Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge 2n de Pasqua. Cicle A
Barcelona, 27 d’abril de 2014

Les primeres generacions cristianes han entès i viscut la Pasqua com el pas de Crist de la mort a la vida, que ens convida també a nosaltres a passar d’una vida vella i gastada a una vida radicalment renovada.
Vet aquí la gran Celebració concretada en el canvi: Canvi a millor.

Pels primers cristians, la Resurrecció de Crist conté una energia capaç de transformar l’existència, omplint-la de nova vitalitat.
Els relats evangèlics insisteixen, precisament, en aquesta transformació que es produeix en trobar-se amb el Ressuscitat.
Aquests homes, tancats i reclosos a casa després de la mort del mestre, passen de l’angoixa a la pau, de la por a l’alegria, de la covardia a l’anunci valent de l’evangeli.

Siguem concrets i pràctics:
Cap a on hem de canviar nosaltres?
Quin és el pas o passos que hem de donar?
En quina direcció cal que es doni el canvi pasqual de les nostres vides?

A alguns se’ns demana, tal vegada, passar d’una vida superficial, frívola i dispersa a una existència més unificada i autèntica; d’una actitud passiva o convencional passar a una actitud més creativa i espontània.

Potser Pasqua ha de ser per uns altres el pas d’aquest home agressiu i ressentit que hi ha dins nostre a un altre més acollidor i amorós, més comprensiu i dialogant.
D’aquest home intransigent i conflictiu a un altre més tolerant i pacificador.

Per alguns, Pasqua pot ser una crida a donar un pas en aquesta direcció: de recelosos i solitaris a confiats i amistosos; d’acaparadors i individualistes a generosos i solidaris; d’invasors i antipàtics a respectuosos i amables.

Probablement a tots se’ns demana renovar la nostra actitud davant de Déu i davant dels altres.
Passar de la por a la confiança, de la fugida a l’entrega generosa, de l’arrogància a la senzillesa, de l’oblit a la pregària, de la no creença a la fe.
Pasqua significa passar de mort a vida.
Celebrar la Pasqua és viure en nosaltres un procés de renovació personal.

Siguem concrets: per on comencem?