(CPL) Per primera vegada, al claustre de Sant Miquel del Seminari Conciliar de Barcelona (SCB) es podrà visitar, del 14 al 18 de juny, l’ou com balla i una catifa floral inspirada en un dels vitralls de la capella de la residència de Sant Josep de la Muntanya del SCB, disseny de Llucià Navarro, 'Jo soc el Pa de Vida'. Amb aquesta tradició, tan arrelada a la ciutat de Barcelona, s’obre l’edifici per apropar-lo a la ciutadania, mostrar-ne el patrimoni, la vida acadèmica i de serveis que s’ofereixen, per prendre consciència que “el cor de la Diòcesi” batega amb ritme. L’horari de visita és de dimarts a divendres de 9 a 20 h i dissabte de 9 a 13:30 h, accés lliure.
Les institucions que desenvolupen els seus serveis a l’Església al Seminari impulsen la celebració de Corpus com a festa popular. I se suma a la tradició de nombrosos claustres, patis i jardins que es guarneixen amb flors i cireres aquests dies. Hi participen l'Ateneu Universitari Sant Pacià, Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, el Centre de Pastoral Litúrgica, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, el Secretariat Diocesà de Pastoral Familiar de Barcelona, el Servei d’Acompanyament en el Dol i la Malaltia de Barcelona, el Servei Diocesà per al Catecumenat de Barcelona i el Seminari Conciliar de Barcelona.
Festa popular i litúrgica
L’ou com balla, pròpia de la festa de Corpus barceloní, ha esdevingut amb el pas dels anys un símbol de la identitat festiva de la ciutat. Els elements de l’ou com balla són l’ou, l’aigua i l'abundor de flors, tots tres amb interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral en plena vitalitat. Popularment, l’ou com balla representa la Sagrada Forma dins una rica custòdia ornada amb pedres precioses.
És difícil de precisar-ne l’origen. Sembla que ja hi era l’any 1440, i això es dedueix d'una anotació dels llibres de contes de l’obreria de la seu. Segons aquesta anotació, el claustre de la Catedral de Barcelona va rebre l’encàrrec d’arranjar la capella per la diada de Corpus i, a més, s'hi registra el cost d’una partida d’ous per al brollador. A l’hora de cercar-ne l’origen, també cal tenir presents les similituds entre l’ou com balla i els jocs d’aigua que feien els musulmans en els brolladors dels patis interiors. Un d’aquests jocs consisteix justament a fer gronxar una piloteta sobre el raig d’aigua d'una font.
El brollador del claustre de la Catedral de Barcelona i la Casa de l’Ardiaca són els indrets tradicionals on trobem l’ou com balla. Actualment, es pot veure en més patis d’edificis històrics i singulars de Barcelona. Aquest impuls de la diada de Corpus com a festa ciutadana posa a l’abast un seguit d’ous balladors que ens conviden a sortir al carrer i a passejar pels racons més bells de la ciutat. Enguany, el claustre de Sant Miquel del SCB s’ha volgut sumar a la llista de patis i claustres d’encís on l’ou balla a la font.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.