Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Vaig llegir amb molt d’interès la novel·la Els finals no arriben mai de sobte l’acció de la qual se situa en l’atemptat que van patir les Torres Bessones del World Trade Center de Nova York. El seu autor, Salvador Macip, ha rebut molts premis literaris. Amb tot, en desconeixia la faceta professional. Es tracta d’un metge dedicat a la investigació, que va viure als Estats Units i que actualment treballa a la Universitat de Leicester, a la Gran Bretanya. Amb motiu de la pandèmia, he seguit amb atenció les seves intervencions, clarividents i ben fonamentades. El seu llibre Les grans epidèmies modernes m’ha resultat molt il·lustratiu. Però ara vull comentar-ne el subtítol: «La lluita de l’home contra els enemics invisibles.»  Parla, concretament, dels microorganismes, els enemics invisibles, els milions d’éssers microscòpics amb els quals compartim el nostre hàbitat: bacteris, virus i moltes altres formes de vida minúscules. Afirma: «Gràcies a ells existim. Per culpa seva moren fins a catorze milions de persones cada any.» Subratlla que hi «mantenim una relació d’amor-odi molt especial». D’aquests milions de microorganismes que colonitzen el cos humà, només 1.415 causen malalties infeccioses. Ens hi referim com a microbis patògens.

La pandèmia ha posat en evidència la nostra vulnerabilitat. La nostra lluita es manté contra uns enemics invisibles, contra els quals ens defensem externament amb una mascareta, amb gel hidroalcohòlic, amb el rentat de mans sovint… Internament, amb les vacunes, sense les quals la catàstrofe seria indescriptible. Aquests virus tenen noves variants, muten amb facilitat i ens mantenen en estat d’alerta continu. El paper de la medicina i de la investigació resulta indispensable. La solidaritat entre tots, també. La salut espiritual té una relació especial amb la realitat invisible, en part amiga i en part enemiga. Déu, els àngels i els dimonis, són expressions per referir-s’hi. L’èxit dels patògens espirituals consisteix a passar inadvertits. La nostra ingenuïtat davant d’ells és tan perjudicial com immensa.

Lluís Serra i Llansana – CC – 12 de desembre de 2021 – núm. 2203 – pàg. 24.