(Laura Mor/Roger Vilaclara –CR) El germà Alois Löser és el prior de la comunitat de Taizé, a la Borgonya francesa, i aquest cap de setmana ha estat a Barcelona. Diumenge s’ha celebrat a la Sagrada Família una pregària amb alguns dels germans de la comunitat, amb motiu dels actes d’inauguració de la Torre de Maria.
Hem parlat amb Löser a la sagristia. Mentre durava la conversa, la nau de la basílica s’omplia de pelegrins. Homes, dones, infants, joves, adults, units per pregar des de la confiança. És un dels principis que fonamenten la comunitat ecumènica de Taizé. En aquesta entrevista en vídeo reflexiona sobre la recerca interior dels joves, la solidaritat espiritual en un moment en què la pandèmia ha obligat a aïllar-nos i les actituds necessàries per afrontar el context actual.
Alois Löser té 67 anys i va néixer a Baviera, a Alemanya. Després de diverses estades a Taizé com a voluntari, el 1974 s’incorpora a la comunitat. Quatre anys més tard fa el compromís de viure-hi per sempre. Quan el germà Roger mor assassinat el 2005, en pren el relleu com a superior de la comunitat. Alois ha continuat la tasca del seu predecessor, de diàleg ecumènic, amb trobades personals amb representants de les diverses confessions cristianes.
La trobada europea de joves de cap d’any s’ha previst aquest 2021 en format online. I que esperen poder-se trobar físicament amb els joves a Torí, a Itàlia, el juliol de 2022.
Què demanen els joves quan venen a Taizé? Què hi estan buscant avui aquí?
Estem contents que vingui molta gent a aquesta pregària. I per a nosaltres, a Taizé, és evident que hi ha una recerca espiritual, hi ha una recerca del sentit de la vida. I per què els joves no sempre troben això mateix avui a l’Església? A casa seva, a les seves parròquies, als grups que hi ha? És una gran pregunta per a nosaltres. I és per això que nosaltres som feliços d’acollir-los a Taizé, i aquest vespre, aquí, a la Sagrada Família.
Amb la pandèmia heu parlat de solidaritat espiritual. Per què és tan important pregar junts?
La pandèmia ha estat tan greu... Hi ha hagut tant de patiment, de morts, de famílies que han sofert. I, alhora, això ens ha revelat que tots som dependents els uns dels altres. Amb gent propera a nosaltres, però també amb gent que és molt lluny: a la Xina, a l’Àfrica, a l’Amèrica Llatina. I aquesta interdependència ha existit sempre, però ara s’ha revelat. I és un moment molt important, penso, de la història. Que diguem sí a aquesta interdependència. És, de fet, una solidaritat en les dificultats, en les proves. Però pot esdevenir també una solidaritat en el bé, que tinguem cura els uns dels altres, que no visquem com si fóssim illes, separats, amb la por els uns dels altres.
A Taizé dieu que per pregar cal confiar. Amb la pandèmia som més desconfiats? Quines actituds calen per a l’esperança?
La pandèmia ha revelat també la por. És veritat. Però no ens hem d’abandonar a la por, sinó a aquesta confiança que la solidaritat ens ajudarà a trobar un camí per travessar aquesta prova tan greu. La pandèmia ha revelat por, i també desconfiança i una tendència a acceptar l’aïllament, també, perquè, és clar, era necessari, aïllar-se. Però, veiem, com a reacció, fins a quin punt la confiança és valuosa. Fins a quin punt la confiança entre les persones és necessària. I no hi ha societat que pugui sobreviure sense la confiança. Una societat no pot ser construïda sobre la por. I nosaltres com a cristians tenim una responsabilitat i una possibilitat. Perquè nosaltres posem en la nostra fe la confiança que Déu és present. També en aquest moment difícil de la història. Déu no abandona pas la humanitat ni el món. I la confiança en Déu pot esdevenir, es pot traduir, en una confiança entre els humans.
Com viviu el fet de tornar a ser a Barcelona?
Estem molt contents de tornar a Barcelona. Vaig venir aquí per preparar la trobada europea, fa vint anys, ja. I després, aquest lligam amb l’Església i diferents generacions de Barcelona, és una cosa que uneix el nostre cor a Taizé. I que ja va ser important pel germà Roger: aquest lligam amb Catalunya. Nosaltres estem contents de reviure aquests vincles amb Catalunya. Ara, per una nova generació de joves. Gràcies per acollir-nos aquí.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.