×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Laura Mor – CR) “Som aquí per conspirar” ha anunciat la monja dominica sor Lucía Caram en el marc de la II Jornada Pedagògica Invulnerables, celebrada aquest dijous al CaixaFòrum de Barcelona. Amb el títol 'Descobridors de talents, sembradors d'oportunitats', l'acte ha aplegat dues-centes persones vinculades al món de l'educació.

“La clau de l'educació no és ensenyar sinó despertar”, ha defensat Caram durant la benvinguda. Amb aquesta convicció ha situat una jornada que ha de servir per “despertar a la societat” i fer veure que “només si apostem per l'educació podrem transformar la societat en un món més just, més fratern, més pacífic i més digne de la humanitat”.

Caram ha agraït els suports rebuts en aquesta iniciativa que ha arribat a 1.200 menors. També s'ha referit als ponents de la jornada: “Gràcies als conspiradors”, i hi ha afegit amb humor: “Us continuarem pagant com paguem els del meu gremi: dient que Déu us ho pagui”.

Forjadors de resiliència

“La possibilitat d'aquests nens de fer alguna cosa bona amb la seva vida té més a veure amb la mirada de l'adult que no pas amb les seves circumstàncies”. Així ho ha defensat la mestra, escriptora i pedagoga Eva Bach durant la seva intervenció.

Ha recordat com una mestra li preguntava “què podem fer amb aquests pobres nens de famílies desestructurades”. La seva resposta era clara: “El primer que hem de fer és deixar de dir 'pobres nens' i 'famílies desestructurades'”. Les considera etiquetes que convé revertir des de la confiança: “Diguem-los 'tu pots', 'tu ets capaç de fer una cosa bonica amb la teva vida”.

Per a Bach els educadors són “forjadors de resiliència”, capaços de “transmutar l'adversitat en sensibilitat i aprenentatges”. S'ha referit al “sentit reparador d'una mà adulta amiga” tal com l'entén el neuròleg, psiquiàtre i psicoanalista Boris Cyrulnick. Així, ha reiterat la necessitat “d'actuar com si tot fos possible” amb una demanda ben concreta: “Mostrem-los que la vida té sentit”.

Canviar el que no ens agrada

L'educadora emocional i directora de la granja escola de Santa Maria de Palautordera Cristina Gutiérrez ha analitzat les raons que impedeixen canviar allò que no ens agrada. Amb una breu dinàmica amb el públic ha incidit en la necessitat de ser conscients de les nostres queixes per entendre quina necessitat amaguen.

També ha parlat de la impaciència, de com tendim a fer “la pitjor interpretació possible” de les vivències i de la por que limita l'acció. “Només els que troben un motiu seran capaços de ser sembradors d'oportunitats” ha dit en referència a l'actitud vital dels educadors.

Sentir-se part

El pedagog i director de la Masia del FCBarcelona Carles Folguera ha parlat de 'El valor dels valors' “Tenir un talent o un do per si sol no és suficient si no l'acompanyem d'esforç, humilitat i treball en equip”, ha dit. Ha definit els valors com “una brúixola” i ha subratllat que als nois i noies els agrada fer esport perquè se senten “útils, valuosos i reconeguts”.

Per això ha subratllat la necessitat de fomentar l'autoestima dels menuts i de treballar el sentiment de pertinença a un grup. I ha interrogat als docents i educadors sobre si amb els seus companys de feina fan un grup o si són un equip, amb un projecte comú.

“Ens uneix la condició de fills”

“No podem acompanyar infants i joves si abans no hem fet una mirada profunda a la nostra vulnerabilitat”, ha dit Jordi Vilaseca, mestre, pedagog i director pedagògic de l'escola Joviat. Des d'aquest punt de partença ha situat “des d'on” s'educa: “Ens uneix la condició de fills”.

Vilaseca ha parlat d'oportunitats que permeten desplegar talents. La seva trajectòria l'ha fet entrar en contacte amb diferents contextos socials de vulnerabilitat. En aquest marc ha afirmat que “allà on hi ha un somni, hi ha una oportunitat” i que “allà on hi ha un mestre, hi ha una possibilitat”. I ha demanat “acompanyar els joves no perquè siguin els millors sinó perquè donin la millor versió de si mateixos”.

Recuperar els idiomes de l'ànima

La jornada l'ha tancat Jordi Amenós, formador en narrativa terapèutica i director de l'escola de narrativa terapèutica. “Si no som creatius no hi haurà oportunitats”, ha defensat. Des del relat creatiu ha llançat la pregunta de “com arribem a estimar” i també “com podem rebre les oportunitats quan no estem preparats per rebre-les”.

Així, ha demanat generar climes de complicitat i “recuperar els idiomes de l'ànima per saber qui som”. La seva proposta és “retirar l'exigència de les aules cap als alumnes i els professors”, “recuperar la mirada poètica” i també “relacionar-nos amb el misteri”.

Amenós ha defensat amb eloqüència el sentit de la crida que fan alguns infants i joves, els que generen situacions inesperades i que trenquen els esquemes socials: “Els rebels són la veu que farà possible una realitat diferent”.

“Nosaltres som els invulnerables”

A la jornada també han participat set d'aquests nois i noies, que viuen a Manresa. Alguns d'ells, segons explica Caram, algun cop li han dit pel carrer, somrient amb orgull: “Nosaltres som els invulnerables”.

Des que va començar fa dos anys, Invulnerables s'ha fet present a onze ciutats catalanes: Figueres, Salt, Manresa, Lloret de Mar, Lleida, El Vendrell, Tortosa i Manlleu. El projecte té per objectiu de garantir la igualtat d'oportunitats dels infants i les famílies. I compta amb el suport de l'Obra Social 'La Caixa', la Fundació Barça i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

El pallasso i animador Pep Callau ha conduit la jornada, que també ha comptat amb intervencions de Marc Simon, subdirector general de programes socials de la Fundació Bancària 'la Caixa'; i de Ramon Garriga, de la Fundació Barça.