(Abadia de Montserrat) El Santuari de Santa Maria de Montserrat ha estat triat com un dels 30 Santuaris més representatius del món que durant el mes de maig, mes de la Mare de Déu, s’uniran per invo
(CR) L’experiència religiosa ha viscut en aquest darrer any una transformació sense precedents. Sobretot en la dimensió més comunitària. Dotze mesos de pandèmia han obligat a modificar hàbits i rutines en el culte, la pregària, les activitats educatives, culturals i de reflexió, així com en la transmissió de la fe. Les comunitats religioses han buscat solucions virtuals sense descuidar l’acompanyament personal als sectors més vulnerables.
(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Sant Feliu de Llobregat) El 2004 el valencià Agustí Cortés va ser nomenat primer bisbe de la nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, format per les parròquies del Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf. Cortés havia estat secretari particular de l’arquebisbe de València, professor de Teologia i rector del seminari. El 1998 va ser nomenat bisbe de la petita diòcesi d’Eivissa. Quan va arribar al territori desconegut del Llobregat va voler posar en marxa la nova diòcesi amb una participació real de capellans, laics i religiosos.
(Ignasi Escudero –CR) Les residències de gent gran porten un any en el punt de mira de l’opinió pública. Des que es va iniciar la pandèmia de la Covid-19 aquest centres assistencials, on moltes persones van a passar els darrers anys de la seva vida amb la cura més necessària, s’han vist afectats de ple tant per la vulnerabilitat sanitària de les persones residents com pels efectes que han causat les restriccions imposades per les administracions.
(Ateneu Sant Pacià) “La Covid-19 no és una anècdota, un parèntesi en la normalitat existent, sinó una demostració que ens trobem realment en un canvi d’època”, va dir el doctor Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), en la presentació delCongrés Internacional ‘Les ferides i les esperances d’un món malalt a la llum de la teologia de l’encarnac
(Jordi Llisterri –CR) La necessitat de sortir-ne tots junts ha estat la idea central que ha obert el congrés sobre les conseqüències de la Covid-19 que organitza aquesta setmana l’Ateneu Universitari Sant Pacià. El congrés ‘La crisi global del coronavirus: ferides i esperances’ ha convidat vuit experts en l’àmbit sanitari, econòmic, geopolític, social, antropològic, mediambiental, tecnològic i educatiu.
(CR) La pandèmia de la COVID-19 ha generat un xoc social, polític i econòmic global de conseqüències encara imprevisibles aguditzant els problemes d’un món desigual, polaritzat i ambientalment inviable. El centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar ‘El shock pandèmic’, quadern del doctor en Relacions Internacionals i membre de l’àrea social del centre Oscar Mateos.
(CR) El mes de març de 2020, amb el confinament global de la població, el nostre portal d’informació va créixer en nombre de visites. I el que més interès va despertar en aquell moment ho diu la notícia més llegida de l’any: el primer capellà que va morir per coronavirus a Catalunya.
