Vés al contingut
Catalunya Religió
confraries-tgn-4
Fotografia: Arquebisbat de Tarragona.
Galeria d'imatges

Arquebisbat de Tarragona El Secretariat diocesà d’associacions de Setmana Santa de Tarragona ha organitzat aquest dissabte la 2a Trobada diocesana de confraries, després de més de deu anys de la primera edició. Ha estat una jornada en què s’hi han fet presents més de cent vint representants d’una seixantena de confraries d’arreu de l’arxidiòcesi de Tarragona, entre membres de les juntes, consiliaris i confrares.

Després de la pregària inicial, que ha dirigit Joan Àguila, vicari general de l’arxidiòcesi, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha ofert la primera ponència de la jornada al voltant de l’encaix de les associacions de Setmana Santa amb les parròquies i la funció dels seus consiliaris. En primer lloc, ha destacat l’interès de les confraries "per fer Església i per fer un treball evangelitzador, sostenint-nos els uns als altres per a poder portar a terme el que som i tenim".

L’arquebisbe Planellas ha introduït el tema de la conferència amb unes premisses prèvies en què va recordar que totes les associacions i fundacions de l’Església, entre les quals es troben el conjunt d’associacions de Setmana Santa, "han nascut per anunciar l’Evangeli" i, per tant, tots els seus membres, creients o no, "han de respectar els valors i principis de la identitat catòlica, que és la raó de ser de la institució". "No podem diluir la finalitat evangelitzadora i la genuïnitat de la proposta positiva del missatge cristià", ha demanat.

Així, també ha assegurat que "els dirigents de les institucions han de ser persones catòliques", perquè "la pèrdua d’aquest tret equival a una pèrdua d’identitat". Per altra banda, Planellas ha encoratjat els membres de les confraries a "no claudicar en la proposta positiva de la fe cristiana", a "ser més militants cristians dins les associacions de Setmana Santa" i a "estar sempre a punt per explicitar la fe, suaument i amb respecte".

Planellas ha demanat a les confraries que es procuri que “el culte públic sigui digne”

Després d’aquest preàmbul, l’arquebisbe ha exposat que la finalitat de les confraries "és promoure el culte públic dels misteris de la fe cristiana, especialment els referits a la passió, mort i resurrecció del Senyor" i també "l’evangelització i l’exercici de la caritat cristiana". "L’Església és el mitjà per portar els altres a la fe i les vostres associacions són un gran mitjà per a fer el primer anunci a persones allunyades que tenen la gran oportunitat de viure la fe per mitjà de les vostres associacions", ha dit.

Referent a la vida eclesial de les associacions, Planellas ha recordat als responsables de les entitats que "tenen una missió episcopal perquè totes estan erigides per l’arquebisbe i, per tant, han d’integrar-se en la vida diocesana, cooperant pastoralment en la missió comuna de tota l’Església a partir d’una relació de comunió amb la Vicaria de pastoral, els arxiprestats, les Unitats pastorals i els rectors de les parròquies". En aquest sentit, ha destacat que "és necessari que cada associació tingui un mossèn de consiliari que proposi i expliciti la vida diocesana i formes de col·laboració amb la vida de l’Església, acompanyant espiritualment i afavorint, promovent i coordinant els actes litúrgics i de pietat i de formació cristiana".

Pel que fa a la seva integració a les parròquies, l’arquebisbe ha posat diversos mitjans per a aconseguir-ho, com ara la participació en la vida litúrgica i sacramental i en les catequesis, formar part dels Consells de les parròquies o UPA, coordinant amb les parròquies l’organització de les trobades i actes de culte de les associacions, contribuir econòmicament amb les necessitats de les parròquies o implicar-se en les propostes de formació cristiana.

Finalment, Planellas ha donat unes darreres orientacions concretes per a les confraries. Entre d’altres, ha demanat que es vetlli "per la comunió i l’harmonia dels membres de les associacions i que es resolguin els possibles conflictes per mitjà del diàleg fratern", que es procuri "que el culte públic sigui digne" o que "l’esperit penitencial i de dejuni que regeix durant el temps de Quaresma quedi públicament patent per a tots els membres de les associacions com un element més de pública evangelització".

