Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Càritas Barcelona) L’aula magna del Seminari Conciliar de Barcelona ha estat l’espai escollit per Càritas Diocesana de Barcelona on fer la trobada institucional de tardor per donar el tret de sortida al curs 2021-2022. Ha estat aquest dimecres 13 d'octubre amb una ponència d'Oscar Mateos, doctor en relacions internacionals i professor de Blanquerna-Universitat Ramon Llull. Sota el títol 'El shock pandèmic', la xerrada ha tractat l'impacte de la Covid-19 en la vida de les persones. Amb un aforament complet i més de vuitanta persones seguint l’acte de manera telemàtica, l’entitat també ha exposat les prioritats dels mesos vinents, fent una diagnosi de la situació que ha deixat la pandèmia.

Josep Matías, delegat episcopal de Càritas Barcelona, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda als assistents. Matías ha destacat que la pandèmia ha posat en relleu la importància dels espais comuns, llocs on compartir experiències i no sentir-se sols. “La Covid-19 ens ha situat en un espai de permanent provisionalitat i incertesa”, ha indicat. Així mateix, ha defensat que professionals, voluntaris i persones ateses formen part d’una mateixa família Càritas, i que les persones vulnerables han de saber que "formen part d’aquest nosaltres que els allarga la mà, i que tenen algú amb qui compartir el difícil camí que els ha tocat viure".

Seguidament ha estat el torn d’Oscar Mateos, que ha iniciat la seva intervenció agraint la feina de trinxera de Càritas Barcelona. “Càritas ha estat en els moments més convulsos d’aquest darrer any i mig. Moltes persones van quedar-se sense res d’un dia per l’altre, i vosaltres vau ser-hi des del primer moment”. Mateos ha explicat els punts més importants del seu quadern 'El Shock Pandèmic', publicat a principis d’any. L’autor ha defensat que malgrat les dificultats que ha generat la Covid-19, la pandèmia pot ser una oportunitat per repensar tot allò que hi ha per davant. “La pandèmia no ha tingut el mateix impacte a tot el món. Pels països del sud, la Covid-19 s’ha diluït en una realitat imprevisible, provocada per una vulnerabilitat estructural”. El ponent s'ha preguntat que hauria passat si la crisi no hagués arribat al món occidental, augurant que molt probablement les solucions no s’haurien trobat amb la mateixa rapidesa. Amb tot, el doctor en relacions internacionals ha advertit que abans de l’arribada del virus ja es vivia una superposició de crisis democràtiques, socials i ecològiques. “Ens trobem en el moment de major progrés per la humanitat, però també en el de majors desigualtats”. Mateos també ha defensat que no hi ha possibilitat d’un retorn a la normalitat, sinó que es viurà en una realitat caracteritzada per l’acceleració i la impressibilitat. “Els problemes que afrontem en l’actualitat no entenen de passaports. Allò que passa a l’altra punta del món ens pot acabar afectat, i demostra que tots som a la mateixa barca”.

Finalment, Mateos ha fet valdre la importància de la vida, incidint en què la pandèmia ha demostrat que aquesta està per sobre de qualsevol decisió política i estratègica. “La pandèmia ha suposat un revulsiu per tots nosaltres, també pels nostres governants. S’ha d’utilitzar com un aprenentatge per millorar tot allò que no ha funcionat”. Per cloure la seva intervenció, ha afirmat que el segle XXI no és només el segle dels estats, sinó que també és el dels moviments socials, les ONG o l’activisme. “En aquest nou món que ens ha tocat viure, entitats com Càritas hi teniu molt a dir”.

Finalment ha estat el torn de Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona. Busquets ha estat l’encarregat d’explicar les prioritats de Càritas per aquest nou curs, indicant que la cobertura de necessitats bàsiques com l’alimentació, afrontar el problema de l’habitatge a l’àrea de Barcelona i fer front a la bretxa digital, són alguns dels temes que caldrà abordar de manera més immediata. “La feina de Càritas és, des d’una reflexió serena, la d’aportar solucions. No tenim força per imposar el model social que proposem, però tenim l’esperança d’anar conquerint fites i reptes que fa massa anys que tenim pendents com a societat”.