Vés al contingut

notícies relacionades

Barcelona ressitua l’emergència social i climàtica a l’agenda eclesial

(Laura Mor –CR) Unes branques d’olivera han expressat aquest diumenge el compromís de pau dels cristians amb la creació. Prop de vuit-centes persones de diferents confessions han pregat per renovar la “casa comuna” en la vigília de Sant Francesc d’Assís. Ho han fet a la basílica de la Sagrada Família, en una vetlla ecumènica extraordinària que força a replantejar l’agenda eclesial: els cristians han de treballar per la cura de la natura i ho han de fer plegats.

7 de cada 10 catalans s’identifiquen amb alguna religió

(Departament de Justícia) Gairebé la meitat de la població catalana, un 44,1%, afirma que té alguna creença religiosa, d’acord amb les dades que es desprenen del tercer Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat publicat per la Direcció General d’Afers Religiosos.

El 47% de catòlics a favor de la independència i el 46% en contra

(Jordi Llisterri-CR) Gairebé meitat i meitat. La darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat torna a donar una majoria a favor de la independència de Catalunya amb cinc punts de diferència: 48,7% pel sí, i 43,6% pel no. Si es busca la mateixa resposta només entre els enquestats que es declaren catòlics, aquesta diferència es redueix només a un punt, amb l'independentisme per davant: 47,6% pel sí, i 46,3% pel no.

Forcadell: "La neutralitat de l'Estat no significa deixar de banda el fet religiós"

(Jordi Llisterri-CR) Si Catalunya esdevé un Estat o si s'emprèn una reforma del marc constitucional actual, ja hi ha una proposta per tractar el fet religiós. Aquest dimarts a la tarda es va lliurar oficialment a la presidenta del Parlament, com a màxima representant de la cambra legislativa catalana, el document "El fet religiós en la Catalunya del futur".

La Fundació Joan Maragall reivindica la intel·lectualitat catòlica del segle XX

(Fundació Joan Maragall) L’últim monogràfic de l’any 2016 de la revista Qüestions de Vida Cristiana vol oferir, tal com reflecteix la seva editorial, “una petita constel·lació d’homes i dones de pensament, compromesos amb el seu temps i que, nodrits per la fe cristiana, van ser testimonis vius d’una intel·lectualitat audaç i crítica”.

Manuel Nin: “La persecució ha fet que les esglésies cristianes d’Orient superin les diferències”

(Arquebisbat de Tarragona) Quins són els camins de futur per als cristians orientals? “S’entreveuen possibilitats d’un cert retorn a les seves terres que hauran de ser prèviament reconstruïdes; mentre que les esglésies cristianes que arriben a casa nostra, en un occident que ja no és cristià, esperen acolliment i un ecumenisme pràctic que respecti la seva pròpia eclesiologia i els ajudi a superar la persecució

Francesc amb els luterans: per una unitat que faci creïble el missatge cristià

(CR) “Els cristians serem testimoni creïble de la misericòrdia en la mesura que el perdó, la renovació i reconciliació siguin una experiència quotidiana entre nosaltres”. Així s'ha expressat aquest dilluns el papa Francesc en la pregària conjunta de catòlics i luterans a la catedral de Lund, a Suècia.

Primer acord de col·laboració entre catòlics i protestants en formació teològica

(David Casals i Vila –CR) El que és normal a altres països, com França, Alemanya, Regne Unit i Canadà, també ho és des d'aquest mes de setembre a Catalunya. Aquest serà el primer curs acadèmic a tot l'Estat espanyol en què estarà en vigor un conveni de col·laboració entre una facultat de teologia catòlica amb una de protestant.

panoràmica

Veure la fe