Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) “Repetir és de les coses que em produeix més tristesa”, deia l’artista gironí Domènec Fita. Autor d’un extens catàleg d’obra religiosa, ha mort aquest dilluns a l’edat de 93 anys. Fita buscava “servir i ser útil” a l'objectiu social de cada peça. I moltes de les seves creacions van aconseguir una presència pública notable.

Com el Crist jacent de la Catedral de Girona; el paviment del cancell, amb el gravat de l’entrada de Jesús a Jerusalem, a la Sagrada Família; el Sant Benet de Montserrat; l’abat Oliba de Vic o, a la mateixa ciutat, la cripta i el sepulcre de Sant Antoni Maria Claret.

Nascut a Girona el 1927, Domènec Fita i Molat relacionava l'art amb la paràbola dels talents. “En Fita ha estat un dels últims renovadors de l’art religiós”, apunta el claretià i amic personal Anton Maria Vilarrubias. El descriu com “una persona coherent, profunda, dreturera, clara”. Diu que en ell “la superficialitat no hi cabia”. Amb la congregació dels missioners claretians va establir una col·laboració notable, amb diferents projectes a Girona, com a Vic, Sallent i Barcelona.

Un home de convicció religiosa

El 2018 parlava sobre la fe en Jesús, el procés creatiu i l’exercici de la llibertat en una entrevista a Catalunya Religió. “Era un home de convicció religiosa indiscutible”, descriu Vilarrubias. “Sempre ha estat un home de fe, tenia en la persona de Jesús el centre de la seva vida”. I això malgrat que no en feia grans manifestacions, hi afegeix.

Tots dos es van encarregar de la renovació del sepulcre del pare Claret de Vic el 1999, junt amb l’arquitecte Jordi Faulí. I d’ençà d’aquella obra, que els va ocupar durant mesos, Vilarrubias explica que amb en Fita han conversat l’amistat. “En ell he trobat sempre una persona coherent, una persona humana, un humanista”, diu. També en valora “la generositat”. Explica que regalava volums que ell havia creat a les persones que l’anaven a visitar. I que mai li va sentir cap paraula contra algun altre artista del país.

Treballador tenaç

No es preocupava pel que deien els altres, però sabia “escoltar al client mantenint l’originalitat creadora”. Segons Vilarrubias, una virtut que només tenen els “grans genis”. I en valora el ritme de treball, la creativitat i la capacitat d’obrir-se camí.

Va fer amistat amb l’escultor Josep M. Subirach, escultor de la façana de la Passió de la Sagrada Família. Tots dos eren ”entusiastes de l‘ideal humanistic”, segons escrivia Judit Subirachs-Burgaya en el llibre d’homenatge a Domènec Fita amb motiu dels seus 90 anys.

Fita tenia capacitat pedagògica, treballava amb llibertat i sense lligar-se a “condicions acadèmiques ni morals”. I si detectava inquietud en les persones les animava a crear: “Dona un pas més, encara que t’equivoquis, tira endavant”, els deia.

Des de Girona

De la seva aportació a la diòcesi de Girona, el bisbe Francesc Pardo apuntava que, junt amb d’altres artistes gironins, i al voltant del Concili Vaticà II, va aportar “nous espais harmònics que resolien les noves necessitats litúrgiques amb el compromís d’integrar l’art religiós”. El 2017 papa Francesc li va concedir la Creu pro Ecclesia et Pontifice.

En aquest camí creatiu sempre l’ha acompanyat i cuidat la seva dona, Àngela Rodeja. “En Fita s’ha mantingut tots aquests anys creador, obert, coherent, joiós enmig de molta malaltia des que va tenir l’accident a l’església de Betlem de Barcelona, gràcies a l’Àngela”.

Vilarrubias explica que, al jardí de casa, al barri de Montjuïc de Girona, Domènec Fita va fer un monument, enmig d’altres escultures: una fornícula que traspassa la vista a l’altre cantó, amb dos vasos que havien de contenir les seves cendres i les de la seva dona Àngela.