Vés al contingut
2 Catalunya Religió dt. 3/05/2022

(Lucía Montobbio –CR) La doctora Azza Karam és la secretària general de Religions for Peace. Religions per la Pau s’ha convertit en la plataforma de lideratge multireligiós més gran que hi ha al món, amb 92 consells interreligiosos nacionals i 6 regionals. Karam també té una Càtedra de Religió i Desenvolupament a la Vrije Universiteit d'Amsterdam.

Aquests dies ha visitat Catalunya amb motiu del Dia de la Terra i per a l’acte de presentació del Fòrum Internacional d’Espiritualitat ‘Cruïlla de camins’. Un fòrum que se celebrarà a Manresa del 27 al 30 de novembre i que abordarà el medi ambient com a eix fonamental de desenvolupament des de la perspectiva del diàleg interreligiós i la joventut.

Karam ha col·laborat amb diferents organitzacions intergovernamentals, internacionals i no governamentals des de principis de la dècada de 1990 i ha donat conferències en diverses institucions acadèmiques a Europa, Amèrica del Nord i a regions àrabs. Ha tingut diferents càrrecs a les Nacions Unides, l'últim com a assessora principal en Cultura, al Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), i com a fundadora i coordinadora del Grup de Treball Interinstitucional de les Nacions Unides sobre Religió i Desenvolupament.

El seu doctorat (1996) es va centrar en l'Islam polític i es va convertir en el seu primer llibre. Des de llavors, ha publicat àmpliament, en diversos idiomes, sobre la dinàmica política internacional, inclosa la democratització, els drets humans, la pau i la seguretat, el gènere, el compromís religiós i el desenvolupament sostenible. Va néixer a Egipte, ha viscut i treballat en molts països i ara resideix als Estats Units.

Què vol dir “estar en pau”, “tenir pau”?

La resposta podria ser molt àmplia. És una gran pregunta. Crec que estar en pau és una combinació de tenir cobertes les necessitats bàsiques i el fet de tenir la sensació o el sentiment d’estar segur, sense amenaça. Viure en pau per mi és no tenir la sensació de què et manca seguretat, salut, aliments, aigua. En definitiva, és l’estadi de tenir les necessitats bàsiques cobertes i de viure amb dignitat. Sense pau, no hi ha dignitat.

Com és d’important la convivència entre les religions per assegurar la pau en el món?

Totes les religions, i amb això també incloc l’espiritualitat indígena, em tenen captivada. Crec que el creador, Déu, Al·là, com el vulguem anomenar, ens va crear a tots diferents per una raó concreta. Hi ha molta alegria, i també molt dolor, en el moment d’aprendre els uns dels altres. Haver de conviure els uns amb els altres és el nostre mandat a la Terra. Hem d’aconseguir conviure de la millor manera possible, i aquesta és la missió de Religions for Peace des que es va fundar.

Quin paper hi juguen els líders religiosos?

Religions for Peace va aplegar un grup important de líders religiosos, al 1970, en un context on hi havia ja l’organització de Nacions Unides que persegueix l’objectiu d’acabar amb les guerres després del que es va viure a la Segona Guerra Mundial, d’acabar amb l’ús de les armes per matar-nos els uns als altres...

Cosa que clarament no està passant, com estem veient per exemple a Ucraïna.

Clarament no està passant, tristament. Més aviat al contrari, hem escalat fins a amenaçar-nos amb armament nuclear. I, doncs, aquí entra el paper dels líders religiosos.

Les religions i la fe són l’origen d’allò que vol dir l’ésser humà: ser humà. Les institucions religioses van ser les primeres que van definir com havíem de viure. La fe té un impacte en com pensem, en com actuem, en quines opcions duem a terme.

Cal recordar que les institucions religioses també  van ser les primeres a proveir d’educació, de salut, de política als ciutadans... I, per tant, de vetllar per la seva seguretat. Avui dia, ja siguin les esglésies, les sinagogues, les mesquites o les organitzacions no governamentals estan proveint serveis bàsics a tots els racons del planeta. Per tot això la religió i el paper dels líders religiosos és fonamental.

Els líders polítics i els governs són absolutament essencials, però el que fan no és suficient. En aquest escenari on es busca la pau, les institucions religioses, els líders religiosos tenen molt a dir i a fer per assegurar aquesta pau. Una pau que no és només absència de guerra. És una pau relacionada amb el que mencionava abans, una pau que busca una dignitat humana que requereix un respecte mutu, dels uns amb els altres,  perquè som diferents. I també requereix que respectem el planeta on vivim, i que el cuidem, perquè si no, ja no tindrà sentit per ningú estar aquí.

Manresa es prepara per a acollir el Fòrum Internacional Cruïlla de Camins. Conjuntament amb altres ponents, com Antoni Matabosch, presentareu la iniciativa. A Matabosch li vam fer una pregunta que avui repetim. La Terra va ser creada per a nosaltres?

(Riu) La Terra és un regal que ens han donat. La Terra és el paradís. Correm el risc de perdre-la, i com dic, si la perdem, hi perdrem tots perquè perdrem les nostres vides. Totes les religions tenim un aprenentatge bàsic i és que hem de respectar els boscos, els animals, tota forma de vida... és una responsabilitat bàsica de la qual no podem defugir. Hem de defensar el planeta per garantir el nostre futur. El planeta està fet de diferents continents, no només d’un, i depenem de tots ells, igual que del sol, de la lluna, de la resta de planetes... Hem de protegir tot l’univers. Només com a humans, si entenem aquest aprenentatge bàsic podem continuar vivint en pau a la terra.

Una pau que avui en dia està esquinçada. Abans, altres companys periodistes han preguntat on és Jesús en la guerra d’Ucraïna. Els ha contestat que és amb qui pateix, al costat de qui pateix, al costat de qui serveix.

Així és.

Què creu que dirien Jesús, Moisès, Mahoma, Buda... si els tinguéssim al costat?

Estiguessin asseguts amb nosaltres Jesús, Moisès o el profeta Mohammed de segur que estarien plorant. Estarien decebuts de veure tots els conflictes actuals que hi ha a la Terra. Insisteixo allò que fereix a un de nosaltres, ens fereix a tots. Tots ells ens demanarien que paréssim i que servíssim a través de l’amor.

Aquest és un dels reptes que té el diàleg interreligiós, i més en concret, entre cristians i musulmans?

Mireu, és important que comencem a diferenciar entre el que és el diàleg entre les diverses religions, i entre les diverses fes; i les accions conjuntes que poden dur a terme les religions i fes. El diàleg interreligiós ens va ajudar a conviure a coexistir, a organitzar-nos. Vam aprendre a coexistir amb tots els nostres interessos. El diàleg entre les diferents fes és fonamental.

Ara bé, l’acció entre les religions, la seva col·laboració és una altra història. Malament rai si els nostres líders religiosos no entenen allò de què “si s’ajuda a un de nosaltres, ajudem a tothom”. Avui, malauradament, hi ha comportaments dels líders polítics que es reprodueixen en els líders religiosos. És a dir, es vol servir o vetllar exclusivament pels interessos propis. No pas per als valors de la fe que compartim. Per això serveixen, ajuden, però de forma limitada.

En definitiva, el principal repte al qual ha de fer front l’acció multireligiosa és que no hi hagi una única veritat, que no sigui la seva veritat la que domini, la més poderosa. I això és molt difícil, perquè la seva raison d’être és defensar aquella veritat, que de vegades volen imposar per a tothom.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.