Potser n’hi ha molts que consideren vàlida aquesta afirmació: «Buda per als budistes, Mahoma per als musulmans, Jesucrist per als cristians.» Admetre-la comporta diferents conseqüències, la principal de les quals implica segrestar Jesús i el seu missatge, i els separa de la seva intenció original. El fet que Jesús sigui el nucli de l’Església no significa que es redueixi a ella. Hi ha el risc i la temptació de privatitzar-lo, com si fos un do exclusiu per a les comunitats cristianes.
A qui es dirigeix Jesús quan anuncia la Bona Nova o quan predica el Regne de Déu? N’hi ha prou d’observar els oients que acudeixen a sentir-lo, segons ens relata l’evangeli, per concloure que el seu missatge és universal. El seu contingut humanista difícilment pot ser refutable des d’una òptica de bona voluntat. Les seves intervencions van dirigides a deslliurar els homes i les dones de les seves malalties, dels seus dimonis, de les seves culpes, dels seus pecats. Vol obrir-los a l’amor misericordiós de Déu que els impulsa a viure la fraternitat humana amb totes les seves conseqüències. No parla als cristians. En el seu temps, no existien. Es dirigeix a tothom, sense distinció. Anuncia, no imposa. Convida, no obliga. Denuncia, protegeix el feble i marginat.
Som seguidors de Jesús, no els seus propietaris. L’Església, sovint, ho ha de recordar per no caure en la temptació de privatitzar-ne la persona i el missatge. Quan proclama les benaurances, no apunta una elit espiritual capaç d’entendre-les. S’obre a tothom sense excepció. Revela una dimensió profunda de la persona. No apunta a una característica exclusiva dels cristians. Resultaria curiós afirmar la catolicitat (universalitat) de l’Església i, a la vegada, privatitzar el missatge de Jesús, com si fos un valor de consum intern eclesial. La pretensió de Jesús és universal. Que l’acollim o no, depèn de la llum i la responsabilitat de cada persona. Quan Jesús afirma: «El Regne de Déu és a prop: convertiu-vos i creieu en la bona nova» (Mc 1,15), subratlla la proximitat del Regne de Déu davant d’una espiritualitat de fugida cap al més enllà sense comprometre’s en el més ençà. Tots dos requisits són la conversió, el canvi de mentalitat, l’acceptació d’uns valors nous, i la fe en la bona notícia.
Privatitzar Jesús té una segona conseqüència: desactivar una pastoral oberta a tots els homes i les dones del nostre temps. En aquest cas, es parla per als del gremi, per als nostres, però no per a tothom. Aquest plantejament és contrari a la pràctica i al manament de Jesús: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova a tota la humanitat» (Mc 16,15). El seu missatge no és exclusiu o minoritari. Podem confondre erròniament anunci amb seguiment. Jesús va convidar els apòstols i va obtenir una resposta positiva. Jesús va convidar el jove ric, la resposta del qual va ser negativa. No sempre la crida es veu corresposta per la resposta. No podem reservar l’anunci per a les homilies, per a les nostres parròquies, per als nostres grups... Cal que ens obrim a tota la humanitat, perquè el missatge de Jesús es dirigeix a tothom. Les dificultats no són poques. Si continuem pensant que Jesús és patrimoni nostre, ens costarà compartir-lo. Si continuem creient que el seu missatge és només per als cristians, el convertirem en producte de consum intern. Si no sabem dialogar amb el món contemporani, ens reclourem als nostres temples o a casa nostra per cercar la seguretat. Jesús afronta la intempèrie i ens revela la veritat, l’amor i la llibertat de l’home a la llum de Déu.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.