Vida Religiosa

MONESTIR SANT BENET DE MONTSERRAT | La monja benedictina de Sant Benet de Montserrat, Josefina Rabella i Huguet, ha mort aquest dissabte 23 de setembre, quan tocaven a completes. Després d’uns anys a la infermeria per la vellesa i la malaltia, agraïda per les atencions rebudes de germanes, cuidadors i cuidadores, ha marxat. Va néixer el 5 d’agost del 1924 a Barcelona. Va rebre el baptisme el 31 d’agost del 1924. Filla d’en Fernando i la Ramona, va tenir un germà, el Joan.

LA SALLE | Grenoble, Parmènia, Reims, Liesse, Rouan i París són indrets on Sant Joan Baptista de La Salle, fundador de la Congregació, va viure diverses experiències al llarg de la seva vida. Un pelegrinatge per aquests indrets ha permés que més d'una trentena d'educadors i educadores de La Salle Catalunya descobrissin durant el juliol els orígens i la identitat de la Congregació. 

CLARETIANS | En el marc de la celebració del 175è aniversari de la fundació de la congregació dels Missioners Claretians, aquest diumenge 17 de setembre ha tingut lloc l’aplec del Mas Claret.

GLÒRIA BARRETE - CR | Fa vuit anys que la religiosa Filla de la Caritat, sor Genoveva Masip, va morir, però aquest 2023 en fa també cent que va néixer. Una efemèride que el Govern de la Generalitat ha decidit commemorar oficialment, i que s'ha iniciat aquest dimarts al vespre amb un acte d'homenatge a la presó Model de Barcelona, una de les cases de sor Genoveva.

ARQUEBISBAT DE BARCELONA | Els membres del Seminari Conciliar de Barcelona han viscut un recés a Tartera durant l'inici de curs. Després de tres anys, entre els dies 5 i 7 de setembre, s’ha reprès aquesta iniciativa que tradicionalment es feia cada any, però que a causa de la Covid va quedar interrompuda.

ABADIA DE MONTSERRAT | Les fotografies que el biblista Bonaventura Ubach (1879-1960) va fer a Síria, Iraq, el Sinaí i sobretot Palestina durant les primeres dècades del segle XX conformen el gruix de l’exposició “La mirada del biblista. Instants d’eternitat.

VÍCTOR RODRÍGUEZ –CR | Corria l’any 1973 quan un grup de rectors de les parròquies de l’entorn del Santuari de Puiggraciós, situat entre l’Ametlla de Vallès, Figaró i la Garriga, varen creure oportú que una petita comunitat contemplativa es fes càrrec del Santuari. Puiggraciós no podia romandre tancat i calia que algú el fes bategar després de la marxa dels darrers ermitans.