“Cal ser conscients que hem heretat un patrimoni molt important”

La segona part de la trobada ha començat amb la intervenció de Pedro Bofías, executiu de comptes d’UMAS, la mútua d’assegurances de l’Església, a Catalunya. Bofías ha recordat que "cal ser conscients que hem heretat un patrimoni d’un valor històric, artístic i religiós molt important i tenim l’obligació de conservar-lo".

En aquest sentit, ha presentat les diferents opcions de mútues que ofereix UMAS, tant pel que fa a la protecció de les imatges, les assegurances per a les activitats que s’organitzen o per a accidents dels confrares i també les que fan referència a la responsabilitat civil de les juntes o per a possibles ciberriscos.

Estabilitat, actualització i adaptació

Per la seva part, Albert Fortuny, promotor de justícia del Tribunal Metropolità de Tarragona, ha ofert una conferència sobre la situació jurídica de les associacions de Setmana Santa. En aquest sentit, ha exposat que el marc normatiu d’aquestes associacions de fidels és el Codi de Dret Canònic i el Codi Civil. A partir d’aquí, Fortuny ha desengranat tres aspectes del règim jurídic: els estatuts, els tipus d’associacions i el rol de l’autoritat eclesiàstica.

Pel que fa als estatuts, Fortuny ha explicat que "són el que dona estabilitat a les associacions i cal que estiguin actualitzats i adaptats a la realitat concreta". En aquest sentit, han de recollir la finalitat i objectius de l’associació, la seu, el nom, els membres, l’organització o organismes de govern, l’autoritat eclesiàstica, el règim econòmic i l’administració dels béns. A més, també hi pot constar un preàmbul històric, la vestimenta dels congregants, els elements distintius, les diferents seccions o el patrimoni cultural i artístic.

D’altra banda, Albert Fortuny ha exposat les tipologies d’associacions de fidels: les públiques, les privades i les anomenades parroquials, a més d’altres tipologies com les semipúbliques, "que són la majoria d’associacions de Setmana Santa", o les agrupacions d’associacions, i les associacions civils. En aquests darrers casos, ha remarcat que convindria formalitzar convenis amb l’Església o amb les parròquies.

Finalment, sobre el rol de l’autoritat eclesiàstica, ha parlat sobre les seves facultats institucionals: "la concessió de la personalitat jurídica, l’erecció i extinció d’associacions canòniques i l’aprovació dels estatuts"; i sobre les facultats operatives: "el nomenament o confirmació de membres, el dret i el deure de vigilància i, en el cas de les associacions públiques, la direcció superior en matèria econòmica, la llicència per a realitzar alguns actes d’administració i les mesures d’intervenció".

“Una processó és ser Església en sortida”

Per a cloure la jornada, Joan Àguila, vicari general per a la pastoral, ha incidit en aquest àmbit en les confraries. Així, ha recordat que les confraries "no estan emmarcades només en l’aspecte de la celebració de la fe, sinó que també tenen una gran oportunitat des de l’àmbit de l’evangelització".

"Les processons són un anunci, una interpel·lació a aquells que no creuen, però que, en un moment determinat, puguin dir 'potser Déu m’està dient alguna cosa', i aquest primer anunci també sou les confraries", ha expressat. "Una processó és ser Església en sortida, hem d’anar a aquells que encara no la coneixen, o són indiferents i per això no sols esteu conservant una tradició, sinó que teniu la missió de l’Església que evangelitza, que porta el missatge de Jesús als carrers", ha conclòs.

“Una posada a punt de les confraries”

La Trobada ha finalitzat amb la intervenció del director del Secretariat diocesà d’associacions de Setmana Santa, Josep Ignasi Boada, que breument ha desitjat que la convocatòria hagi servit "per fer una posada a punt de les nostres confraries amb l’objectiu de funcionar millor".

A més, els ha anunciat que l’any vinent es repetirà la jornada i que, coincidint amb l’Any Jubilar, s’organitzarà un pelegrinatge conjunt amb totes les associacions de Setmana Santa de l’Estat espanyol entre els dies 16 i 18 de maig de 2025 a Roma.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.