Albert Sáez: “La religiositat no s'entén i per això no se'n parla als mitjans”

CRISTIANISME AL SEGLE XXI La sala d'actes de Cristianisme i Justícia ha acollit la conferència 'La manifesta manca de cultura religiosa en els mitjans i les seves conseqüències'. Una xerrada d'Albert Sáez, director de El Periódico, que ha organitzat l'associació Cristianisme al Segle XXI i que forma part del cicle 'Religions i tradicions espirituals en les arrels de la nostra cultura'.

El ponent ha començat aclarint les moltes preguntes implícites en l’afirmació sobre la manca de cultura religiosa dels mitjans. "En efecte, la religiositat no s’entén i no se’n parla", ha dit. Per a ell, "no forma part de la vida social i els mitjans reflecteixen aquesta absència". Sáez ha explicat que això pot ser degut a que s’expressa amb llenguatges poc comprensibles o per una crisi de confiança en les institucions. "Això condueix a fer la religió insignificant i exòtica quan es manifesta", ha subratllat.

En la conferència d'aquest dissabte, Sáez ha recordat amb admiració Lluís Duch, que atribuïa aquesta situació de la religió a la crisi de la transmissió de les creences entre pares i fills. "Hi ha tota una generació, immersa ja en la societat de la postveritat i amb consciència de les febleses de l’església institucional, que van renunciar a educar els seus fills en la fe, considerant que les afirmacions de la fe eren dubtoses i les institucions poc transparents", ha dit.

A aquest procés, segons Sáez, s’hi afegeix les dificultats de l’escola "desbordada pels mòbils i per la nova cultura que se’n deriva". "La família i l’escola han de competir amb moltes altres influències", ha dit referint-se que, amb tot això, "el fet religiós queda lluny". 

Per al director de El Periódico, l’Església catòlica també ha desconnectat de la cultura popular: "Si no t’expresses en les categories culturals de la gent, la gent no t’entén". "Sembla que ha renunciat a posar-se al dia i moltes de les seves manifestacions resulten ja exòtiques", ha reblat.

La crisi de les institucions religioses és un altre element important en el problema analitzat. Per al periodista, l’Església catòlica no és prou conscient que ha perdut la confiança de la societat per "escàndols diversos que no han estat tractats tal com calia, amb la transparència deguda". "I, quan s’ha compromès en canvis que la fan progressista, no ha trobat la manera de fer-se visible", ha explicat.

S'ha referit a icones importants com Pere Casaldàliga o ara el papa Francesc que "no contraresten l’exotisme d’anar vestit de negre amb collar com van els bisbes de la conferència episcopal".

Pel que fa als mitjans, Sáez ha assegurat que també viuen un canvi de temps. Ho ha exemplificat amb les xarxes socials, la filtració de notícies o la publicitat. "El periodisme no pot renunciar a explicar els fets i a proporcionar les dades que fonamenten les opinions", ha expressat.

El ponent ha finalitzat la conferència manifestant un cert pessimisme: "Hi ha molta gent que no vol saber la veritat". "Ens hem de guanyar la confiança actuant com correspon", ha manifestat.

La ponència ha continuat amb un diàleg que ha tractat la cultura religiosa. El periodista ha encoratjat als assistents a "ser valents en la cerca de símbols i de maneres d’expressar la fe que siguin intel·ligibles a les persones d’ara".

Fe i cultura en la societat laica, una relació inexistent

Jaume Comellas ha estat l'encarregat de presentar el periodista i professor universitari en iniciar l'acte. Al llarg de les sis conferències del cicle de Cristianisme al Segle XXI es reflexiona sobre les relacions entre fe i cultura en la societat laica. Ho fan "amb preocupació perquè constatem que aquesta relació és gairebé inexistent o, en tot cas, no és la que voldríem", expressen des de l'associació.