 50 anys de la clausura del Concili Vaticà reprenem la sèrie de testimonis que van viure aquells anys. És la Memòria del Vaticà II.
(Jordi Llisterri –CR) “L’Església no vol salvar individualment l’home, sinó que vol constituir un poble”. Segons l’historiador italià Andrea Riccardi aquesta ha de ser la resposta de l’Església davant la globalització. Una resposta que es troba en el Concili Vaticà II quan defineix “l’Església com a poble i comunitat”. Un missatge que ha rellançat el papa Francesc: “la paraula poble ha tornat al nostre llenguatge”.
