Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri-CR) El detall no és menor. Durant setmanes les audiència privades oficials del papa anunciades per la Santa Seu només han estat a membres de la cúria o ambaixadors residents a Roma. I la primera audiència internacional quan s’han obert les fronteres italianes ha estat aquest dissabte perquè l’Ajuntament de Manresa expliqués al papa Francesc el projecte de la ciutat pel 2022 coincidint amb els 500 anys de l’estada de Sant Ignasi a la capital del Bages.  

Tampoc és habitual que el papa rebi alcaldes en visita privada, un privilegi que a Catalunya històricament potser només tenia l’alcalde de Barcelona. Aquest interès i deferència per Manresa, obre més possibilitat a la visita del papa Francesc a Manresa el 2022.  

La delegació manresana que ha rebut el papa ha estat formada per l’alcalde Valentí Junyent i el primer tinent d’alcalde, Marc Aloy, que d’acord amb el pacte de govern municipal prendrà el relleu de l’alcaldia el proper 27 de juny. Els ha acompanyat en la visita l’actual superior de la Cova, Lluís Magriñà, un jesuïta de perfil molt proper al papa. Va ser missioner i responsable mundial del Servei Jesuïta als Refugiats del 2000 al 2007. La delegació també ha estat formada pel regidor de Turisme i responsable de Manresa 2022, Joan Calmet, i el coordinador del projecte i gerent de la Fundació Turisme i Fires de Manresa, Albert Tulleuda. A la visita s’hi ha sumat el capellà de Tortosa Jordi Bertomeu, un dels homes de confiança del papa a Doctrina de la Fe.  

En l’audiència s’ha convidat de nou el papa a celebrar els 500 anys de Sant Ignasi a Manresa el 2022. El bisbe de Vic, Romà Casanova, ja ho va fer formalment el 2014 durant la visita Ad Limina, i altres bisbes catalans estan remant en aquesta direcció. Com és habitual, en aquestes audiències el papa no es pronuncia, però és una possibilitat que no ha descartat. 

A més d'un llibre de la historia de Manresa, el papa ha rebut un fragment de la roca de la Cova i aigua del riu Cardener, i ha pogut veure diversos materials sobre el projecte 2022. En la presentació també se li ha explicat l'estreta relació entre Manresa i Montserrat, un santuari marià de projecció europea que també podria interessar al papa. 

 

Les possibilitats de Manresa

Tothom és conscient de les dificultats perquè Francesc faci un viatge a un país europeu benestant que ja ha rebut diverses visites pontifícies, la darrera de Benet XVI el 2010. L’agenda de viatges del papa Francesc està a les perifèries.

Però a Manresa coincideixen tres elements que podrien decantar la balança. El principal és Sant Ignasi i un papa jesuïta. Tot i que en l’imaginari jesuïta té molt de pes Loyola com a lloc de naixement, Manresa és crucial en la biografia d’Ignasi i tots els jesuïtes la coneixen encara que no hi hagin estat. Ës el cas de Francesc, que només havia estat a Loyola i no a Manresa, com ell mateix ha recordat durant l'audiència.

A Montserrat i en els mesos que va viure a Manresa, Sant Ignasi va culminar el seu itinerari espiritual i la concepció dels Exercicis. La ciutat compta amb un itinerari per resseguir el seu pas per Manresa. Pel món jesuític són referents espirituals la Cova on va viure i el mirador de la seva il·luminació davant del riu Cardener. Ara Francesc tindria la oportunitat de completar aquest recorregut espiritual.

També des del 2011, s’han doblat els esforços per rellançar internacionalment el Camí Ignasià, l'itinerari que segueix el mateix camí que va recórrer Sant Ignasi de Loiola el 1522 des de la casa natal a Loiola fins a Manresa. Manresa i Montserrat, és un bon destí per un viatge de contingut espiritual.

En segon lloc, al costat de la Cova de Sant Ignasi, hi ha un projecte que també coneix el papa Francesc: el convent de Sant Clara. Sor Lucía Caram ha impulsat la reconversió d’una part de les estances del convent de les dominiques en un centre d’acollida d’infants i famílies vulnerables, moltes d’elles immigrants. En un moment en que el sud d’Europa haurà d’afrontar una crisi social sense precedents, Francesc hi pot veure un bon lloc per clamar de nou per una Europa més oberta i solidària.    

Finalment, Manresa té una llarga tradició d’experiències de diàleg interreligiós. Un model convivència espiritual que pot agradar al papa i que precisament ha estat liderat des de la Cova de Manresa i el convent de Santa Clara.

És possible que el papa vingui a Manresa? Que Francesc hagi concedit justament ara aquesta audiència obre molt més les possibilitats. Però la decisió final, a més de la voluntat del papa, haurà de passar també per l’agenda política que acaba decidint la visita d’un cap d’Estat. Això encara és més complicat. I es negocia entre governs estatals i amb la conferència episcopal que ara presideix per primera vegada l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.